El govern espanyol eleva quatre dècimes la previsió de creixement per al 2026, fins al 2,6%

El govern espanyol ha elevat la previsió de creixement econòmic per a enguany fins al 2,6%, quatre dècimes més que en l'anterior estimació (2,2%), en un entorn de reducció de la incertesa al voltant del conflicte del Pròxim Orient. Segons han confirmat a EFE fonts del Ministeri d'Economia, l'actualització del quadre econòmic que aprova este dilluns el Consell de Ministres inclou una millora de la previsió de creixement per a l'exercici actual i preveu també que el PIB augmente per damunt del 2% el 2027, 2028 i 2029, encara que no ha concretat les xifres.

El nou quadre macroeconòmic servirà de base als pressupostos generals de l'Estat (PGE) del 2027, anunciats recentment pel president, Pedro Sánchez. El Consell de Ministres actualitza estes previsions de caràcter econòmic, dependents del Ministeri d'Economia i Competitivitat, que són un eix clau per a l'elaboració dels comptes estatals del pròxim exercici, perquè constituïxen el pilar sobre el qual es construïx la política econòmica i fiscal del país. Entre altres variables, l'informe inclou les perspectives d'evolució del producte interior brut (PIB), la inflació, l'ocupació, previsions de consum i balança comercial. Enguany inevitablement estarà condicionat per la incertesa geopolítica i l'impacte, especialment en la pujada dels preus, de la guerra desencadenada al Pròxim Orient.

Les previsions vigents l'executiu espanyol fins a l'actualització de hui, publicades en novembre del 2025, mantenien el creixement previst per a 2026 en el 2,2%, un percentatge que encara no arreplegava l'eventual efecte de la contesa iniciada el 28 de febrer, arran dels atacs dels Estats Units i Israel a l'Iran, ni el tancament de l'estret d'Ormuz, un pas estratègic per al comerç del petroli mundial. Tampoc contemplava la influència de les rebaixes fiscals incloses en el pla de resposta que va aprovar el govern espanyol per a pal·liar l'impacte econòmic del conflicte sobre el teixit empresarial i les llars.

El 28 d'abril, el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, calculava que la contesa bèl·lica entre l'Iran i els Estats Units podia restar entre 0,1 i 0,4 punts percentuals al creixement econòmic i sumarà un punt a la inflació mitjana anual. Tot i això, es tracta d'un exercici inclòs en l'informe de progrés del pla fiscal i estructural de mitjà termini 2025-2028 remés a Brussel·les, però que no va suposar una actualització del quadre macroeconòmic.

La revisió oficial arriba després que els principals servicis d'estudis hagen ajustat les projeccions arran del conflicte al Pròxim Orient. És el cas, per exemple, del Banc d'Espanya, que manté la previsió de creixement en el 2,3% per al 2026, però eleva la inflació fins al 3,6% i situa el dèficit públic en el 2,4% del PIB el 2026. També BBVA Research ha deixat sense canvis l'estimació de creixement (al 2,4%), encara que calcula que el xoc energètic podria restar diverses dècimes al PIB i elevar més d'un punt la inflació, mentre que Funcas ha revisat dos dècimes a la baixa el pronòstic, fins al 2,2%. De moment, les dades de l'IPC avançat de juliol difoses este dilluns per l'Institut Nacional d'Estadística apunten a una estabilització de la inflació interanual, que continua al 3,2% per tercer mes consecutiu.

El camí dels pressupostos

El govern espanyol va publicar, a principis de juny, l'orde d'elaboració dels PGE, que donava els diferents ministeris fins al 29 de juny per a enviar les projeccions de cara a la confecció final dels comptes públics. Una vegada actualitzat el quadre macroeconòmic, el Ministeri d'Hisenda plantejarà el sostre de despesa per al 2027 i els objectius d'estabilitat amb la senda de dèficit a tres anys, que podrien aprovar-se en el següent Consell de Ministres, prèvia reunió amb les comunitats autònomes en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). Este últim paràmetre l'haurà d'avalar el Congrés, que ja ha habilitat dos plens extraordinaris per al 14 i el 23 de juliol.

Pròrroga de l'escut social

El Consell de Ministres d'este dilluns també aprova un decret llei que prorrogarà tres mesos més algunes de les mesures incloses en l'escut desplegat al març para mitigar l'impacte de la guerra a l'Iran, quan el govern espanyol va activar un paquet de huitanta mesures amb una inversió de més de 5.000 milions d'euros. La reunió del gabinet de Pedro Sánchez s'ha hagut d'avançar un dia, en lloc de dimarts com és habitual, perquè les iniciatives en qüestió dequeien el 30 de juny.

Algunes de les mesures que són candidates a prorrogar-se són la rebaixa de l'IVA al 10% en gasolines, gasoils i biocarburants; els tipus reduïts de l'impost especial sobre hidrocarburs i la devolució parcial del gasoil professional per a transportistes, agricultors, ramaders i pescadors. Es mantenen també, de moment, els descomptes reforçats del bo social elèctric, del 42,5% per a consumidors vulnerables i del 57,5% per als vulnerables severs. Per contra, les rebaixes aplicades a l'electricitat i el gas es van desactivar l'1 de juny en moderar-se els preus.

El nou decret, en tot cas, haurà de ser convalidat al Congrés, i per això el president Sánchez ha fet una crida als grups polítics perquè el secunden i tots estiguen "a l'altura del moment i al servici del país".