La tòfona del desert: l'última moda en els cultius de les comarques del sud

El cultiu de la tòfona, un dels nostres productes més preuats, s'estrena al sud de la Comunitat Valenciana, especialment afectat per la sequera. Pareix paradoxal en els terrenys de secà, però la tòfona del desert és un dels cultius amb què els agricultors afronten la pèrdua de rendibilitat dels cultius tradicionals, com ara els ametlers. 

Les característiques del terreny hi són favorables i al Pilar de la Foradada (Baix Segura) esperen poder agafar la primera collita a la primavera. Agricultors i productors asseguren que es tracta d’un producte econòmic nutricionalment “extraordinari” i amb bon rendiment. De fet, el rendiment per hectàrea és de 400 quilos per collita amb un benefici econòmic de 4.500 euros.  El quilo es paga entre 20 i 60 euros i inclús es cotitza a més de 200 euros al golf Pèrsic. 

La tòfona del desert, creada a la Universitat de Múrcia, funciona amb reg per degoteig setmanal, almenys fins que la planta arribe a la maduresa. No calen fitosanitaris i tampoc té costos de comercialització perquè va directament del camp a la cuina. 

També escala posicions el cultiu de la garrofa, revaloritzada per l'ús en farmàcia i estètica. De pagar-se a 20 cèntims el quilo i considerar-se un cultiu pobre, ha passat a dos euros i a ser anomenada l'or marró del camp. Sense costos de producció, tira avant amb l'aigua de la pluja. La tòfona i la garrofa són dos cultius que funcionen molt bé al camp valencià i es preveu que augmenten la renda agrària i eviten l'abandó de terres.