La paraula en imatges: 'albergina'

Amb la paraula albergina es fa referència a una hortalissa de forma ovada, de cinc a trenta centímetres de llarg, amb una polpa blanca recoberta per una fina pell de color morat, que en algunes varietats forma ratlles. La planta, coneguda com a alberginera, en la taxonomia científica rep el nom de Solanum melongena. El primer terme d’esta denominació, Solanum, és un derivat de sol, i és que el cultiu de l’alberginera requerix, efectivament, un clima càlid i sec, i sobretot molta llum solar.

L’alberginera prové de l’Índia. Des d’aquelles terres llunyanes va ser transportada pels àrabs per la conca mediterrània fins a arribar a la península Ibèrica durant l’Edat Mitjana.

El nom vulgar àrab amb què ens arribà era al-bedenǧéna. En castellà ha evolucionat a berenjena. En valencià el nom àrab anà germinant en una gran quantitat de variants. Esta diversitat de noms és una prova evident de la gran popularitat que des de ben antic va aconseguir entre els nostres avantpassats. La forma més estesa actualment en valencià és albargina; però en algunes comarques també és coneguda com a albergínia, ambargina o albarguenya; en altres comarques s’ha elidit la síl·laba inicial, vestigi de l’antic article àrab, i se li diu bargina, barzínia o basínia.

Però, siga quin siga el nom que se li done, esta hortalissa és molt apreciada en la gastronomia mediterrània. I no sols pel seu sabor! El valor nutritiu d’este fruit és també conegut des de ben antic. Aporta nombroses vitamines a l’organisme, que ajuden a reforçar el sistema immunològic. L’albergina és rica en minerals (entre altres, potassi, calci, magnesi, ferro i fòsfor), que ajuden a previndre algunes malalties com l’artritis o l’osteoporosi, així com certes patologies cardíaques.