El coreògraf d’Ontinyent Marcos Morau estrena ‘Étude’ a l’Òpera de París

‘Étude’ és una paraula francesa que significa estudi. Es fa servir molt en el món de la música, però es pot aplicar també al de la dansa. Amb eixa actitud, la de l’estudiós o l’investigador que busca l’excel·lència i que vol comprendre allò que no coneix, és com el Premi Nacional de Dansa, Marcos Morau, s’ha acostat al seu últim muntatge.

"No és un ballet en el sentit estricte de la paraula, en el sentit discursiu o narratiu, sinó una mena de tableau vivant on els ballarins recreen passatges d’una memòria col·lectiva, que abasta des del començament del ballet, amb la barra de calfament, fins a les repeticions, les diagonals, les variacions clàssiques. Tot això està present en este muntatge que és un homenatge i una al·legoria al món de la dansa clàssica", explica el coreògraf d’Ontinyent per videoconferència.

Étude és la seua primera col·laboració amb el Ballet de l’Òpera de París. “Amb La Veronal, la companyia que dirigix, ja havíem actuat a París, però esta és la primera vegada que em conviden a crear i no serà l’última", assenyala el creador.

La peça, pertorbadora i fascinant, es va estrenar l'11 de març i estarà en cartell fins al 27. "No cada dia tens la sort d’estrenar ací i fer-ho, amb 43 anys, és tot un privilegi i un honor. A més, les crítiques estan sent molt bones i situen Étude, com una cita imprescindible per al públic parisenc", apunta Morau.

"Volia fer un homenatge a la llum, a l’ombra, als assajos, a les pors que travessen un ballarí o una ballarina des que comença a ballar fins que es retira. Eixe és el cas de Laurène Lévy, la ballarina principal del Ballet de l’Òpera de París. La seua vida ens servix d'excusa per a parlar de com és la vida d’un ballarí, per a recórrer les seues vivències i per a fer un estudi de com la dansa ens travessa i com a Laurène Lévy, li ha marcat la vida".

L’obra és també un tribut al Palau Garnier, el gran temple de la dansa clàssica. Sobre l’escenari Morau reproduïx els telons de la sala, la làmpada d’aranya, els espills, els reflexos i la sala de ball on Edgar Degas pintava.

El creador d’Ontinyent ha sabut convertir en virtut el fet de no ser ballarí. "Jo crec que és un valor afegit", apunta. "El fet que no tinga coneixements amb el meu cos, sinó amb la mirada, i que la meua formació tinga a vore amb la fotografia, la dramatúrgia, la imatge, fa que jo m’enfronte a un procés creatiu amb molta llibertat. Fa quasi vint anys que em dedique a la creació i he trobat el meu llenguatge, la manera de transmetre els meus coneixements, les meues imatges, evidentment envoltat d’un gran equip. He treballat amb artistes del món del flamenc, del circ, de la dansa contemporània, i ara mateix soc un creador molt obert al que és nou, al que és desconegut. Esta és l’única manera que conec d’avançar i trobar un llenguatge propi", confessa.

Morau ha aprofitat la seua estada a París per a arreplegar medalla de Cavaller de les Lletres i les Arts de França. Des d’este país viatjarà a Suïssa. Amb el director del Gran Teatre de Ginebra, Sidi Larbi, prepara ja el seu pròxim muntatge. Una immersió en el folklore búlgar que estrenarà el 19 de maig.