L'economia de la soledat: viure sol a Espanya costa fins a un 40% més que en parella

El model de llar a Espanya patix una transformació i, segons les últimes dades de l'INE, prop del 28% de les llars espanyoles ja són unipersonals (una xifra que es projecta fins al 33,5% per a l'any 2039) mentre que el sistema econòmic, fiscal i el mercat immobiliari continuen calibrats per a famílies o parelles. El resultat és el que les veus expertes denominen l'"impost a la solteria": viure sol a Espanya costa fins a un 40% més per persona que fer-ho en parella, segons assenyala la VIU en un comunicat.

Sobre això, el professor del grau en ADE i del màster en Direcció i Gestió Financera de la Universitat Internacional de València (VIU), Ernesto Campos Campillo, ha assenyalat que viure sol no és sempre una elecció d'estil de vida, sinó una variable macroeconòmica que condiciona la resiliència financera de milions de persones. Perquè vivint sol o sola “els costos no es dividixen: es concentren”, i limiten “dràsticament” la capacitat d'estalvi i l'accés a l'habitatge”.

Segons Campos, una persona que viu sola assumix entre un 30% i un 40% més de cost efectiu en habitatge i subministraments bàsics (internet, calefacció o comunitat) respecte a qui compartix llar, que dividix les despeses. Este escenari situa moltes persones en una "insolvència latent", on qualsevol imprevist, com una avaria o una pujada de tipus, trenca l'equilibri financer en no existir un segon ingrés que actue com a amortidor.

A més, la capacitat d'estalvi d'una llar unipersonal és entre un 40% i un 60% inferior a la d'una parella. Per tant, mentre una parella pot reunir el capital necessari per a l'entrada d'un habitatge “en uns quants anys”, una persona sola pot tardar “més d'una dècada” a aconseguir-ho.

Fins i tot en el consum diari hi ha una "inflació per format". Els formats individuals de la cistella de la compra són entre un 10% i un 20% més cars per unitat que els familiars. “En termes econòmics, qui compra menys, paga més pel mateix. És un efecte invisible però constant que penalitza el consum individual”, afig Campos.

Mesures per a ajudar les llars unipersonals

Davant d'una realitat on una de cada tres persones viu sola, Campos proposa que Espanya seguisca les petjades de països com Finlàndia, Suècia o Dinamarca, que destinen fins a un 1% del seu PIB a la protecció social de l'habitatge i compten amb sistemes fiscals més individualitzats.

Entre les mesures proposades pel docent de la VIU destaquen un ajust fiscal, que cree una deducció específica en la quota de l'IRPF per a contribuents unipersonals que reconega la seua menor capacitat contributiva real després d'afrontar costos fixos no compartibles; i accés al crèdit, desenvolupant productes hipotecaris que ponderen l'historial d'estalvi i l'estabilitat laboral per damunt de l'exigència d'ingressos combinats.

També planteja dissenyar tipologies d'habitatge regulat d'entre 40 i 55 m² adaptades a la nova demografia. Així mateix, l'expert subratlla la necessitat d'un canvi de mentalitat: “Durant dècades, l'economia s’ha dissenyat pensant en llars familiars amb diversos ingressos, però la societat espanyola ja no té eixa estructura”.

"Ignorar que una de cada tres llars és unipersonal, genera un efecte inevitable: milions de persones pagant més pel mateix. L'economia de la soledat ja no és una metàfora sociològica. És una nova variable econòmica que condiciona l'accés a l'habitatge, la capacitat d'estalvi i l'estabilitat financera de milions de ciutadans", ha postil·lat.