Una cadira de boga, el testimoni recent de les graderies de Mestalla

Aquesta cadira de boga ha trobat el seu espai en la història recent dels valencians i les valencianes. Juan Escrivà, aficionat del València CF, se la va trobar fa uns 18 anys en un dels contenidors de Mestalla on es tirava la gespa sobrant del camp de futbol. Ara, en Tresors amb història experts historiadors l'han analitzada i revisada i, com diu Paco Lloret, expert en esports, "té un valor sentimental incalculable". La cadira conserva el seu número de seient, el 36, i encara té les marques dels tacons de posar damunt els peus.

Aquesta era una de les cadires que hi havia a la tribuna i l'amfiteatre de Mestalla. S'instal·laren a mitjan anys 50, quan es va fer l'obra del gran Mestalla i la tribuna es va substituir per la que es va construir el 1927. "És l'actual tribuna, la distribució és la mateixa, ara amb butaques de plàstic", ens conta el periodista esportiu Paco Lloret. Entre tribuna i amfiteatre, sumaven 12.000 localitats; 12.000 cadires de boga que també formaven part de la zona més noble, la llotja presidencial. Una cadira com aquestes, de boga, podia tardar a fabricar-se un dia, segons ens diu Joan Seguí, director de l'ETNO. La resta de localitats a les altres graderies eren de maçoneria o de rajola.

Les cadires de boga desaparegueren el 1978. El seu últim partit va ser el València 4 - Betis 2 de la temporada 1977-1978, amb tres gols de Kempes (temporada en la qual el jugador es convertí en pitxitxi) Durant quatre o cinc temporades, aquestes cadires van ser les cadires gol, localitats que s'ubiquen darrere de les porteries.