Quins efectes tindria sobre l'economia la descentralització de les institucions de l'Estat?

El debat sobre la descentralització de les institucions i organismes de l'Estat ha pres volada en els últims dies. Una opció per la qual aposta el president de la Generalitat, Ximo Puig, que ha insistit en la idea de descentralitzar les seus d'algunes empreses públiques, que ara concentra quasi en exclusiva la Comunitat de Madrid. Una posició que no ha agradat a la presidenta d’aquesta autonomia, Isabel Díaz Ayuso. 

Les ciutats on es concentren la majoria d'institucions i organismes públics gaudeixen de més avantatges econòmics. És el que es coneix com a efecte capitalitat, ja que es genera un “entorn favorable” per als negocis perquè les empreses que s’ubiquen allí tenen un accés més fàcil a la informació. 

Segons un estudi de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE), el 29% dels treballadors de l'Estat s'ubiquen a Madrid, una xifra cinc vegades superior a la de la Comunitat Valenciana, i s'hi concentra el 80% del personal dels ministeris. 

Però la capitalitat també es mesura en volum de negoci. A Espanya, el 60% dels contractes públics es fan des de Madrid per a empreses amb seu a Madrid. Un seguit de circumstàncies que contribueixen a conformar elits. Tal com explica Ernest Reig, professor d’Economia de la Universitat de València, es crea una seu professional, administrativa i política que en conjunt té un gran poder de decisió. 

Segons els experts, la descentralització proposada per Puig contribuiria a trencar aquestes dinàmiques que, com apunten, van en detriment de la resta de territoris de l'Estat. Reig assegura, a més, que permetria retindre a la Comunitat Valenciana un capital humà que ix de les universitats i se’n va a altres territoris. 

Si la petició de Puig prospera, empreses com ara Ports de l'Estat, l'Institut d'Oceanografia o Turespanya podrien allotjar-se en altres ciutats de l'Estat.