Panxo (Zoo): “Si continuàvem amb el projecte, podia entrar en una fase de relaxació i no ho volíem permetre”

Zoo ha viscut 72 hores de vertigen després que el passat diumenge anunciaren a través de les xarxes socials que s’acomiadaven del públic. Lluny de dir adeu amb un comunicat, el grup encara tenia una altra sorpresa per a aquest dimecres: una nova cançó, Epíleg, que fa un repàs de la seua trajectòria des de la publicació d’aquell exitós Estiu, ara fa deu anys. 

À Punt és el primer mitjà de comunicació que parla amb Panxo, el líder i cantant, des que diumenge el vídeo d'adeu colpira l'escena musical valenciana. En una entrevista, assegura que paren en el punt àlgid i amb la sensació que un nou disc els faria entrar en ralentí: “Quan vam acabar el tercer disc fa tres anys, sabíem que el cercle artístic s’estava acabant. Sabíem que, si continuàvem amb el projecte, podíem entrar en una fase de relaxació i no ens abellia permetre això en una trajectòria tan bonica i que en deu anys ha crescut d’una manera tan honesta i brillant per a nosaltres i per a la gent”, ha explicat. 

És la resposta a tants "per què" i "ara què" que el sobrevolen aquests dies. “Férem tres discos en una línia molt similar i continuista, i amb Llepolies sentíem que havíem culminat aquest procés artístic. Hi havia tres opcions: fer una cosa pitjor, fer un gir que possiblement la gent no hauria entés o parar-lo, i vam decidir fer açò últim”, ha afegit. 

Panxo ha volgut deixat clar que els números estan tancats i enguany Zoo estarà en deu escenaris, ni un més. Aquesta gira, que passarà per sales i festivals de tot Espanya, acabarà a la ciutat on tot va començar, Gandia, en el Pirata Beach Festival. El cantant no tanca la porta a una possible tornada del grup en un futur, però reconeix que ara no hi pensa. “No sé si hi ha possibilitat que torne Zoo ni vull pensar-ho. Ja ho veurem d'ací a uns anys. Per sort, no depenem de ningú”, ha remarcat. 

Això sí, reconeix que en cap concert hi haurà espai per a la tristor: “Com hem d'estar tristos amb tot el que hem viscut? En tots els finals cap la tristesa, però hem sigut tan afortunats i tenim tanta sort pel fet que la gent ens vulga, que és impossible no estar feliç”.