La riquesa de les llars es recupera de la recessió de 2007

La riquesa financera neta de les famílies espanyoles i institucions sense finalitats de lucre al servei de les llars (ISFLSH), com les associacions professionals, científiques o religioses, va sumar 1,572 bilions d'euros en el segon trimestre de l'any. La xifra representa un creixement del 5,2% respecte al mateix període de 2018 i un nou màxim històric, segons els comptes financers publicats pel Banc d'Espanya aquest dimarts.

Els actius financers nets de famílies i ISFLSH van representar el 128,4% del PIB, 2,1 punts per damunt de fa un any.

Les dades constaten la recuperació de l'economia de les llars respecte de la crisi, ja que en el primer semestre de 2007, just abans del començament de la recessió, la riquesa familiar fregava el bilió d'euros.

Més diners en efectiu i depòsits 

El gruix dels actius financers de les llars es troba en efectiu i depòsits (el 39% del total), seguit de participacions de capital (27%), assegurances i fons de pensions (16%) i fons d'inversió (14%).

L'efectiu, els depòsits i els fons de pensions segueixen augmentant el pes en el repartiment de la riquesa familiar (un 0,4% més) a costa dels fons d'inversió (un 0,6% menys).

D'altra banda, el deute consolidat de les llars, les ISFLSH i les empreses va assolir els 1,617 bilions en aquest segon trimestre; és a dir, el 132,1% del PIB (58,6% les famílies i 73,4% les empreses) i  5,2 punts percentuals menys que fa un any.