Joan Fuster, primer autor en valencià a la Caixa de les Lletres de l'Institut Cervantes

El llibre d'aforismes Judicis finals i un retrat del seu autor, el suecà Joan Fuster (1922-1992) han quedat conservats per a la posteritat en la cambra cuirassada de l'Institut Cervantes. La caixa de seguretat 1077 guarda des d'aquest dijous el llegat de l'escriptor de la Ribera Baixa, que s'ha convertit en el primer autor en valencià que entra en la Caixa de les Lletres del Cervantes. La recepció del llegat, que ha cedit l'hereu testamentari de Fuster, Joan Palacios, s'ha celebrat en un acte que tanca la commemoració del centenari del naixement de l'autor.

La secretària general de l'Institut Cervantes, Carmen Noguero; la directora general del Llibre del Ministeri de Cultura, María José Gálvez; el secretari autonòmic de Cultura i Esport de la Generalitat, Joaquín López; el director de l'Espai Joan Fuster, Salvador Ortells i la presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Verònica Cantó, han intervingut en l'acte, a la seu de l'institut de les lletres.

Va ser "un mite i un antimite", un "rebel" i un "heterodox" ha destacat el director de l’Espai Joan Fuster, mentre la secretària general de l'Institut Cervantes ha assenyalat la vocació "universalista" de Fuster, que considera que va "marcar un abans i un després" en la conscienciació del pensament crític de la literatura en català".

Noguero ha celebrat que l'Any Fuster haja donat a conéixer l'obra poètica de l'autor, menys popular que el vessant assagístic, mostrant així la pluralitat "d'un escriptor total", un dels autors valencians "més complets que ha donat la literatura en català".

El secretari autonòmic de Cultura ha recordat l'aportació "imprescindible" de Fuster a la identitat valenciana, mentre la presidenta de l'AVL ha incidit també en el compromís de l'autor amb el valencià, el seu esperit crític i la "contundent actualitat" del seu pensament, que reivindicava "el dubte i l'escepticisme", sovint des de la ironia.