Nuria Oliver, enginyera informàtica: "Els algoritmes no són neutres, aprenen patrons de discriminació existents en la societat"

Este 11 de febrer, en què es commemora el Dia Internacional de la Xiqueta i la Dona en la Ciència, la investigadora alacantina i experta en intel·ligència artificial Nuria Oliver ha reivindicat el paper del col·lectiu femení en els entorns tecnològics i la importància de despertar vocacions entre la infància. En una entrevista en Les notícies del matí, la també directora de la Fundació ELLIS Alacant ha reflexionat sobre la importància d'analitzar el funcionament dels algoritmes, ja que no són tan imparcials com s'hi podria pensar: "Els algoritmes no són neutres, sinó que aprenen patrons de discriminació i estereotipació existents en la societat. Freqüentment, els repliquen i els magnifiquen, donant lloc al que anomenem discriminació algorítmica", ha explicat.

Oliver ha defensat per això la necessitat d'invertir recursos per a desenvolupar projectes en àrees de recerca sobre este àmbit, la IA centrada en l'ésser humà, precisament una de les potes que es treballen en la Fundació ELLIS. "Volem promoure una IA responsable per a assegurar-nos que l'impacte siga positiu en la societat, investigant i mitigant les limitacions dels sistemes actuals", ha apuntat.

L'alacantina, enginyera en Telecomunicacions i doctora per l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), ha treballat per a companyies punteres com Microsoft i Vodafone. Ha desenvolupat la trajectòria professional en un sector en què, ha lamentat, "la diversitat de gènere brilla per l'absència", ja que a penes es comptabilitzen un 12% de dones expertes en IA.

La bretxa de gènere digital existent s'explica per diversos factors, entre altres la falta de referents i l'escassa visibilitat que tenen dones que fan grans contribucions a la ciència. "És difícil per a les xiquetes i adolescents trobar models que els inspiren i els marquen el camí", ha advertit Oliver. També ha explicat que encara perviu en el món tecnològic i científic un biaix de gènere que els afecta especialment a elles perquè hi ha una tendència a "infravalorar-se o ser infravalorades". "Açò contribuïx al fet que xiquetes amb els millors expedients acadèmics no trien una enginyeria perquè pensen que no seran prou bones, quan les dades indiquen el contrari".

Un altre dels fenòmens que va en detriment de les dones són els factors culturals que hi ha entorn de les professions, i ho ha explicat amb un exemple molt clar: "Jo soc investigadora en IA. Si tanquem els ulls i ens imaginem una persona que treballa amb ordinadors visualitzarem segurament un xic, amb ulleres i poques habilitats socials, tancat en un soterrani i fent coses estranyes davant d'una pantalla".

Finalment, la investigadora ha alertat de la influència en el sector tecnològic de l'anomenada cultura brogrammer (mescla de brother i programmer), basada en estereotips masclistes que qüestionen la competència tècnica de les dones i legitimen actituds sexistes i misògines. Açò, en la pràctica, acaba expulsant-les d'estos entorns i hi perpetuen la sobrerepresentació masculina, ha afegit.