Alberic, el temple valencià del panou

És, sense discussió, un dels dolços estrela de la Setmana Santa i ben segur que estarà a les taules de moltes celebracions i reunions aquestes vacances pasqüeres. El panou, conegut també com a mona o coca, té tantes denominacions com llocs on es menja, però és a Alberic, a la Ribera Alta, on es concentra la producció més gran en terres valencianes.

En aquest municipi de quasi 11.000 habitants, considerat el bressol de la mona, hi ha forns que despatxen aquestes festes vora 2.000 exemplars cada dia. És el cas del Moscardó, establiment al qual s'ha desplaçat un equip d'À Punt per a comprovar de primera mà com una plantilla de quinze persones en pasta a estall des de fa dues setmanes per a satisfer la demanda d'un producte que, any rere any, no troba rival que li dispute la corona de la gastronomia de Pasqua. Aquest forn mític té l'honor d'haver guanyat un premi al Millor Panou de la Comunitat Valenciana.

A la mona del Moscardó no li falta el tret identitari més identificable: el caramull de merengue. "És l'element que diferencia els nostres panous dels de les zones més pròximes a València", explica Vicent Moscardó. Aquest jove és ara la cara responsable de Panous Moscardó, un forn amb més de mig segle de tradició a Alberic i tres generacions d'història. Des del 1944, quan l'avi de Vicent va presentar una de les mones en un concurs d'Alemanya, la recepta es manté inalterable. Ni l'elaboració ni els ingredients han canviat res: massa mare, sucre, oli, ous, farina de força, temps de repòs i forn de llenya. L'art l'apliquen nit i dia, per torns i a dues mans: "Ho fem amb clara muntada en un bol de fang, com tota la vida. Cal tindre molta pràctica", assegura Vicent.

I encara que el panou s'endú el 60% de les vendes del local, les coques de nous i panses, l'arnadí o els rotllos de taronja o xocolata tenen el seu mercat entre la generació mil·lennista del poble. La campanya forta comença pràcticament en Falles i s'estén fins a finals de Pasqua.