L'escriptora castellonenca a qui retiraren un premi per ser dona

Era 1952 i el jurat de Lo Rat Penat va traure de la plica un nom: Anna Rebeca Mezquita Almer. Ella era la guanyadora dels Jocs Florals de València amb el poema Ratxa, però quan van comprovar que era una dona, li van retirar el premi. En la societat conservadora i patriarcal d’aquella època era impensable que una dona rebera un guardó com aquell i menys encara que llegira en públic un poema d’amor.

El fet de ser dona i triar aquesta llengua sabent que la majoria de la seua obra anirà a un calaix, encara té més mèrit al meu parerMaria Lacueva Lorenz - Professora d'estudis catalans

Els Jocs Florals naixen en l'època romana, però a València Lo Rat Penat els va començar a organitzar de manera continuada a partir del 1879. Eren un dels certàmens públics tolerats i s'hi demanaven temàtiques concretes com la pàtria o Déu. L'any 1952 al jurat de Lo Rat Penat pertanyien, entre d'altres, el poeta i gramàtic valencià Carles Salvador.

Ratxa, un poema perillós

Si en aquell moment ja era impensable que una dona guanyara els Jocs Florals, encara era més difícil que el guanyara amb un poema d'amor dedicat a una altra dona. Amb el seu poema "tenim un segon perill", comenta Josepa Cucó Giner, catedràtica d'Antropologia Social a la Universitat de València. Els poemes que hi participaven eren anònims i en aquella societat de mitjan segle XX immersa en la dictadura, l’única lectura possible era la d'un poema d'amor d'un home dedicat a una dona. En canvi, i com diu Josepa, "una dona que lloara una altra dona era una segona transgressió, que deixava els barons de Lo Rat Penat sense cap argument".

Ara, en ple segle XXI, llegir Ratxa al Teatre Principal, on l'hauria d'haver llegit Anna Rebeca Mezquita l'any 1952 després de guanyar els Jocs Florals, és una manera de dignificar aquesta escriptora. Aquest dimarts, quan fa 131 anys del seu naixement, l'escoltem en la veu de la poeta Begonya Mezquita i gràcies al programa d'À Punt Valentes: