De quan estava prohibit pescar al Palmar per ser dona

Només els homes fills de pescadors podien ser socis de la Comunitat de Pescadors del Palmar i així va ser des de 1250, amb les normes de Jaume I, fins a 1998. Quasi 750 anys de supervivència d'una llei injusta per a les dones. "Una dona que només tenia filles se sentia desgraciada". Així ens ho conta en No tenim trellat Carme Serrano, una de les dones que va lluitar contra aquesta llei. "El 1994 vam dir prou, les dones se sentien part del que els seus pares havien construït i no volien només dedicar-se a teixir les xarxes". Aquesta era l'única tasca encomanada a les dones del Palmar en tot el procés de la pesca, activitat principal, juntament amb l'agricultura, en aquesta pedania de València.

"Una dona que només tenia filles se sentia desgraciada"Carme Serrano - Pescadora del Palmar

El 1994, per la via del diàleg no van aconseguir res, i és per això que l'Associació d'Ames de Casa Tyrius, que encapçalava aquesta lluita, va emprendre mesures judicials ja el 1997. La tradició era l'única resposta per la qual les dones del Palmar no podien participar en els drets d'adjudicació del redolí. Segons alguns testimonis de pescadors d'aquell moment, "volen heretar els drets que ens pertanyen i això es una cosa impossible". L'associació va interposar un recurs davant dels tribunals perquè fora la justícia qui decidira si l'exclusió de les dones en el sorteig dels drets de pesca violava els principis fonamentals de la Constitució espanyola.

Després de la denúncia

"La denúncia no va agradar", ens conta Carme Serrano. Tant és així que les persones que s'havien mobilitzat es convertiren en persones non grates al Palmar: "t'insultaven" o "si entraves en una tenda, la gent que hi havia se'n anava". Fins i tot hi havia una relació de noms i cognoms de persones que no eren acceptades als locals de la Comunitat de Pescadors, 163 persones en concret hi tenien prohibida l'entrada.

Gràcies als mitjans de comunicació, aquesta denúncia va fer més soroll del previst: "Els mitjans van jugar un paper fonamental perquè van donar a conéixer la nostra situació", ens conta Carme Serrano.

El rebombori social i mediàtic va perdurar fins que el 1998 la justícia va donar la raó a les dones, però la Comunitat de Pescadors va recórrer contra la sentència una vegada rere una altra, fins que deu anys després, el 2008, no van tindre més remei que acceptar per orde judicial les cinc dones demandants. "El 23 de febrer de 2008 ens van cridar per a admetre'ns com a sòcies de la comunitat, després de 10 anys recorrent contra les sentències".

Hui en dia, Carme Serrano confessa tindre "les ferides tancades". Encara que "ja no fa mal i estan cicatritzades les ferides", destaca la importància que aquesta història es conega i la "gent jove del poble sàpiga el que va passar realment". I que aquesta lluita pervisca per a demostrar que "les persones som les mateixes en drets i amb les mateixes possibilitats".