El Congrés aprova l'impost temporal a la banca, a les energètiques i a les grans fortunes

El ple del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous a la nit els gravàmens temporals a la banca, les energètiques i les grans fortunes, que es recaptaran de manera extraordinària el 2023 i el 2024 amb càrrec als exercicis previs per a fer front a l'actual context inflacionari.

El govern de coalició ha tingut els vots a favor d'EH Bildu, ERC, Compromís, Més País, BNG i PRC, mentre que el Partit Popular, Ciutadans i Vox s'han posicionat en contra, en un debat ideològic entre aquells que creuen que la pobresa es redueix creant més riquesa i els que defensen que cal fer-ho transferint rendes des dels qui més tenen als més vulnerables.

En un pla intermedi més pragmàtic s'han situat el PNB i el PDeCAT, que s’hi han abstingut perquè, encara que comparteixen la filosofia d'aquests impostos, consideren que el seu “deficient disseny” els aboca a la nul·litat i a retornar el que es recapta "amb càrrec a la ciutadania a qui ara es vol protegir", en paraules de la portaveu del partit basc, Idoia Sagastizabal.

Els partits del govern asseguren que defensen els interessos de la gent

El PSOE i Unides Podem han defensat els nous impostos, assegurant que naixen amb l'objectiu de defensar els interessos de la gent i redistribuir els impactes econòmics de la guerra a Ucraïna.

Pel que fa al Grup Socialista, ha justificat el gravamen davant d'una dreta "que protegeix els interessos de la banca i les energètiques més que les mateixes banques i energètiques". Així ho ha assenyalat el diputat Pedro Casares, que ha recordat que ja es compleixen deu anys del rescat bancari, peraixò ara és el moment perquè el sector financer "contribuïsca al conjunt de la societat".

Per part d'Unides Podem, Txema Guijarro ha apuntat que els tributs tenen per objecte, entre altres coses, assegurar que "els que es beneficien d'una situació calamitosa ajuden i paguen". També ha defensat que la proposició de llei és perfectament legal i ha convidat a l'oposició que "expliquen quin principi o precepte legal s'ha violat".

L’oposició qüestiona la constitucionalitat dels impostos

L’oposició ha incidit en la constitucionalitat dels tres gravàmens. El de la banca i el de les energètiques perquè no graven els beneficis extraordinaris, sinó el marge operatiu i la facturació, respectivament; i el de les grans fortunes per constituir en la pràctica un tipus estatal no bonificable de l'impost sobre el patrimoni que interfereix en l'autonomia financera de les comunitats autònomes.