Àngel, un veí d’Orba que va canviar la brotxa per l’aixada en jubilar-se

Amb huitanta anys, Àngel, veí d’Orba (Marina Alta), sempre s’ha dedicat a la pintura professionalment. A pesar que son pare volia ensenyar-li la professió d’agricultor quan era adolescent, ell es negava perquè en aquell moment de la vida no li agradava, i pensava que no ho faria mai.

“Mira, pare, els diumenges no puc anar a treballar al camp perquè dilluns he de pintar, i necessite que el pols estiga molt fi”, era l'excusa per a no anar a la terra.

Qui ho diria? Molts anys després, l’agricultura seria la seua forma de vida. Confessa a Terra viva que, quan et jubiles, “notes un buit molt gran, de tindre una obligació a no tindre-la, i això s’ha d’omplir amb alguna cosa”. També es va sentir més a soles després de la mort d’alguns amics. Des d’aquell moment va començar a treballar el camp “i cada vegada m’agradava més”. 

A hores d’ara, planta diferents tipus d’hortalisses i verdures, inclús bajoquetes, que a ell no li agraden, però sí a les veïnes. “En el poble, uns et donen una cosa, tu els en dones una altra, i així és viu”.

Orgullós de l'aprenentatge autodidàctic, i de conservar encara mans de pintor, conclou emocionat: “Mai és tard per a ensenyar-te. El fet de vindre ací al camp em fa que passe unes hores en què m'oblide de tot, inclús de si estic malalt”.

M'oblide de tot, inclús de si estic malalt