El telescopi espacial James Webb permet detectar un asteroide extremadament xicotet i desconegut fins ara
Aquesta trobada té “importants implicacions” per a comprendre la formació i evolució del sistema solar
Un equip internacional d’astrònoms, on hi ha personal investigador de la Universitat d’Alacant, ha detectat un asteroide extremadament xicotet. A través del telescopi espacial James Webb (JWST) de la NASA han pogut veure aquest cos celest de 100 a 200 metres de diàmetre desconegut fins ara, amb la col·laboració de l’Agèncial Espacial Europea (ESA) i l’Agència Espacial Canadenca (CSA).
Aquest objecte és “probablement el més xicotet observat fins ara” pel Webb, anuncia la UA en un comunicat. L’asteroide seria aleshores el més menut del cinturó principal, situat entre Mart i Júpiter.
La detecció d'aquest asteroide té “importants implicacions” per a la comprensió de la formació i evolució del sistema solar. Els models actuals prediuen la presència d'asteroides molt xicotets, però no s'han estudiat amb tant de detall com els homòlegs més grans, degut a la “gran dificultat” per a analitzar-los.
En aquest sentit, la gran novetat d'aquesta trobada resideix en el fet que l'equip d'investigació ha utilitzat una nova tècnica per a detectar i caracteritzar xicotets objectes amb les dades generades pel telescopi James Webb. Es tracta del calibratge MIRI (Mid-InfraRed Instrument), basat en longituds d'ona infraroges.
“De forma totalment inesperada hem detectat un xicotet asteroide en les observacions de calibratge MIRI disponibles al públic”, ha explicat l'astrònom de l'Institut Max Planck de Física Extraterrestre (Alemanya) Thomas Müller, segons la nota de premsa de la UA.
Per a poder “detectar un cos com aquest amb telescopis òptics terrestres seria necessari fer servir més d'una hora d'observacions dels telescopis més grans disponibles. No obstant això, amb el Webb, el telescopi més gran i potent mai llançat a l'espai, l'objecte és visible amb uns pocs minuts d'observació”, ha dit per la seua part l'investigador de l'Institut de Física Aplicada a les Ciències i les Tecnologies de la UA i coautor del treball, Toni Santana-Ros.
El sistema solar està replet d'asteroides i xicotets cossos rocosos: els astrònoms coneixen actualment l'existència de més de 1,1 milions d'aquestes restes dels primers temps del sistema planetari.
S'espera que la capacitat del telescopi espacial James Webb de la NASA, l'ESA i la CSA per a explorar aquests objectes en longituds d'ona infraroges conduïsca a nous descobriments científics revolucionaris, segons el comunicat de la UA.
Més llegit
-
Una tempesta amb graníssol descarrega amb força al nord del Baix Maestrat i deixa més de 40 litres en 15 minuts
-
Vox proposa aplicar la “prioritat nacional” a tot el sistema públic i rebaixar els impostos per a la primera vivenda
-
Dos anys sense ascensor després de la dana: el calvari d'unes veïnes de Picanya que se senten estafades
-
Les excavadores avancen en la recuperació de les platges encara afectades per la dana Adam
-
El veïnat de l’edifici de Campanar visita per primera vegada les vivendes reconstruïdes després de l’incendi
-
Porta de l'Atlàntic oberta