<![CDATA[À Punt - Cas Erial]]> 10 <![CDATA[À Punt - Cas Erial]]> <![CDATA[Zaplana demana l'absolució al Suprem per la trama de les ITV: "L'única condemna que importava era la meua"]]> L'expresident de la Generalitat i exministre amb el PP, Eduardo Zaplana, ha sol·licitat al Tribunal Suprem l'absolució amb l'argument que la seua era "l'única condemna que importava" en el cas Erial.

En un recurs contra la condemna de deu anys i cinc mesos de presó per corrupció i suborns en l'adjudicació de les ITV, parla "d'engany", proves prefabricades, indicis equívocs, contradiccions i indefensió en comparació amb els acusats que van pactar amb la Fiscalia.

Nega la dimensió probatòria dels papers del sirià, el full de ruta documental que va activar la investigació, afirma que no hi ha proves que l'incriminen i que davant de l'absència d'estes la condemna es basa en "declaracions pactades de manera clandestina" pel ministeri públic amb altres acusats "perquè estos incriminaren Zaplana a canvi d'absolució o rebaixa de pena".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Zaplana seguirà en llibertat provisional]]> L'expresident de la Generalitat i exministre amb el PP, Eduardo Zaplana, no xafarà la presó de moment. La secció quarta de l'Audiència de València ha decidit este dilluns mantindre'l en llibertat provisional sense fiança mentre l'excap del Consell substancia el recurs contra la sentència que el condemna a 10,5 anys de presó i 25 milions de multa pels suborns del cas Erial.

El tribunal ha adoptat esta decisió perquè no aprecia risc de fugida. Assegura que l'exmandatari no ha dut a terme cap acte per a eludir l'acció de la justícia, ha comparegut en totes les sessions del juí i ha respost a qualsevol crida judicial. Tot i això, li imposa algunes mesures cautelars com la retirada del passaport, la prohibició d'eixida del territori nacional i la compareixença mensual en seu judicial, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).

La Fiscalia Anticorrupció havia demanat l'empresonament immediat en apreciar risc de fugida i la possibilitat que Zaplana continue tenint accés a recursos econòmics a l'estranger. Este dijous, en la vista en seu judicial, l'expresident va defendre que no tenia intenció "d'escapolir-se" i la seua defensa va defendre l'arrelament al territori, exhibint, entre d'altres, la necessitat de supervisió per la leucèmia que pateix. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Zaplana: "No està en el meu ànim fugir"]]> L'expresident de la Generalitat i exministre amb el PP, Eduardo Zaplana, ha defensat que no hi ha motius per al seu empresonament immediat, tal com reclama la Fiscalia, apel·lant al risc de fuga després de la condemna a 10,5 anys de presó i 25 milions de multa pels suborns del cas Erial. "No està en el meu ànim escapolir-me", ha manifestat Zaplana durant la vista a la Secció Quarta de l'Audiència de València, en què el seu advocat ha al·ludit a la leucèmia crònica que pateix com un "element d'arrelament".

El fiscal anticorrupció, Pablo Ponce, considera que l'excap del Consell continua tenint accés a recursos econòmics a l'estranger i ha recordat el cas de l'exdirector de l'Institut Valencià de l'Exportació (IVEX) José María Tabares, que va fugir al Japó després de ser condemnat el 2012 a cinc anys de presó pel malbaratament de sis milions en el pagament al cantant Julio Iglesias, en temps de Zaplana. L'expresident ha recordat que durant el seu mandat l'advocacia de la Generalitat va querellar-se contra Tabares.

A preguntes dels periodistes, a l'eixida de la Ciutat de la Justícia de València, ha reconegut que la sentència ha sigut un "duríssim colp, inesperat per les proves de la vista oral", evidències que, segons ha destacat, han servit per a absoldre altres persones "imputades injustament". I ha atribuït la seua condemna als "acords opacs i conformitats d'algunes persones amb la Fiscalia".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Anticorrupció demana l'ingrés immediat de Zaplana en presó pel risc de fuga]]> La Fiscalia Anticorrupció ha sol·licitat ingrés a la presó de l'expresident Eduardo Zaplana amb caràcter immediat, en execució de la condemna a deu anys i cinc mesos de presó i 25 milions de multa per les comissions de l'adjudicació a dit de les ITV valencianes, en el marc del cas Erial.

Malgrat que la resolució judicial encara no és ferma (la sentència està pendent dels recursos dels condemnats), el ministeri públic justifica la petició pel risc de fuga de Zaplana, segons han confirmat a À Punts fonts de la institució. El pròxim 7 de novembre, a les 12:30 hores, se celebrarà una vista a l'Audiència de València perquè les parts es pronuncien sobre esta petició.

La demanda de la Fiscalia té lloc una setmana després de conéixer-se la sentència per corrupció contra l'excap del Consell i exministre. La secció quarta de l'Audiència Provincial de València va considerar provat que Zaplana va percebre comissions per l'adjudicació de les estacions d'ITV, entre 1997 i 2003, a través d'una complexa estructura societària, amb ramificacions a països com Andorra, Panamà o Luxemburg.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Morant insta Mazón a condemnar la sentència de Zaplana i li demana explicacions: "Ell estava allí"]]> La secretària general del PSPV i ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, ha instat el president de la Generalitat, Carlos Mazón, a condemnar les penes que sumen deu anys i cinc mesos de presó a l'expresident de la Generalitat Valenciana i exministre Eduardo Zaplana pel denominat cas Erial. Si no ho fa, ha advertit: "Ningú ens garanteix que no es puguen tornar a repetir este tipus d'actituds".

De fet, ha considerat que més prompte és "tot el contrari" i ha criticat que el Consell liderat per Mazón estiga "rebaixant les mesures contra la corrupció dins d'eixa amalgama de lleis" impulsades pel govern valencià. "Ens causa preocupació", ha reconegut.

"És una notícia que no perquè haja tardat tant no ens l'esperàvem, molts ja sabíem el que estava passant a la Comunitat Valenciana", ha exposat Morant, que ha negat que el cas de Zaplana i la seua condemna siga un "fet aïllat" i ha censurat que el PP "acumula a la Comunitat Valenciana 184 condemnes per corrupció".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Qui es qui: condemnes i absolucions del cas Erial]]> La secció quarta de l'Audiència Provincial de València ha fet pública este dimarts la sentència del cas Erial, una trama de blanqueig de capitals i comissions il·lícites obtingudes a partir de les adjudicacions de les estacions d’ITV valencianes, quan estes es van privatitzar, i també per les adjudicacions del Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana.

Així ha quedat la llista de condemnats i absolts pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

L'excap del Consell en els governs del Partit Popular entre el 1995 i el 2002, Eduardo Zaplana, és el principal acusat d’orquestrar esta trama. L'han condemnat a deu anys i cinc mesos de presó per prevaricació, suborn, falsedat i blanqueig; dèsset anys més i deu mesos d'inhabilitació; i una multa de 25.030.364 euros, més l'abonament de les costes processals.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Mazón demana el "màxim respecte" als processos judicials i subratlla que la sentència contra Zaplana "no és ferma"]]> El president de la Generalitat i líder del PPCV, Carlos Mazón, ha manifestat en declaracions als mitjans de comunicació el "màxim respecte" a les resolucions judicials després de la condemna a deu anys de presó a l'expresident i exministre Eduardo Zaplana. Mazón ha subratllat que la sentència no és ferma i ha retret les crítiques del PSPV, perquè considera que el "PSOE té ara assumptes molt greus damunt de la taula com per a donar lliçons".

"Com a president de la Generalitat no em resulta indiferent esta sentència d'un altre expresident de la Generalitat", ha declarat Mazón, que ha recordat l'absolució coneguda este matí de l'exvicepresident i expresident de la Diputació d'Alacant, José Joaquín Ripoll, en la causa del Pla Zonal de Residus del Baix Segura.

"Cal respectar les resolucions judicials en un moment en què no són fermes i, per tant, el procés és susceptible de continuar. Cal respectar-les més enllà dels sentiments de cadascú", ha insistit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Zaplana, condemnat a deu anys de presó i 25 milions de multa per corrupció]]> La secció quarta de l'Audiència de València ha condemnat l'expresident de la Generalitat, Eduardo Zaplana, a deu anys i cinc mesos de presó pel cobrament de suborns per l'adjudicació a dit dels contractes de les inspeccions tècniques de vehicles (ITV), dins de l'anomenat cas Erial, El tribunal considera provat que l'excap del Consell va ser “titular real o últim beneficiari” de vora 20,6 milions en comissions que van localitzar-se en paradisos fiscals a l'estranger. Els fons es van canalitzar a través d'entramats societaris residenciats a països com Luxemburg, Andorra o Panamà. Segons la sentència, l'excap del Consell va gaudir d'estos diners en forma d'efectiu, béns immobles i viatges.

El tribunal atribueix a Zaplana els delictes de prevaricació, suborn, falsedat i blanqueig de capitals. En conseqüència, li imposa dèsset anys i deu mesos d'inhabilitació per a ocupació i càrrec públic, tres més per a l'exercici de la seua professió i multes per un import superior als 25 milions d'euros. També decreta el decomís de diferents béns i quanties intervingudes durant la instrucció de la causa, si bé l'absol del delicte de grup criminal.

La Fiscalia demanava inicialment dèsset anys de presó i una multa de més de 40 milions contra l'excap del Consell en la primera etapa del Partit Popular a la Generalitat, que també va exercir com a portaveu i ministre de Treball amb José María Aznar. Malgrat la condemna per les ITV, el tribunal l'exculpa d'acusacions similars en les adjudicacions del Parc Eòlic.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Zaplana fa la seua última declaració en el cas Erial: "No he comés cap il·legalitat ni he tingut diners en l'exterior"]]> L'expresident de la Generalitat i exministre amb el PP Eduardo Zaplana ha aprofitat este dijous l'últim torn de paraula en el cas Erial per a defensar el que ha mantingut des que va ser detingut: "No he comés cap il·legalitat ni he tingut diners en l'exterior". Així mateix, ha assegurat que ha sigut un "honor" per a ell dedicar-se a la vida política, "encara que el seu exercici m'haja portat ací", ha postil·lat.

Zaplana s'enfronta a una pena de dèsset anys de presó, tal com li reclama el ministeri fiscal, pels delictes d'organització criminal, blanqueig de capitals, suborn, falsedat en document mercantil i prevaricació administrativa. A més de la pena de presó, li sol·licita una multa de 40 milions d'euros i dos més que sumen 72.000 i 36.000 euros. "Al llarg del procediment, que ha durat més de huit anys, s'ha volgut traslladar sobre mi una imatge, una idea d'un grup criminal que usa i abusa de les seues relacions personals", ha lamentat durant el juí, en el qual s'ha investigat el suposat cobrament de més de 10 milions d'euros en comissions derivades de concessions d'ITV i parcs eòlics de la Comunitat Valenciana.

Amb papers a la mà, Zaplana s'ha definit com a "bon amic" dels seus amics i ha agregat: "Quan els he pogut fer un favor l'he fet sense cap mena de contraprestació", ha puntualitzat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cas Erial | L'advocat de Zaplana el situa com a víctima d'un "muntatge": "S'ha fabricat una realitat d'artifici diferent dels fets"]]> L'advocat d'Eduardo Zaplana ha negat les acusacions contra l'expresident de la Generalitat en el cas Erial, de principi a fi, i ha atribuït el seu processament a un "muntatge" de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO), refrendat en la instrucció judicial i apuntalat pel relat acusatori de la Fiscalia Anticorrupció. "Des del primer minut es crea una veritat artificial que és la que s'ha mantingut fins hui. I no s'ha buscat la veritat, sinó, exclusivament, apuntalar la versió que l'UCO va donar el novembre del 2015 [l'informe inicial]" (...) "S'ha fabricat una realitat d'artifici diferent dels fets", ha manifestat en la fase de conclusions de la defensa.

Daniel Campos ha intentat desacreditar el relat acusatori de la Fiscalia plantant dubtes sobre la instrucció judicial i la investigació feta per la Guàrdia Civil, a la qual ha dibuixat com un cos policial més propi del franquisme que de l'època moderna. L'acusa d'haver ordit una investigació prospectiva contra el seu client i de forçar l'acusació a través d'indicis inconnexos. Segons ha dit, ha actuat en esta causa "sense control judicial" i com "una policia pròpia del règim anterior al del 1978".

Com ja va fer sense èxit durant la fase de qüestions prèvies, el lletrat ha insistit a qüestionar la confiscació dels anomenats papers del sirià, considerats el full de ruta de la trama, durant un escorcoll del cas Taula, advertint que va ser "una intervenció il·lícita, pròxima al delicte". L'advocat creu que ha quedat acreditat que la troballa fortuïta en una antiga casa de Zaplana és impossible. Campos s'ha refermat en la teoria de la conspiració formulada per l'excomissari Villarejo i alimentada per Marcos Benavent, l'autodenominat el ionqui dels diners, sobre una presumpta operació policial contra l'expresident comandada per l'exdirector de la Policia Nacional, Juan Cotino. Al mateix temps ha llevat tota validesa probatòria dels documents, perquè entén que estan fabricats i no aporten cap informació rellevant que anticipen una trama ni connexions amb el seu client. A parer seu, només han servit per a fabricar una acusació contra Zaplana, que donara forma als indicis presentats per la Fiscalia i la Guàrdia Civil, mentre s'ignoraven presumptes delictes. "Hem de preguntar-nos, perquè no es feren certes coses fonamentals per a la investigació".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cas Erial | Els Cotino, Barceló i Juan Francisco Garcia eviten la presó i pagaran onze milions en multes]]> La Fiscalia Anticorrupció ha rebaixat les penes de les persones que han aconseguit una conformitat, per reconéixer els fets i confessar. És el cas dels germans Cotino (Vicente i José), de l'excap de Gabinet de Zaplana, Juan Francisco García, i l'autodenominat testaferro de l'expresident de la Generalitat, Joaquín Barceló. Les deixa en menys de dos anys de presó, amb suspensió de la condemna i multa. Així, tots ells eviten entrar a presó i pagaran onze milions d'euros en multes.

Anticorrupció també ha retirat l'acusació a l'exdiputada del Partit Popular Elvira Suances; a Pedro Romero, el perruquer de l'expresident de la Generalitat i exministre amb el PP Eduardo Zaplana, i a l'empresari Ángel Salas.

Així ho ha avançat el fiscal Pablo Ponce en el moment d'elevar a definitives les conclusions del seu escrit en el judici que se segueix en l'Audiència de València contra Zaplana i 14 persones més pel conegut com a cas Erial. En este procediment s'ha investigat el suposat cobrament de més de deu milions d'euros en comissions derivades de concessions d'ITV i parcs eòlics de la Comunitat Valenciana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Guàrdia Civil no troba empremtes de Zaplana en els papers clau d'Erial]]> La prova pericial de les empremtes sobre els papers del sirià, full de ruta dels investigadors del cas Erial, no ha identificat les d'Eduardo Zaplana. En els documents s'han trobat díhuit empremtes dactilars i una d'una palma de la mà, cap de les quals corresponen a l'expresident de la Generalitat. Els pèrits del departament de criminalística tampoc no han pogut identificar cap persona entre els candidats amb què s'havia demanat comparar les proves.

Els resultats de la pericial, demanada per la defensa de Zaplana, els ha donats a conéixer el president del tribunal, Pedro Castellano, en l'inici de la nova sessió del cas Erial, centrada la revisió d'alguns àudios i gravacions dels investigats.

Els anomenats papers del sirià són el document clau en la causa. En estos es dibuixa l'operativa de societats per a cobrar els presumptes suborns per les adjudicacions de les ITV i el parc eòlic. La Guàrdia Civil els va localitzar en l'escorcoll del despatx del primer advocat de l'exgerent d'Imelsa, Marcos Benavent, l'autodenominat el ionqui dels diners, a qui els els va entregar un empresari sirià, representant de la comunitat musulmana a València, a qui coneixia dels actes oficials. Este ciutadà diu haver-los trobat, de manera fortuïta, en el pis on residia de lloguer, que havia pertangut a Zaplana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cas Erial | Els pèrits d'Antifrau sobre la concessió de les ITV: "Es va decidir per criteris subjectius"]]> La vista oral del cas Erial s'ha obert a les valoracions dels pèrits. Les veus expertes de l'Agència Valenciana Antifrau (AVAF) s'han refermat en l'informe que parla de nombroses irregularitats en l'adjudicació de les ITV. Un procés amb plecs sense autoria, en què es desactivaren els criteris objectius, no es firmaren les actes i s'agilitzaren terminis fins a límits "materialment impossibles" en termes administratius.

"No és habitual trobar-nos amb plecs que no tenen cap mena de firma i en els quals ningú n'acredita l'autoria", han advertit uns dels pèrits, que ha dit que sense esta firma era "impossible" recusar els autors. Els tècnics de l'AVAF han mantingut que el topall en la valoració de l'oferta econòmica dels aspirants i el sistema de prelació decidit van diluir el pes dels criteris objectius. Totes les empreses igualaren els punts de l'oferta econòmica, malgrat arribar a duplicar-la respecte dels competidors, i van ser adjudicataris del primer lot a què aplicaren dels cinc en concurs. "Els criteris econòmics no tenien cap sentit econòmic" ha manifestat un dels pèrits, que estimen que l'administració va deixar de guanyar 9,4 milions en la licitació.

"El concurs es va decidir per criteris subjectius i el criteri objectiu no va servir. La puntuació subjectiva va fer insalvable la diferència entre la millor i la pitjor oferta econòmica" ha subratllat un dels pèrits, que ha afirmat que "el plec portava aparellat el resultat del concurs" i ha insinuat una possible concertació entre els aspirants. En una sessió anterior, l'excap de gabinet d'Eduardo Zaplana i cap de la mesa de contractació, Juan Francisco García, va confessar que l'adjudicació estava arreglada a favor de Sedesa, l'empresa de la família de l'expresident de les Corts Juan Cotino, amb el coneixement directe de l'expresident de la Generalitat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Testimonis asseguren que la mediació d'Olivas en la venda de participacions del parc eòlic era innecessària]]> L'expresident de la Generalitat José Luis Olivas ha centrat uns minuts l'atenció del cas Erial i l'ha desplaçat del principal encausat, l'excap del Consell Eduardo Zaplana. Persegueix a Olivas una transferència de 580.000 de Sedesa (després anomenada Asedes Capital), societat de la família Cotino, beneficiària d'una de les adjudicacions del parc eòlic sota sospita, que es completaren quan presidia el Consell, en substitució de Zaplana. El cas està jutjat i sentenciat en un altre procés, en què es va decretar que Olivas va simular el pagament com uns serveis d'assessorament als Cotino amb una facturació falsa, per la qual cosa se'l va condemnar a any i mig de presó. Però eixos diners s'han projectat cap al cas Erial. La Fiscalia Anticorrupció sosté que corresponen a un suborn per les adjudicacions i li demana sis anys de presó.

Olivas continua mantenint que Sedesa li va pagar per a facilitar la venda a Iberdrola de la participació del 25% que la família Cotino tenia en la societat que explotava este plec del parc eòlic. En l'UTE també participava amb un 20% Bancaixa (de la qual era president honorífic) i Endesa, que tenia la posició preferent (55%). Iberdrola va interessar-se per la compra, però no va poder culminar-la perquè davant la maniobra Endesa va decidir aconseguir totes les participacions per a assegurar el control de la societat. L'operació va generar plusvàlues de 33 milions a Bancaixa i de 39 als Cotino.

Els testimonis aportats a petició de la defensa d'Olivas han corroborat la participació de l'expresident en alguna reunió sobre l'operació, però sempre circumscrita a l'antiga Bancaixa i mai sobre l'empresa de la família Cotino. L'exdirector general de l'entitat bancària, Aurelio Izquierdo, ha assegurat que Olivas i el president d'Iberdrola van desembossar l'operació, que bloquejava un desacord sobre el preu. Però també ha dit que a Bancaixa "ningú sabia que Olivas havia cobrat per la gestió".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els notaris que compraren el pis a Zaplana no van residir allí fins a l'entrada del sirià que va trobar els papers d'Erial]]> Els notaris que van comprar el pis a l'expresident Eduardo Zaplana no van residir a l'immoble fins a l'entrada, amb un contracte de lloguer, de l'empresari sirià que assegura haver trobat dins els papers que descriuen part de l'operativa del cas Erial.

El notari Pablo Gómez va posar el pis en règim de lloguer al setembre, tres mesos després d'adquirir-lo a Jorge Mauro Iranzo Barceló, notari de Barcelona, que li l'havia comprat el 18 desembre del 2006 a Zaplana. Iranzo, que treballa a Barcelona, diu que només va visitar el pis en tres ocasions fins a la venda a Gómez, que tampoc va ocupar el pis, que poc després va llogar al sirià. L'anterior amo, Iranzo Barceló, afirma no recordar si tenia caixa forta. "No vaig buscar res enlloc", ha dit. Els dos expropietaris asseguren que no van arribar a fer obres, si bé el segon va pintar la casa per a endreçar-la.

Els testimonis, a proposta de la defensa de Zaplana, no han arribat a comprometre la versió de la troballa fortuïta dels documents que sosté el ciutadà; papers que va entregar a l'exgerent d'Imelsa, Marcos Benavent i que acanaria descobrint la Guàrdia Civil en un escorcoll del cas Taula en el despatx de l'advocat de Benavent, l'autodenominat ionqui dels diners. Este dijous dos testimonis situaren el sirià com un col·laborador del Centre Nacional d'Intel·ligència i donaren alés a la teoria d'una presumpta col·locació dels papers per a incriminar Zaplana a través del CNI: el mateix Benavent i l'excomissari de la Policia Nacional Manuel Jiménez Villarejo.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'excomissari Villarejo i el 'ionqui dels diners' alimenten la teoria de la conspiració del CNI contra Zaplana]]> Durant el seu mandat com a president del govern espanyol, Mariano Rajoy va ordenar al Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) que aconseguira informació "judicialitzable" sobre l'expresident de la Generalitat i exministre de Treball Eduardo Zaplana, llavors directiu de Telefónica, a fi de desactivar-lo com a eventual rival polític. L'encàrrec el va assumir "per delegació" l'exdirector de la Policia Nacional i expresident de les Corts, Juan Cotino, i hi va implicar el director de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil, el coronel Manuel Corbí.

La investigació va localitzar proves de presumptes corrupteles sobre l'adjudicació de les ITV i el parc eòlic valencià, així com diners en paradisos fiscals que podrien correspondre a Zaplana. Amb tot, es va armar un dossier que es va entregar a un confident del CNI, un empresari sirià que representava la comunitat àrab de València. El motiu? Que fera arribar este dossier a l'exgerent d'Imelsa, el ionqui dels diners, Marcos Benavent, a fi que la Guàrdia Civil poguera justificar la troballa dels documents en un escorcoll del cas Taula i activar així la investigació sobre Erial.

Esta és, en termes generals, la versió que han defés en la sessió d'este dijous del cas Erial l'excomissari de la Policia Nacional Juan Manuel Villarejo i l'exgerent d'Imelsa i ionqui dels diners, Marcos Benavent. En una compareixença com a testimonis a petició de la defensa de Zaplana, Villarejo i Benavent han plantejat dubtes sobre els anomenats "papers del sirià", els cinc documents localitzats en l'escorcoll al despatx del primer lletrat de Benavent, Ramiro Blasco. La Guàrdia Civil considera que estos papers són el full de ruta que va permetre destapar les presumptes corrupteles sobre l'adjudicació de les ITV i el parc eòlic valencià.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Marcos Benavent assegura que es va inventar la troballa dels papers d'Erial a casa de Zaplana: "He sigut el tonto útil"]]> L'exgerent d'Imelsa Marcos Benavent, popularment conegut com el ionqui dels diners ha alimentat els dubtes sobre la investigació que va activar al cas Erial, posant en qüestió l'origen dels documents que permeteren dibuixar el full de ruta cap a les irregularitats associades a Eduardo Zaplana. Segons ha manifestat, va pactar amb Imad al-Naddaf Yalouk, l'empresari sirià que li'ls va entregar, la història que aquell els havia localitzat de manera fortuïta en un antic pis de Zaplana on havia residit de lloguer. "Ens vam inventar el tema de l'antosta, el tema de la casa", ha assegurat Benavent, a qui la Guàrdia Civil l'havia demanat explicacions per la documentació, que van localitzar en l'escorcoll del despatx del seu primer advocat.

Benavent s'ha justificat en l'intent de "salvaguardar" la relació d'amistat que tenia amb al-Naddaf, travada després de coincidir en diversos actes oficials, qui, segons l'exgerent d'Imelsa "em va reconéixer des del primer moment que treballava amb la policia i el CNI". L'exgerent d'Imelsa s'ha desdit hui de la declaració que va fer a la Guàrdia Civil el maig del 2018, que assegura que va fer pressionat i sense trobar-se en condicions, després d'una nit d'alcohol i en la qual havia dormit una hora. Hui, sis anys després, s'ha descrit com una marioneta del Centre Nacional d'Intel·ligència, per a incriminar l'excap del Consell. "M'han utilitzat per a introduir els documents en esta història", ha manifestat.

L'autoanomenat ionqui dels diners ha comparegut a petició de la defensa de l'expresident de la Generalitat, que des de primer minut intenta anul·lar el cas posant en qüestió els documents i l'escorcoll que va permetre localitzar-los en el despatx del seu advocat. La declaració de Benavent participa del relat que minuts abans ha fet l'excomissari José Manuel Villarejo, que ha situat al-Naddaf com un agent del CNI i ha desvelat una presumpta conspiració del servei d'intel·ligència espanyol per a encausar Zaplana, suposadament impulsada per l'exdirector de la Policia Nacional Juan Cotino per delegació de l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cas Erial | Villarejo apunta un presumpte pla de Rajoy i Cotino per a incriminar Zaplana a través del CNI]]> L'excomissari José Manuel Villarejo ha apuntat una presumpta conspiració del Centre Nacional d'Intel·ligència per a incriminar l'expresident de la Generalitat Eduardo Zaplana. En una declaració en el cas Erial a petició de la defensa de l'excap del Consell, ha assegurat haver conegut maniobres de CNI des del 2011, en temps de Mariano Rajoy, per a trobar proves contra Zaplana. Informació que li van traslladar, entre d'altres, l'exdirector de la policia i expresident de les Corts, Juan Cotino, i el llavors director de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil, el coronel Manuel Corbí.

Villarejo ha advertit d'un presumpte pla de Cotino, per delegació de Rajoy, per a desactivar Zaplana com a rival polític a través del CNI. L'objectiu, ha dit, era "aconseguir informació judicialitzable". "Hi havia més interés en el partit mateix (PP) que en el PSOE per a desacreditar-lo", ha manifestat l'excomissari, que assegura que va intentar dissuadir l'exdirector de la Policia. L'ha descrit com un "gran amic" i un "home honorable" que era "molt dependent de Rajoy", perquè "tot el que li demanava ho feia". "Tinc converses amb Cotino on li dic que és un error, que les coses delicades (l'ús del CNI) han d'usar-se per a coses serioses, com el terrorisme, o els independentistes, però no contra una persona que molesta políticament", ha dit. 

"La meua convicció, pel que vaig veure, és que no era un interés propi, sinó que li demanaven que ho fera. Tenia moltes relacions amb el senyor Rajoy, dinaven junts a casa cada vegada que venia a València. Per les raons que fora pensaven que Zaplana, per les raons que fora, en el futur, podria disputar-li el lideratge. La veritat és que mai vaig entendre eixa obsessió de Cotino, per delegació de tal, de buscar elements a veure com se li podia implicar en alguna cosa", ha declarat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El sirià es reafirma sobre la troballa fortuïta dels papers sobre Erial que han incriminat Zaplana]]> El juí sobre Erial ha transportat la sala en el temps al moment que va donar origen a la investigació, la presumpta troballa fortuïta, en un pis de València, que havia pertangut a l'expresident de la Generalitat Eduardo Zaplana, d'uns documents sobre les societats vinculades a les adjudicacions de les ITV i el parc eòlic valencià. Uns papers que la Guàrdia Civil considera el full de ruta sobre la trama de possibles suborns i paradisos fiscals que jutja l'Audiència Provincial de València.

La troballa ha declarat haver-la fet l'empresari sirià Imad al-Naddaf Yalouk, quan vivia de lloguer a l'habitatge que anys abans havia venut Zaplana. Estem a l'estiu del 2008, quan Al-Naddaf s'instal·la a la casa. Mesos després s'adona d'un compartiment en un cantó, darrere de la porta de l'habitació principal. Dins veu una caixa forta i en el forat entre esta i la paret, uns papers plegats. Uns plens d'esmenes ratllades que li van cridar l'atenció i que acabaria entregant a l'exgerent d'Imelsa, Marcos Benavent, l'autodenominat el ionqui dels diners. La Guàrdia Civil els va localitzar durant l'escorcoll al despatx del seu primer advocat, Ramiro Blasco, durant la instrucció d'una altra cas, Taula. Una segona troballa fortuïta.

Al-Naddaf s'ha reafirmat en la sala sobre la versió que va donar a la Guàrdia Civil durant la investigació policial. Tanmateix, no ha sabut precisar quants documents hi havia exactament, més enllà de destacar estaven ratllats i ha dit no recordar entre els papers un retall de diari que parlava de les adjudicacions i que els agents van recuperar entre la documentació confiscada a Benavent.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La gestora de les societats d'Erial a Luxemburg, Beatriz García Paesa: "Ningú em va parlar mai de Zaplana"]]> Beatriz García Paesa, la gestora de les societats de Luxemburg atribuïdes a la trama del cas Erial, ha negat conéixer la participació de l'expresident de la Generalitat en l'entramat. "Al senyor Zaplana no el conec. El seu nom mai el van mencionar els intervinents", ha explicat en una declaració per videoconferència com a testimoni.

García Paesa ha corregit la versió manifestada en les sessions anteriors per l'intermediari uruguaià Fernando Belhot, que va insinuar que ella havia de saber que l'excap del Consell era l'amo dels fons, perquè el seu contacte li'l va passar Zaplana per a transferir els fons d'una societat a una altra. "Mai", ha contestat a la pregunta de si va comentar amb Belhot que els fons eren de Zaplana.

La gestora internacional, neboda de l'espia Francisco Paesa, ha confirmat un dels detalls més cridaners d'este procés: l'ingrés el 2001 de 650.000 euros en efectiu a Luxemburg per part de l'expresident de les Corts Juan Cotino, quan era director general de la Policia Nacional, per a crear les dos societats amb què es canalitzaren els presumptes suborns, Imison Internacional i Fenix.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’UCO desgrana el rastre de les despeses de Zaplana amb els diners d'Erial]]> La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil ha desgranat l'ús que va donar l'expresident de la Generalitat i exministre amb el PP Eduardo Zaplana als diners obtinguts en la trama Erial. Entre estos usos, s'ha referit, entre altres, a un rellotge de 20.000 euros, que després "va regalar" a un amic, i a dos televisors valorats, cadascun, en 10.000 euros.

Així s'han pronunciat tres agents de l'UCO encarregats de la instrucció d'Erial, procediment en el qual s'ha investigat el suposat cobrament de més de deu milions d'euros en comissions derivades de concessions de ITV i parcs eòlics de la Comunitat Valenciana. El frau està quantificat en més de vint milions d'euros.

"El que dirigeix totes les operacions immobiliàries i comercials i pren les decisions és Eduardo Zaplana", han afirmat els agents de l'UCO, que han situat en el centre de l'entramat societari creat per a cobrar comissions per les ITV i el pla eòlic.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El testaferro uruguaià Fernando Belhot: "Zaplana era l'amo dels actius"]]> El testaferro uruguaià Fernando Belhot ha situat l'expresident Eduardo Zaplana com a propietari de la gran majoria dels fons en paradisos fiscals que es relacionen amb les presumptes adjudicacions a dit de les contractes de les ITV valencianes i el parc eòlic. "En principi em va dir que era de Joaquín Barceló [l'amic i testaferro confés de l'excap del Consell] però amb el temps em vaig adonar que qui tenia poder de decisió i era consultat per Barceló i [l'assessor fiscal Francisco] Grau era el senyor Zaplana" [...]. "Amb el temps (Zaplana) em manifesta que, efectivament era l'amo de la majoria d'actius i que no volia que això fora conegut per la seua posició pública com a polític i empresari d'activitats de lobby", ha afirmat en una nova sessió del juí del cas Erial. "El juí és llarg, cal esperar fins al final", ha manifestat l'expresident a la premsa en els minuts previs a la declaració del seu excol·laborador, com si anticipara que estaven a punt de fer-se afirmacions que no li deixarien en bon lloc.

Belhot és l'intermediari que va col·laborar amb la Fiscalia per a repatriar 6,7 milions d'euros associats a Zaplana en la fase d'instrucció del procediment. Se'l relaciona amb la trama el 2009, quan assumeix un canvi en l'estructura de l'entramat de societats off-shore per a ocultar les presumptes comissions. En una intervenció per videoconferència ha certificat que Imilson, la societat de Luxemburg a què es van canalitzar els presumptes suborns, era en realitat de l'expresident de la Generalitat; que li donava comptes cada tres o quatre mesos dels moviments de les diferents societats pantalla creades a partir d'aquella i que Zaplana trencava els extractes, una vegada llegits, "perquè és extremadament caut".

"Mai en la vida em va enviar un sol correu ell mateix. La nostra comunicació sempre es feia a través de terceres persones i pel mòbil, mai per escrit", ha manifestat Belhot. Segons ha explicat, en els huit anys de relació amb Zaplana li va fer arribar vora 2,3 milions en efectiu des de les societats a l'estranger. Ho va fer a través d'un sistema internacional de canvistes que entregaven els diners en mà a la secretària de l'expresident, Mitsuko Henríquez. D'acord amb el seu relat, Zaplana va accelerar els traspassos d'efectiu a partir de la convalescència per leucèmia, una situació mèdica que, segons Belhot va motivar l'escriptura d'un document per a situar com a beneficiària dels fons a l'estranger una filla de l'expresident, per si este no superava la malaltia.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els agents de l'UCO avalen els indicis delictius en els papers que activaren Erial]]> La vista oral del cas Erial ha abordat la primera ronda de declaracions dels investigadors de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil. Han comparegut els caps de la unitat i l'operatiu que va fer els escorcolls al despatx del primer advocat de l'exgerent d'Imelsa, el ionqui dels diners, Marcos Benavent, al carrer de Iecla de València. Durant aquella inspecció, el 2015, es van localitzar els anomenats papers del siri, els documents considerats el full de ruta de la trama. Detallaven les societats a l'estranger que van posar els investigadors en la pista de les presumptes adjudicacions a dit i comissions de les ITV i el parc eòlic de què la Fiscalia Anticorrupció acusa l'expresident de la Generalitat, Eduardo Zaplana.

Els investigadors han defés la conveniència dels escorcolls i el compliment estricte del protocol en la localització i custòdia dels documents que activaren Erial, i que han explicat com una troballa casual en el marc de les actuacions d'un altre cas, Taula. Seguien la pista del ionqui dels diners, llavors en parador desconegut, a qui havien localitzat amagat en una casa familiar a Benigànim. Des d'allà van detectar moviments d'un vehicle que carregava documentació en un baix de Cofrents i la descarregava al despatx de l'advocat de Benavent. El cotxe el conduïa el seu germà.

El jutjat va avalar l'escorcoll al despatx del lletrat, Blasco Morales, que va indicar-los les caixes que havia deixat la família. Entre elles van localitzar un sobre amb cinc fulls, no vinculat a Benavent, que detallava un seguit de societats i un retall de premsa que informava de les adjudicacions de la Generalitat. Els agents van sospitar d'un possible blanqueig de cabals i l'anàlisi posterior va acabar vinculant l'entramat amb les concessions de les ITV i el parc eòlic amb la figura de l'excap del Consell Zaplana i el seu entorn d'amics i col·laboradors.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Zaplana nega la reunió amb Cotino per a emparaular l'adjudicació de les ITV: "Ens portàvem fatal"]]> Eduardo Zaplana, ha comparegut a petició pròpia per a desmentir les afirmacions del seu excap de gabinet en la presidència de la Generalitat, José Francisco García, que en la sessió anterior va assegurar que l'excap del Consell era coneixedor de l'adjudicació a dit de les estacions d'ITV en favor de Sedesa, empresa de la família Cotino, i de les comissions que s'hi generarien. García va assegurar haver-se reunit el 1997 amb Zaplana i Cotino per a parlar de com facilitar l'adjudicació a Sedesa i haver comunicat el 2005 el cobrament de la comissió en una societat de Luxemburg.

"Tot aquest procés es va decidir en una reunió entre Cotino, Zaplana i jo. Estàvem al corrent els tres (...) Cotino i Zaplana prengueren les decisions", ha manifestat novament García, que s'ha reafirmat en la seua declaració anterior durant l'interrogatori com a administrador de la seua societat, Dobles Figuras, investigada en el procés. Ha sigut per les al·lusions, quan el lletrat de Zaplana, Daniel Campos, ha demanat la compareixença de l'excap del Consell.

"Mai parlí amb Cotino sobre aquella qüestió", ha mantingut aquest dimecres Zaplana, que s'ha remés a la seua agenda, element clau en la investigació, per a sostindre la seua posició. "Si l'acusació li dona tanta importància, podrà comprovar que no hi cap data en què estiguem els tres", ha asseverat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'excap de gabinet de Zaplana i els nebots de Cotino admeten l'adjudicació a dit i les comissions de les ITV]]> L'excap de gabinet d'Eduardo Zaplana i cap de la mesa de contractació que va atorgar la concessió de les estacions d'ITV valencianes, Juan Francisco García, ha admés que l'adjudicació estava arreglada a favor de Sedesa, l'empresa de la família de l'expresident de les Corts Juan Cotino, amb coneixement directe de l'expresident de la Generalitat. A més, ha confessat haver acceptat beneficiar-se de les comissions com a titular d'una de les societats de Luxemburg.

"S'elaboraren perquè estiguera en avantatge". "Revisàrem els plecs de condicions del concurs perquè no hi haguera clàusules que impossibilitaren la presentació de Sedesa. [...] Vaig reunir-me en diverses ocasions amb José Vicente Álvarez [el cap econòmic de l'empresa de la família Cotino] per a desbrossar, canalitzar i revisar l'esborrany del procés d'adjudicació", ha explicat García, que ha assegurat que es va fer un procés a mida de la firma familiar de Cotino, llavors director general de la Policia, sense coneixement de la resta de la mesa de contractació.

"No podia haver-hi clàusules que exclogueren la resta, però sí que va haver-hi aspectes que beneficaven Sedesa", ha explicat. Entre aquestes, ha assenyalat un límit a l'oferta econòmica o punts per la implantació en la societat valenciana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'assessor Paco Grau nega ser el cervell financer d'Erial: "Els diners són dels Cotino"]]> Francisco Grau, l'assessor fiscal de l'expresident de la Generalitat Eduardo Zaplana i del seu amic íntim, Joaquín Barceló Pachano, ha negat ser l'ordidor de la trama d'evasió fiscal de presumptes comissions a través societats pantalla que se l'imputa en el cas Erial. Grau s'ha situat com un mer intermediari tècnic dels acusats, un gestor a sou d'aquells, si bé ha reconegut el paper d'impulsor d'algun dels negocis sota sospita. "Jo vull facturar, vull estar enmig i la punyeta és que a vegades vaig a èxit i si no ix bé, no veig un duro", ha explicat.

Amb el seu relat ha tractat de desmentir la confessió de Barceló, que aquest dimarts va avalar l'acusació del ministeri públic que el situa com a cervell de trama. Un assenyalament directe, el de Barceló, que ha atribuït a un pacte amb la Fiscalia per a evitar, costara el que costara, la presó. "Zaplana, ell i jo sabem què és la presó. Els primers dos mesos els passe amb Barceló en la mateixa cel·la i sabem què hem patit. I el que es pateix per estar a soles els altres set mesos. (...) I el senyor Barceló a primers de desembre em diu que no tornarà a presó. I que farà el que faça falta per a no tornar-hi", ha manifestat.

Grau ha insinuat haver-se negat a pactar amb la Fiscalia per a no assumir fets que no li pertoquen, en l'objectiu d'incriminar Zaplana. "Jo també ho valore. Ho consulte i m'aconsellen que ho faça. Es considera que Zaplana ha perdut la seua reputació i que el que puga dir no importa... Hi ha coses que, si jo no he viscut, no les puc dir, per això estic aquí. Perquè jo no he decidit conformar", ha explicat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Barceló confessa ser el testaferro de Zaplana: "Jo firmava i punt. Els diners eren d'Eduardo"]]> Joaquín Miguel Barceló Llorens, Pachano, un dels millors amics d'Eduardo Zaplana, company d'aventures en la penya el Picarol de Benidorm, ha dinamitat la versió de l'expresident de la Generalitat, en la segona sessió del juí pel cas Erial. Barceló ha reconegut ser el testaferro de l'excap del Consell i l'home de palla que figurava com a fals titular de les societats i els diners en paradisos fiscals d'aquell, producte de les presumptes comissions per les adjudicacions de les estacions ITV i el pla eòlic de la Comunitat Valenciana.

"Sí. Era amic de confiança, em va demanar favors i li'ls vaig fer. Si això és ser testaferro, doncs era el testaferro", ha reconegut a preguntes del ministeri públic.

L'acusat, que s'enfronta a una petició de pena de huit anys de presó, es considera enganyat per Zaplana i els assessors d'aquest, Francisco Grau, Saturnino Suances i l'intermediari internacional Fernando Belhot. Segons ha explicat, l'expresident donava les ordes, els seus assessors organitzaven la maquinària financera i preparaven la burocràcia, i ell es limitava a signar.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Zaplana nega les relacions comercials amb els processats en Erial: "Amic? Sí. Alguna cosa a veure? No"]]> L'expresident de la Generalitat Eduardo Zaplana ha negat la participació en les societats de la trama Erial i en les relacions comercials que s'investiguen. L'excap del Consell en els governs del Partit Popular, entre el 1995 i el 2002, ha assegurat al fiscal conéixer els detalls pel sumari i ha intentat desmuntar el relat de l'acusació explicant per motius circumstancials la connexió amb els processats i les operacions que s'investiguen.

Sis anys després de la detenció, superats dos retards de la vista oral i quan han passat dues setmanes des del començat del juí, l'Audiència Provincial de València ha escoltat el relat de l'expresident de la Generalitat. Zaplana ha negat reiteradament haver tingut fons a l'estranger, així com tindre relació amb les empreses que figuren en part de la documentació confiscada. "He dit que no he tingut diners fora d'Espanya i ho mantinc", ha afirmat l'exministre de Treball, que s'ha limitat a defensar el paper d'intermediari, entre amics i coneguts necessitats d'ajuda o assessorament. "D'aquelles gestions, senyor fiscal, n'he fet milers al llarg de la meua vida", ha assegurat.

Amb la voluntat d'ajudar Joaquín Barceló Pachano, amic de joventut, a qui l'acusació pública situa com a presumpte testaferro de fons a l'estranger, explica per què s'ha vist embolicat en les societats a nom d'aquell, que la fiscalia atribueix a Zaplana. Segons el relat de l'exministre, Barceló estava preocupat per uns fons bloquejats per la intervenció de la Banca Pública d'Andorra, per la qual cosa li va presentar l'advocat Saturnino Suances que, al seu temps, va introduir en l'equació el gestor internacional Fernando Belhot.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una dona s'encara amb Zaplana a la porta del jutjat: "Fes la cua!"]]> Ha arribat el moment. Eduardo Zaplana, l'expresident de la Generalitat entre 1995 i 2002, ja declara a l'Audiència Provincial de València pel cas Erial, que investiga les adjudicacions del Pla Eòlic i de la privatització de les ITV durant el seu mandat. L'arribada de l'excap del Consell a la Ciutat de la Justícia ha sigut accidentada. Després de sortejar l'habitual muntanya de periodistes, ha topat amb la protesta enèrgica d'una dona que esperava per a entrar al recinte judicial. "Fes la cua, que estic ací ben prompte", li ha amollat a l'exministre, "a les 9:30 h tinc cita i ve aquest home, amb la caradura i les càmeres… Doncs no, fes la cua darrere meu". Zaplana, que no ha perdut la compostura en cap moment, ha pogut avançar finalment amb la col·laboració d'un agent de la Guàrdia Civil. 

Sis anys després de la seua detenció i més de dues setmanes després que començara el juí, la sala escolta el testimoni de l'excap del Consell. La vista oral va començar el 21 de març, després de dos ajornaments, tombant les peticions de la defensa de Zaplana en la fase de qüestions prèvies. D'una banda, la de traslladar el cas a Madrid, a l'Audiència Nacional. I d'altra, considerar nul·les proves com el registre al despatx de l'exadvocat de Marcos Benavent, el ionqui dels diners, que va ser l'origen de la investigació.  

La Fiscalia Anticorrupció demana dènou anys de presó per a Zaplana com a màxim responsable d'una suposada trama de comissions il·lícites i blanqueig de capitals. En l'escrit d'acusació, el ministeri públic reclama també el decomís de 20,6 milions, dels quals 6,7 ja s'han transferit a l'oficina de recuperació d'actius ORGA. Es tracta d'una quantitat de la qual suposadament es van apropiar tant Zaplana com catorze processats més, en una operativa de presumptes mossegades que es van desviar a paradisos fiscals. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El cas Erial, de la A a la Z]]> El cas Erial torna a asseure aquest dimarts els expresidents de la Generalitat, Eduardo Zaplana i José Luis Olivas, juntament amb tretze persones més, al banc dels acusats. El cas retorna la vista oral després de la parada per les Falles i la Setmana Santa amb l'inici de les declaracions judicials, que estrenarà Zaplana. La Fiscalia el situa com a presumpte cervell de la trama de cobrament de comissions per les adjudicacions de les ITV i el parc eòlic. 

Un cas amb nombroses claus que poden resumir-se en el següent abecedari:

A. Anticorrupció: La Fiscalia Anticorrupció investiga el cas Erial des del 2015, encara que Zaplana i els seus més estrets col·laboradors no van ser detinguts fins a mitjan 2018.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'oposició lliga el juí del cas Erial amb el nou Consell, pel 'revival' en el "negoci" amb els serveis públics]]> La vista oral del cas Erial s'ha projectat a les Corts. Els grups de l'oposició han connectat el juí amb una causa general contra el "zaplanisme" que han caracteritzat amb el "negoci" amb els serveis públics de què consideren que hui es viu un revival, en paraules del síndic socialista, José Muñoz, als corredors de la institució.

Muñoz ha lamentat que Zaplana i el PP "ocupen hui titulars en tota la premsa espanyola, afonant la hipoteca reputacional després de huit anys de treball per a alçar-la", i ha indicat que amb Carlos Mazón "ha tornat el zaplanisme i el model de negoci amb els serveis públics".  

Des de Compromís, Joan Baldoví s'ha referit a Zaplana (acusat a dènou anys de presó per presumptes mossegades de més de 20 milions d'euros pel cobrament de comissions il·legals amb les ITV i el pla eòlic) com el "padrí polític" del president, Carlos Mazón. Ha indicat que el que es jutja és una manera d'actuar d'un partit polític determinat, el Partit Popular, que sembla que pot tindre un reflex en les polítiques de l'actual Consell.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El tribunal del cas Erial desestima la pretensió de les defenses d'anul·lar la causa]]> Ara sí, al tercer intent, ha arrancat el juí pel cas Erial, que seu al banc dels acusats l'expresident de la Generalitat Eduardo Zaplana com a presumpte líder d'una trama de comissions il·legals derivades d'adjudicacions de les estacions d'ITV i els parcs eòlics. L'acompanyen l'excap del Consell José Luis Olivas i tretze persones més, entre ells el cercle de confiança de Zaplana i els nebots de l'expresident de les Corts, Vicente i José Cotino, adjudicataris a través de l'empresa Sedesa.

El juí hauria d'haver-se celebrat el 9 de gener, però primer la baixa del fiscal Anticorrupció i després la malaltia de l'advocat de Zaplana van propiciar dos ajornaments. S'han programat quaranta sessions, que es podrien prolongar fins al juny i la presència de més de 200 testimonis. L'excap del Consell, exministre de Treball i exportaveu del govern de José María Aznar, declararà el 9 d'abril.

El tribunal ha desestimat les pretensions de la majoria de les defenses, liderades pel lletrat de Zaplana, d'anul·lar la causa. L'advocat Daniel Campos s'emparava en dos arguments inicials. El primer, que la causa hauria de ser competència de l'Audiència Nacional, perquè parts dels delictes, com el presumpte blanqueig, se situaren a l'estranger. El segon, que l'escorcoll que va descobrir el presumpte "full de ruta" que ha guiat la investigació entre la documentació confiscada en el despatx de l'advocat de Marcos Benavent (l'exgerent d'Imelsa, l'autonomenat ionqui dels diners) va ser "prospectiva", és a dir, buscant possibles indicis de delicte i no a partir de sospites concretes, una motivació contrària a la llei.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’Audiència manté el juí del cas Erial per a l’1 de febrer a pesar que l’advocat de Zaplana no podrà assistir-hi]]> La secció quarta de l'Audiència de València ha decidit mantindre la citació del cas Erial, a pesar de la malaltia de Daniel Campos, l'advocat de l'expresident de la Generalitat Valenciana i exministre Eduardo Zaplana. Per tant, el juí que tractarà d’esclarir una suposada trama de comissions il·lícites i blanqueig de capitals que es va iniciar amb la privatització de les estacions de les estacions de la ITV de la Comunitat Valenciana, serà l'1 de febrer, com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).

El lletrat de Zaplana havia sol·licitat a l'Audiència de València una nova modificació de les dates perquè pateix una malaltia cardíaca, per la qual està hospitalitzat, i que li impedirà estar present en l'inici del juí del cas Erial dijous.

La baixa del fiscal anticorrupció va obligar a retardar un mes aquesta macrocausa, que inicialment anava a començar el 9 de gener, encara que està previst que finalment l'1 de febrer s'inicie el juí, que inclou 40 sessions i la compareixença de més de 200 testimonis.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Zaplana defensa que no va falsejar mai cap contracte: "El dia que em van detindre ja estava sentenciat a anar a judici"]]> Eduardo Zaplana, expresident de la Generalitat i exministre de Treball amb el PP, ha negat en el programa Salvados de La Sexta haver falsejat contractes de la Generalitat a canvi de comissions. "Jo no he pogut falsejar cap contracte, és impossible. No tinc capacitat resolutòria de tot això", ha indicat.

L'expolític ha defensat que, per a poder fer-ho, hauria d'haver recorregut a l'ajuda de tercers. També considera que el dia que el van detindre "ja estava sentenciat a anar a juí", perquè creu que ja hi havia un "relat construït per la Fiscalia i l'UCO" que no li han "permés desmuntar ni contradir".

Així s'ha expressat en l'entrevista emesa aquest diumenge, en què li han preguntat sobre qüestions com ara Terra Mítica, els contractes a Julio Iglesias, les seues declaracions com a portaveu del govern d'Aznar respecte als atemptats de l'11M i, sobretot, els 19 anys que demana la Fiscalia per la seua implicació en el cas Erial.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'UCO atribueix a comissions de Zaplana sis milions identificats a Andorra]]> L'últim dels informes que la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil ha signat en el cas Erial i en relació amb Eduardo Zaplana identifica moviments d'almenys sis milions d'euros en bancs d'Andorra, que associa a la que, segons la hipòtesi dels investigadors, era una xarxa financera organitzada per l'expresident de la Generalitat Valenciana i exministre del Partit Popular per al cobrament de comissions.

L'UCO considera que l'entramat d'Andorra va ser clau per a desviar les quantitats cobrades, segons ells, de comissions il·legals per l'adjudicació del pla eòlic de la Comunitat Valenciana i de les inspeccions tècniques de vehicles (ITV), i blanquejar-les per a, posteriorment, repatriar-les a Espanya.

La causa, que dirigeix el jutjat d'instrucció número 8 de València i investiga la Fiscalia Anticorrupció, quantifica en uns 10,5 milions d'euros aquestes comissions.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Eduardo Zaplana compleix dos anys en llibertat provisional]]> L'expresident de la Generalitat i exministre, Eduardo Zaplana ha complit dos anys en llibertat provisional, mentre continua en marxa la instrucció del conegut com a cas Erial, on s’investiga el presumpte cobrament de suborns per part de l'exdirigent del PP i alguns dels seus col·laboradors en les adjudicacions de les ITV de la Comunitat Valenciana el 1997 i en el pla eòlic autonòmic de 2011.

La jutge li va concedir la llibertat provisional i sense fiança a Zaplana el 7 de febrer de 2019, 259 dies després que entrara a la presó. Del total de dies va estar entre les reixes, 51 els va passar a l’Hospital la Fe de València, on va ser atés per les dolències conseqüència de la leucèmia que pateix des de 2015.

En el cas Erial figuren com a imputats, a més de Zaplana, el també expresident de la Generalitat, José Luis Olivas, l’exconseller i exsecretari d’estat amb el PP, Fernando Castelló, l’exdiputada del PP Elvira Suanzes i empresaris com Francisco Pérez López, representant d’una gasolinera i possible testaferro, i Saturnino Suanzes, advocat i possible gestor dels fons B i germà de l’esmentada exdiputada autonòmica. També la dona de Zaplana, Rosa Barceló, la seua filla, María Zaplana, el seu gendre Luis Iglesias i la seua secretària Mitsuko Henríquez.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El presumpte testaferro de Zaplana, Joaquim Barceló, implicat en una trama d'evasió fiscal de grans fortunes]]> La presumpta trama d'evasió fiscal de la qual s'haurien beneficiat 500 grans fortunes espanyoles, esguita l'expresident de la Generalitat, Eduardo Zaplana. El benidormí Joaquim Barceló, considerat un dels presumptes testaferros de l'exministre de treball en la investigació sobre l'adjudicació irregular dels concursos del parc eòlic i les ITV valencianes –l'operació Erial– figura també entre els clients de la xarxa Charisma, segons avança El Confidencial.

Els investigadors han identificat el nom de Barceló en l'agenda de clients d'un dels comercials del presumpte líder de la trama, el financer Alejandro Pérez Calzada, que està casat amb Margarita García-Valdecasas, l'exdirectora de l'Oficina d'Investigació del Frau en l'època del govern de Mariano Rajoy. També han acreditat la seua participació en la cartera d'inversions dissenyada, presumptament, per a l'evasió fiscal –Venture Finanzas– i en un hòlding de Luxemburg des del qual la trama suposadament desviava els diners que s'ocultaven a la hisenda espanyola cap a altres projectes i inversions.

Els inspectors de l'Agència Tributària asseguren que Barceló va ordenar a través de Venture Capitals almenys dues repatriacions de diners, de 87.000 euros cadascuna, de fons depositats en el banc USB de Ginebra a un compte de la Banca Privada d'Andorra, que ell controlava. Segons l'operativa habitual de Charisma, els diners es transportaven per carretera des d'Andorra per a entregar-se en efectiu als seus beneficiaris a Espanya,

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La jutge d'Erial embarga béns per valor de 500.000 euros a Juan Cotino]]> La jutge del cas Erial, ha embargat béns al difunt exvicepresident del Consell en temps del Partit Popular, Juan Cotino, per valor de mig milió d'euros, com a garantia per a recuperar els diners que podria haver defraudat.

El fiscal anticorrupció de València, Pablo Ponce, va avançar aquest dimecres en Les notícies del matí la petició d'aquestes diligències al jutjat d'instrucció 8 de València.

La mort de Cotino, a l'abril, ha extingit la seua responsabilitat penal en el cas, però això no impedeix la retenció de béns per a liquidar les quantitats presumptament defraudades quan era viu, si s'acredita en sentència. La fortuna del també expresident de les Corts i exdirector general de la Policia s'estima en deu milions.

Continua llegint-ho en el web

]]>