El teatre i la música en directe espenten la recuperació de la cultura a la Comunitat Valenciana després de la pandèmia

Els hàbits culturals dels valencians han experimentat canvis durant 2025. El teatre, la dansa i la música clàssica guanyen espectadors, mentre que el cine continua perdent públic i la televisió i la ràdio registren menys temps de consum. Així ho arreplega l'últim anuari de la SGAE, que dibuixa una recuperació desigual dels diferents sectors culturals després de la pandèmia.

La música en directe és una de les grans protagonistes de l'any. L'assistència a concerts i festivals de música pop ha crescut un 0,8%, en una tendència de recuperació que també es reflectix en l'activitat del sector."Ahí tenim un increment tremend tant de l'activitat com del nombre d'espectadors", destaca Rubén Gutiérrez, director general de la Fundació SGAE.

Les arts escèniques també han guanyat terreny. El públic que acudix al teatre ha augmentat un 9%, mentre que els espectadors dels espectacles de dansa i música clàssica han crescut un 9,8%. Tot i això, el sector encara no ha recuperat els nivells d'assistència anteriors a la covid.

En canvi, el cine és el sector que més dificultats manté per a recuperar-se de la pandèmia. L'assistència a les sales ha caigut un 9,5% durant 2025. "Sí que vorem que en els últims anys, també a la Comunitat Valenciana hi ha pèrdua neta d'espectadors", advertix Gutiérrez.

La transformació dels hàbits també afecta els mitjans de comunicació tradicionals. Els valencians dediquen de mitjana 19 minuts menys al dia a vore la televisió i sis minuts menys a escoltar la ràdio que l'any anterior. Les plataformes digitals, les xarxes socials i els pòdcasts guanyen espai en les formes de consumir continguts, especialment entre els qui preferixen buscar directament allò que els interessa.

Així, l'anuari de la SGAE mostra una fotografia cultural amb avanços i retrocessos: mentre els espectacles en directe aconseguixen atraure cada vegada més públic, el cine i els mitjans tradicionals continuen acusant el canvi de costums que hi queden lluny de les xifres anteriors a l’arribada de la covid.