Les Falles s’han suspés sis vegades i la Magdalena va canviar de data un any

Només la declaració de la guerra de Cuba (1896) i la Guerra Civil espanyola (del 1937 al 1939) van ser motiu de suspensió de les Falles de València, festa que també es va quedar sense monuments l’any 1886 quan els fallers es negaren a pagar la pujada de l’impost per ocupar els carrers amb els cadafals.

Pel que fa a les Festes de la Magdalena van canviar de data l'any 2004 a causa de la coincidència de la romeria amb la data de les eleccions, un 14 de març.

L’enfrontament bèl·lic entre Espanya i els Estats Units, en la coneguda com la guerra de Cuba, va provocar la cancel·lació sobtada de les festes grans de València dos dies abans que començaren, i hi ha constància que alguns monuments es van guardar per a l’edició de l’any següent. El cas de la Guerra Civil va ser més complex, ja que la inestabilitat es va allargar en el temps i la por d'atemptats va obligar a suspendre tots els actes durant tres anys seguits.

Altres moments històrics han amenaçat seriosament aquestes festes declarades patrimoni cultural immaterial per la Unesco. La gran riuada de València que va patir la capital el 1957 va minvar la festa, però no va apagar la flama. De fet, molts van ser els homenatges que les festes van dedicar amb motiu de la catàstrofe, com la falla de l’Ajuntament de València, la qual va ser un reconeixement a tots els esforços i en memòria de totes les pèrdues.

València no ha tornat a patir cap altra alteració en el calendari faller, a excepció de certs actes que puntualment s’han hagut de modificar a causa principalment d’inclemències meteorològiques o de successos com els atemptats de l’11M de 2004 a Madrid, pels quals es van anul·lar tots els actes oficials durant tres dies en senyal de dol.