<![CDATA[À Punt - Transició ecològica]]> 10 <![CDATA[À Punt - Transició ecològica]]> <![CDATA[València aprova la ZAS de Russafa amb l’oposició del veïnat i el sector de l’oci i l’hoteleria]]> El ple de l’Ajuntament de València ha aprovat este dijous la declaració de zona acústicament saturada (ZAS) per al barri de Russafa. La mesura, que entrarà en vigor de manera immediata després de la publicació al Butlletí Oficial de la Província (BOP), ha tirat avant amb el sí del govern local que formen PP i Vox, i ha comptat amb el no de l'oposició integrada per Compromís i PSPV-PSOE.

El pla contempla mesures restrictives per a disminuir el soroll en díhuit carrers, però no convenç ni el veïnat que fa anys que conviu amb el soroll ni els hotelers i les discoteques, que la consideren un “atac arbitrari i desproporcionat”. Per al veïnat es queda curta i demanen més restriccions, mentre que el sector de l'oci vol treballar més hores per a evitar un efecte fugida del barri amb més projecció turística de la ciutat.

De fet, treballadors, empresaris i representants de l’hoteleria i l’oci del barri, convocats per l'Associació per una Hostaleria Responsable de Russafa i l'Associació Empresarial de Discoteques de València, s’han concentrat a les portes del consistori per a tornar a fer sentir la seua veu minuts abans del començament del ple. Han expressat el seu rebuig a la ZAS amb pancartes i consignes com ara “Volem solucions, no improvisacions”, “Ajuntament, escolta: la ZAS és un nyap” o “Abaixeu el soroll, no les persianes”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Hotelers i discoteques veuen en la ZAS de Russafa una “cortina de fum” per a tapar la crisi dels festivals]]> L'Associació per una Hoteleria Responsable a Russafa (Al Balansí) i l'Associació Empresarial de Discoteques de València (AD) creuen que la ZAS de Russafa que ha anunciat l'Ajuntament de València i que incorpora noves restriccions és “una cortina de fum per a tapar la seua incompetència en la gestió dels festivals de música”.

Les dos associacions han fet este dimecres una roda de premsa per a mostrar la seua oposició a l'anunciada aprovació de la ZAS de Russafa, on han considerat que “respon a la crisi que ha provocat en l'Ajuntament de València la sentència judicial en contra de la celebració dels festivals a la Ciutat de les Arts”.

Asseguren que l'Ajuntament, en compte d'abordar un pla de xoc per a resoldre la crisi dels festivals, preferix “fugir cap avant” i utilitzar la ZAS de Russafa com “una cortina de fum per a tapar la seua incompetència en la gestió dels festivals”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Unió Europea preveu 20.000 avions verds a Europa per al 2050]]> Més de 200 empreses i organismes del sector aeronàutic europeu han presentat este dilluns a Brussel·les un full de ruta per a desplegar 20.000 avions elèctrics, a hidrogen i híbrids a Europa abans del 2050, amb els primers vols comercials previstos en menys de cinc anys.

El document, elaborat per l'Aliança per a l'Aviació de Zero Emissions (AZEA), una plataforma sectorial impulsada per la Comissió Europea, preveu que més de la meitat dels avions que entren al mercat europeu en les pròximes dos dècades funcionen amb propulsió neta, començant per aeronaus xicotetes. Els avions de més de noranta places, els que operen les rutes intra-UE de més impacte climàtic, no tindran alternatives al combustible fòssil fins després del 2040. El text fixa els primers vols comercials en menys de cinc anys, encara que reconeix que la certificació de noves aeronaus requereix entre huit i deu anys.

Entre els membres d’AZEA figuren fabricants com Airbus, Rolls-Royce i Safran; aerolínies com EasyJet, Air France-KLM i TUI; aeroports com els de París, Dublín i Estocolm; proveïdors energètics com Engie i Air Liquide, i organismes reguladors com l'Agència Europea de Seguretat Aèria (EASA) i Eurocontrol. Entre els membres espanyols hi estan l'operador de xarxa de gas i hidrogen Enagás, les aeronàutiques ITP Aero i Aciturri, el centre tecnològic sevillà Fundació CTA, l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA) i els Aeroports Públics de Catalunya, entre altres.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ontinyent introduïx el reciclatge obligatori en el sistema d'arreplega de residus porta a porta]]> Ontinyent es prepara per a la implantació del sistema d'arreplega porta a porta separada per fraccions, que començarà a aplicar-se a les vivendes des del 15 de juny. La ciutat, de més de 30.000 habitants, serà una de les primeres de les seues característiques que aplica este model de manera generalitzada.

El sistema ja funciona des del mes de març en comerços i restaurants, amb l’objectiu d’augmentar el reciclatge i adaptar-se a la normativa europea. Els establiments han de separar els residus —envasos, paper i cartó, orgànica i la resta— i traure’ls segons un calendari establit.

L’alcalde, Jorge Rodríguez, ha explicat que la mesura respon a la necessitat de “complir amb la llei, reduir residus de manera dràstica, i la millor manera era seguir fent el que ja féiem, però un poc millor”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les sobres, per dret i debades: la llei contra el malbaratament obliga la restauració a oferir-les als clients]]> La llei contra el malbaratament alimentari, anomenada llei del tàper, que obliga bars i restaurants a oferir als clients endur-se les sobres del menjar debades, ha entrat en vigor este dijous.

Esta pràctica ja és habitual en el sector de la restauració, però d'ara en avant també és un dret del client. L'objectiu de la norma és reduir el malbaratament alimentari i inclou altres mesures que afecten la restauració. 

Amb la llei que entra en vigor, malbaratar aliments en el sector de la restauració i el comerç es penalitza. Les multes poden anar entre els 2.000 i els 500.000 euros i obliga els establiments a reutilitzar els excedents, donar-los a una ONG o facilitar que el client s'ho emporte a casa a cost zero.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[De Calp al Nil: l’empresa valenciana que transforma el plàstic en objectes de disseny]]> Gravity Wave és una empresa de Calp (Marina Baixa) que fa uns anys que treballa amb pescadors arreplegant fem de la mar per a donar-li una segona vida, i ara s'han expandit a Egipte, gran entrada de plàstics en el Mediterrani. Recullen xarxes de pesca, les netegen, les separen per tipologia de plàstic i les convertixen en diferents productes, com ara bancs, tamborets o cadires, conta a À Punt Amaia Rodríguez, CEO i cofundadora de l'empresa. “Fem projectes molt diversos i amb moltes aplicacions”.

Fabriquen des de mobiliari urbà fins a seients fets al cent per cent amb xarxes de pesca amb un residu que fins ara no tractava ningú, però que és molt abundant en la mar. Rodríguez explica que, quan començaren a recollir plàstic, s’adonaren que més del 40% dels residus eren xarxes i instruments de pesca. De fet, estes xarxes abandonades són “uns dels residus que més amenacen la vida marina” i les anomenen xarxes fantasma perquè van atrapant espècies marines sense que ningú les controle, afig l’empresària.

L’activitat de Gravity Wave, que té Pau Gasol com a inversor, permet transformar gran quantitat de plàstic, ja que per a fer un banc, per exemple, en calen uns trenta quilos. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pérez Llorca es compromet a reunir la taula autonòmica de l'aigua este 2026]]> El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha posat data a la constitució de la taula d'aigua autonòmica a la Comunitat Valenciana en algun moment d'este 2026, segons s'ha compromés en declaracions als mitjans este dimarts des d'Alacant. El cap del Consell té agenda durant tota la jornada a les comarques del sud amb el sector agrari i que s'ha iniciat amb una reunió amb el president del Sindicat Central de Regants de l'Aqüeducte Tajo-Segura (Scrats).

Pérez Llorca ha traslladat als agricultors i regants el suport del govern valencià davant de les regles d'explotació del transvasament Tajo-Segura, que apliquen els cabals ecològics i en la pràctica suposen una "retallada" de l'aigua que arriba als cultius de les comarques del sud, tal com denuncia recurrentment el sector i el Consell mateix. El cap de l'executiu autonòmic ha tornat a insistir que les regles d'explotació aprovades pel Ministeri de Transició Ecològica per al transvasament Tajo-Segura "són decisions polítiques que perjudiquen moltíssim l'agricultura valenciana" i "no tenen rigor tècnic ni científic".

Per això ha anunciat que des de la Generalitat continuaran sent "molt reivindicatius" amb la defensa dels recursos hídrics per al camp valencià. La taula autonòmica de l'aigua pretén ser una ferramenta més per a canalitzar totes les demandes "des d'un criteri tècnic i amb rigor científic", ha recalcat el mandatari. L'organisme el va anunciar l'expresident Carlos Mazón en el 2023 i l'obria a la participació d'actors polítics, universitats i agents socials i econòmics amb l'objectiu de ‘’projectar les necessitats que precisa esta terra des de l'aigua‘’’, apostant pel "diàleg i el rigor per a actuar amb unitat i contundència". Serà ara quan se li assigne una dotació pressupostària perquè puga començar a caminar, ha confirmat Pérez Llorca.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’oposició a l’Ajuntament de València intentarà desbloquejar dilluns l’aprovació de la ZBE]]> Compromís i el PSPV han registrat una moció d’urgència conjunta que es debatrà en el ple de l’Ajuntament de València del pròxim dilluns amb l’objectiu de desbloquejar l’aprovació de la zona de baixes emissions (ZBE) de la ciutat i evitar la pèrdua de fins a 150 milions d’euros en finançament. Les dos formacions de l’oposició asseguren que es tracta d’“un últim esforç de responsabilitat” per a facilitar un acord.

Les formacions expliquen que la proposta és la mateixa que ja van defensar en un ple extraordinari, però amb la retirada tant de la restricció del trànsit al carrer Colón com de l’aposta per un Corredor Verd sense carrils de circulació, amb la voluntat de “facilitar l’aprovació de l’ordenança”. Justifiquen la iniciativa com un intent d’arribar a un consens per a una ZBE “justa amb el veïnat, sense castigar-lo econòmicament i que contribuïsca realment a reduir la contaminació i millorar la salut de les persones”.

La portaveu municipal de Compromís, Papi Robles, ha afirmat que l’alcaldessa “ha de tornar a elegir entre governar amb responsabilitat o fer-ho des del negacionisme més absolut”. Per la seua banda, el portaveu del PSPV, Borja Sanjuan, ha advertit que, si el PP rebutja la proposta, “els valencians pagaran tres euros més cada vegada que carreguen el bonobús només perquè Catalá no pot contradir els pactes secrets que té amb Vox”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sánchez vol convertir edificis de l'administració en refugis climàtics "abans de l'estiu"]]> El president del govern, Pedro Sánchez, ha avançat este dimecres que el govern impulsarà “abans del pròxim estiu” una xarxa estatal de refugis climàtics on es posarà a la disposició de la ciutadania “els edificis de les administracions, però particularment de l'Administració General de l'Estat”.

A més, ha anunciat que el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco) finançarà els plans contra inundacions dels municipis de menys de 5.000 habitants. En eixe mateix sentit, també ha aclarit que l'Executiu destinarà 20 milions d'euros per als plans contra incendis en estos municipis. Alhora ha indicat que l'executiu crearà un Pla Nacional de Científics i Científiques del Canvi Climàtic "perquè les decisions es prenguen amb dades".

Així s'ha expressat en la presentació del segon esborrany del pacte d'estat enfront de l'emergència climàtica celebrat este dimecres, on ell i la vicepresidenta tercera, Sara Aagesen, han explicat que compta amb 15 eixos i 80 mesures, com “una governança distinta”, iniciatives contra la desinformació i l'objectiu de revisar-lo cada tres anys.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El ple de l’Ajuntament de València rebutja la moció de l'oposició sobre la zona de baixes emissions]]> La zona de baixes emissions (ZBE) a València ha tornat a centrar el debat este dilluns en el ple extraordinari i que s’ha saldat amb el rebuig de la moció conjunta de l'oposició —formada pel PSPV i Compromís— per part dels socis de govern, el PP i Vox. Este nou intent infructuós d’aprovar una ZBE per a València posa en risc 115 milions d'euros del fons Next Generation per a ajudes al transport de la Unió Europea, vinculats a l'aplicació de la mesura.

El portaveu popular, Juan Carlos Caballero, ha afirmat que la moció presentada hui “no és creïble” i que no “servix per a res” perquè no té articulat ni sancions. També ha criticat els partits de l’oposició d’haver portat la moció al ple sense ni tan sols haver intentat negociar-la, i de fer-ho “per a fer creure que hi ha una proposta viable, però no és cert”. En este sentit, ha dit que ja no queda temps per a negociar i els ha retret que tingueren l’oportunitat d’aprovar l’ordenança mentre estaven en el govern.

Pel que fa al seu soci de govern, Vox ha votat en contra de la moció tal com havia avançat perquè inclou sancions i restriccions. “El nostre vot serà en contra de qualsevol restricció a la mobilitat i la llibertat de moviments i contrari a la imposició de sancions”, havia avançat el segon tinent d’alcalde i regidor de Treball, Emprenedoria, Sanitat i Consum, José Gosálbez.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La zona de baixes emissions de València començarà a operar l’1 de desembre del 2025]]> L'Ajuntament de València ha aprovat este dimarts, en la comissió de patrimoni, recursos humans i tècnics i seguretat ciutadana, l'ordenança de zona de baixes emissions (ZBE). Esta mesura es votarà el dia 28, definitivament en ple, i estarà en vigor des de l'1 de desembre del 2025 fins al 31 de desembre del 2026. En concret, contempla multes als vehicles que entren a la ciutat de fora de la província amb etiqueta A (els de gasolina matriculats abans del 2000 i els dièsel matriculats abans del 2006).

Esta és només la primera fase de la implantació de la ZBE, que serà progressiva. Primer només afectarà vehicles de fora de la província, després de la ciutat i, finalment, tots els vehicles amb etiqueta A, és a dir, sense etiqueta.

Així, a partir de l’1 de desembre del 2025 no podran entrar a la ciutat els vehicles de fora de la província amb etiqueta A (els que no tenen cap etiqueta perquè no complixen els requisits per a ser etiquetat com a vehicle net).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[València iniciarà durant este mes les obres del nou carril bici de Gaspar Aguilar]]> L'Ajuntament de València començarà al llarg d'este mes de setembre les obres del nou itinerari ciclista que discorrerà per la totalitat de l'avinguda Gaspar Aguilar, entre la plaça de Jesús i Doctor Tomàs Sala, i connectant amb els carrils bici dels carrers Jesús, Jeroni Munyós - Beat Nicolau Factor, Llanera de Ranes i Tres Creus - Doctor Tomàs Sala, segons ha informat el consistori en un comunicat.

Així mateix, ha assenyalat que el traçat d'este nou carril bici bidireccional de 1.200 metres anirà segregat per la calçada i pegat a la vorera est, entre esta i un carril d'aparcament en cordó. El traçat connectarà els barris de l'Hort de Senabre, Favareta, la Raiosa i Patraix.

En l'avinguda Gaspar Aguilar es pretén a més realitzar una reestructuració dels carrils de circulació, mantenint els dos carrils en sentit cap a l'avinguda Doctor Tomàs Sala i reduint-ho a un sol carril el sentit cap a Campos Crespo, ha afegit l'administració local.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La comunitat internacional intentarà arribar a un acord en la cimera de Ginebra per a reduir la producció de plàstics]]> Representants d'uns 170 països es reuniran des de dimarts 5 d'agost a Suïssa per a intentar firmar un tractat que reduïsca la producció de plàstic. Es tracta d'un material que costa molt de descompondre i que, quan es dissol en xicotetes partícules, el que coneixem com a microplàstic, pot afectar seriosament la flora i la fauna, tant a la mar com a la terra.

Cada any es produïxen més de 400 milions de tones de plàstic a tot el món. De fet, Julio Barea, responsable de residus de Greenpeace, ha explicat en declaracions als informatius d’À Punt que, actualment, es poden trobar contaminació per plàstics i microplàstics “en qualsevol lloc del planeta”. Fins i tot se n’han trobat a l’Everest, que és el cim més alt, i a la fosa de les Marianes, el punt més fondo de la terra, afig.

La cimera de Ginebra tractarà d'arribar a un acord vinculant per a rebaixar esta xifra i reduir, d'esta manera, la pol·lució que provoca el plàstic; una cita que arriba en el temps afegit. És una reunió extraordinària després que en l'anterior, a Corea del Sud, no hi haguera acord per la pressió dels països petroliers.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[València comença a construir la planta de geotèrmia més gran de la Comunitat Valenciana per a climatitzar el Museu de les Ciències]]> Han començat les obres per a construir la planta de geotèrmia del Museu de les Ciències de València, que serà la més gran de la Comunitat Valenciana. El projecte, que s’allargarà fins al 2026, té com a objectiu climatitzar l’edifici d’una manera més eficient, econòmica i respectuosa amb el medi ambient.

Els primers treballs se centren en la perforació de 32 pous de 60 m de profunditat, que s’estendran des del Museu fins al Palau de les Arts. “Són pous amb molt poc impacte visual”, ha explicat Félix Almerich, cap de servei de Gestió Energètica de la Ciutat de les Arts. L’objectiu és aprofitar l’energia de l’aigua subterrània, que es manté a uns 20 °C durant tot l’any, per a refrigerar de manera natural les màquines de climatització a través d’un circuit tancat de canonades.

Fins ara, el sistema utilitzava aigua de la mar, però la seua alta temperatura i l’elevat cost han motivat la substitució per este model geotèrmic. “És posar al dia un edifici perquè siga menys agressiu ambientalment i més econòmic per a la butxaca dels valencians”, ha afirmat Nacho Cotino, responsable del projecte. A més, el nou sistema permetrà un important estalvi energètic i econòmic, tot i que no s’ha detallat encara la xifra exacta.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Comunitat Valenciana s’unix a Múrcia, Andalusia i Balears per a protegir la posidònia]]> La Generalitat Valenciana ha promogut un front comú amb Múrcia, Andalusia i Balears per a protegir la posidònia oceànica del mar Mediterrani i reforçar-ne el creixement i desenvolupament “gràcies al coneixement científic, la cooperació institucional i el compromís social amb la biodiversitat marina”.

Així ho ha explicat este dimecres el conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, Vicente Martínez Mus, durant la jornada “Posidònia, el batec verd de la mar que compartim”, celebrada a València i organitzat juntament amb l’Oceanogràfic i Redeia.

La cita ha reunit representants institucionals, científics, empreses i universitats amb l'objectiu d'avançar en una estratègia conjunta per a conservar este ecosistema marí, segons la Generalitat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Llíria tindrà una planta de biometà per a l’any 2026]]> L'Ajuntament de Llíria (Camp de Túria) i la plataforma The Green Vector, impulsada per Enagás Renovable i Genia Bioenergy, han presentat el seu projecte per a la construcció d'una planta de producció de biometà d'última generació al municipi, que podria entrar en funcionament el 2026.

Segons ha dit l’alcalde, Joanma Miguel, les instal·lacions permetran una gestió sostenible dels residus procedents de l'activitat local del sector primari i agroalimentari, i ha destacat el “potencial” de la iniciativa en el marc del pla estratègic d'economia circular de Llíria, per a “impulsar la sostenibilitat i el creixement local, ja que contribuirà a la transició energètica i generarà beneficis econòmics i ambientals per al poble”.

Com s’ha explicat en la presentació del projecte, que tindrà un cost de vint milions d’euros, la futura planta de biometà de Llíria tindrà la capacitat de gestionar 162.800 tones anuals de residus orgànics de manera sostenible. Uns volums que procediran de l'agricultura, la ramaderia i les empreses industrials del radi de l'entorn del projecte i que es transformaran en aproximadament 90 gigawatts/hora (GW) anuals d'energia renovable, quantitat que equival al consum anual de 8.500 habitatges.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Inquietud al camp valencià pel futur del transvasament del Tajo al Segura]]> Els regants de les comarques del sud han acollit amb frustració l'última sentència del Tribunal Suprem sobre els cabals ecològics del riu Tajo i temen les conseqüències del transvasament cap al Segura. La resolució, publicada este dimecres, estableix que no es poden aplicar de forma escalonada fins a l'any 2027 en el tram entre l'embassament de Bolarque (a Guadalajara) fins al de Valdecañas (entre Toledo i Càceres), perquè com que són zones protegides han d'entrar en vigor de forma immediata. Esta decisió judicial deixa sense efecte una part de l'actual pla de conca del Tajo, aprovat pel Ministeri de Transició Ecològica (Miteco) per als anys 2025, 2026 i 2027, i obliga a actualitzar els valors transvasables en les regles d'explotació perquè s'ajusten als cabals ecològics determinats per llei.

La sentència del Suprem ha reobert l'enfrontament entre diverses comunitats autònomes a compte de l'aigua, una batalla en què també està implicat el govern espanyol. La polèmica sobre el Tajo-Segura no és nova, però va cobrar força a principis del 2023, quan el Consell de Ministres va donar llum verda als plans de conca per a la planificació hidrològica dels rius espanyols fins al 2027, un marc regulador que comportava la creació dels cabals ecològics: la quantitat d'aigua que cal per a preservar els valors ecològics necessaris per a la supervivència dels rius. La idea era aplicar este mecanisme de manera "gradual" i "automàtica" fins a arribar a 8,6 metres cúbics per segon. En la pràctica, afirmen els regants, implica reduir la dotació d'aigua que arribarà als camps d'Alacant, Múrcia i Almeria, en general fins a 110 hectòmetres cúbics.

En saber la sentència, el president de Castella-la-Manxa, el socialista Emiliano García-Page, va donar per acabat el transvasament Tajo-Segura: "És història tal com es concep" en l'actualitat, va proclamar en declaracions als mitjans. Una interpretació que rebutja completament el Sindicat Central de Regants de l'Aqüeducte Tajo-Segura (SCRATS). Ells havien assumit una retallada a partir de l'any 2027, però consideren que el govern de Page fa una "lectura interessada" de la decisió judicial i que, en realitat, farà més mal a l'agricultura manxega que al camp del sud valencià. "Res del que ha dit és cert, la sentència avala l'escalonament de cabals fins al 2027", ha advertit Lucas Jiménez, president del SCRATS.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Mazón exigeix prolongar la central de Cofrents i destaca el paper estratègic de l'energia nuclear]]> El president de la Generalitat, Carlos Mazón, exigeix al govern d'Espanya prolongar “la vida útil” de la central de Cofrents més enllà del 2030, i defén que l’energia nuclear pot tindre un paper estratègic en la transició cap a un model energètic sostenible.

Mazón ha argumentat que s’ha demostrat que la nuclear és una font energètica “sostenible i primordial per al desenvolupament econòmic i social del nostre territori”.

El cap del Consell s'ha manifestat així després de la reunió que ha tingut amb el president del Consell de Cambres de Comerç de la Comunitat Valenciana, José Vicente Morata, per a analitzar l'informe elaborat per esta institució per a reclamar la moratòria de la central nuclear de Cofrents.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Congrés vota este dijous el Pla Moves III, amb ajudes al cotxe elèctric de més de 1.700 milions]]> El ple del Congrés debat i vota este dijous el decret llei pel qual s'estableix el Pla Moves III per a l'any 2025, un paquet d'ajudes al vehicle elèctric dotat amb 1.735 milions d'euros que fa dos mesos que està inactiu perquè va decaure amb el decret òmnibus del gener passat que van tombar PP, Junts i Vox.

Encara que el paquet ja està publicat en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) perquè el Consell de Ministres el va aprovar dimarts passat, com tot decret llei ara el Congrés dels Diputats ha de decidir si el convalida o el deroga.

Si es convalida, el pla tindrà caràcter retroactiu des de l'1 de gener, s'estendrà fins al 31 de desembre d'enguany i comptarà amb 400 milions d'euros addicionals al programa que es va incloure en el decret òmnibus de gener.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Congrés aprova la nova llei contra el malbaratament alimentari]]> El Congrés ha aprovat este dijous la nova llei de prevenció de les pèrdues i del malbaratament alimentari, que té com a objectiu previndre i reduir les pèrdues i el desaprofitament del menjar per part de tots els agents de la cadena alimentària, amb una jerarquia de prioritats de solució.

La finalitat és rebaixar un 50% els residus d'aliments per càpita en la venda a la menuda, i disminuir un 20% la pèrdua d'aliments a través de les cadenes de producció i subministrament per a l’any 2030.

La llei també pretén promoure l'economia circular, a través de la sensibilització dels agents de producció, i la transformació, distribució, hostaleria, restauració i ciutadania. La norma dirigeix el focus a la producció, la venda detallista, el servei en restaurants i serveis de menjars, així com a les llars.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Comunitat Valenciana i Catalunya tenen la pitjor qualitat de l'aire d'Espanya]]> La Unió Europea (UE) progressa adequadament en diversos dels seus objectius de reducció de la contaminació en l'horitzó del 2030. Això no obstant, les dades presentades este dilluns per la Comissió Europea mostren que no complirà objectius en exposició al soroll, reducció de microplàstics i gestió adequada de deixalles, amb Catalunya i la Comunitat Valenciana amb la pitjor qualitat de l'aire d'Espanya. La directora executiva de l'Agència Europea del Medi Ambient, Leena Ylä-Mononen, ha assenyalat este dilluns que hi ha hagut “un progrés notable en diverses àrees”, però ha advertit que “continua havent-hi desafiaments significatius, especialment en contaminació ambiental, alliberament de microplàstics i desfets”.

L'informe publicat hui conté un mapa interactiu per regions, que inclou també projeccions futures i mostra, per exemple, que al “sud d'Europa hi haurà més impacte de la pol·lució per ozó, perquè fa més calor”, segons han explicat fonts científiques comunitàries.

En el cas d'Espanya, eixe mapa mostra que hi ha pitjor qualitat de l'aire a Catalunya i la Comunitat Valenciana que en la resta del país. També que Madrid i Extremadura són les regions on menys ha millorat la qualitat de l'aigua de bany en rius i pantans; i que Múrcia, La Rioja, Castella i Lleó i Catalunya tenen els majors problemes de pol·lució per nitrats en aigües subterrànies.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Comença la reforestació de vora 20.000 hectàrees afectades per l’incendi de Begís]]> Han passat dos anys i mig des que un incendi va arrasar quasi 20.000 hectàrees a Begís i als pobles pròxims de la comarca de l’Alt Palància. El foc va obligar a desallotjar 1.500 persones. Esta setmana, més de 900 dies després, ha començat oficialment el pla de reforestació. Prèviament, el municipi de Teresa ja havia iniciat les tasques amb la col·laboració d'estudiants i voluntaris.

La presidenta d’Oriwa, associació per la recuperació del territori afectat per l’incendi, Magda Lázaro, afirma que esta acció és important “per a atraure el turisme perquè vegen que tot continua i serà el que era abans”. El viver del Toro del CIEF ha aportat 200 arbres a l'associació Oriwa, que promou esta iniciativa i 600 als ajuntaments de Begís, Sacanyet i Teresa.

Meritxell, secretària d’Oriwa i veïna de Begís, explica que “fa molta il·lusió que després de dos anys de treball en els quals no es veien tant els resultats, poder veure que ja s’estan fent algunes coses de les quals es veuran els resultats i l’objectiu verídic de l’associació que és tornar a veure-ho verd, com estava”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[EN CONTEXT | La qüestió nuclear i el futur de Cofrents]]> La Comunitat Valenciana duplica el nivell de dependència nuclear d'Espanya. Mentre que, al conjunt espanyol, la nuclear representa el 20% de l'electricitat consumida, ací s'arriba al 45%. El govern d'espanyol vol incrementar progressivament les renovables, a mesura que apaguen les centrals nuclears. La primera que s'apagarà serà una extremenya d'ací a dos anys i la segona, Cofrents, el 2030. 

Propietat d'Iberdrola, la central nuclear de Cofrents és la més potent de les set que operen actualment a Espanya. Dona faena directament a vora mil persones i indirectament, a mil més. Però després de quatre dècades, té data de tancament: novembre del 2030. Des del Consell demanen ara que es reconsidere el pla previst i s'allargue la vida útil de la planta per a garantir el subministrament elèctric.

El president de la Generalitat proposa fer un front comú entre totes les autonomies afectades pel tancament nuclear programat i se suma a la presidenta d'Extremadura, que vol salvar la planta d'Almaraz, la primera a tancar a finals del 2027. “Necessitem, almenys, una pròrroga a Cofrents, perquè no ens podem desprendre del 45% de la nostra energia, no pot ser, seria una irresponsabilitat”, afirma el president Carlos Mazón.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Aagesen: "En la dana no van fallar la ciència ni els avisos, sinó el sistema d'alertes"]]> La vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen, ha defés este dilluns les tasques del seu departament en la gestió de la dana, i ha dit que, del que ha passat, cal quedar-se amb les “lliçons”.

Així s'ha expressat en la comissió de transició ecològica i repte demogràfic del Congrés, on ha contestat, entre altres assumptes, a peticions del PP i Vox sobre les actuacions del govern espanyol durant i després de la dana de València, on ha dit també que “no va fallar la ciència, no van fallar els tècnics ni van fallar els avisos, va fallar el sistema d'alerta”.

La ministra, que ha fet una crida a l'actuació conjunta de les administracions i a integrar “cada vegada més" la variable del canvi climàtic en totes les polítiques, ha subratllat que des de l'executiu estatal es treballa en una proposta sobre zones de possible inundació: “Perquè no tinguem noves construccions en sòls inundables”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pot permetre's la Comunitat Valenciana apagar Cofrents?]]> El Consell ha reobert el meló de l'energia nuclear. Vol prolongar la vida de la central de Cofrents, la fi de la qual està programada per al 2030. El govern valencià de Carlos Mazón adverteix que tancar-la suposarà perdre la principal font d'energia de la Comunitat Valenciana —amb una producció equivalent a quasi la meitat de les necessitats del territori— i la farà més dependent de la generació elèctrica d'altres autonomies. Amb este objectiu, ha registrat a les Corts una proposició de llei per a instar el govern d'Espanya que reconsidere mantindre la central nuclear.

Però quin és el mapa de la distribució energètica a la Comunitat Valenciana? La nuclear és la primera font de producció —amb el 44,7% de les aportacions al sistema energètic—, seguida pel paquet de renovables (19,4%), que es reparteix majoritàriament entre eòlica (12,8%), solar fotovoltaica (3,6%) i hidràulica (2,3%), segons dades de Red Eléctrica.

La segueixen les centrals de cicle combinat (gas i vapor), que generen en 18% de l'energia; la hidroelèctrica de bombament o reversible (circulació d'aigua entre embassaments impulsada per fonts no renovables), amb el 12,3% de la producció (la Comunitat Valenciana té a Cortes de Pallars la central més gran de la Unió Europea); i la cogeneració (generalment de gas), que representa el 5,5%.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Alacant dona llum verda a una zona de baixes emissions sense sancions]]> La comissió de presidència i règim interior de l'Ajuntament d'Alacant ha donat este dilluns llum verda a l'esborrany de l'ordenança reguladora de la zona de baixes emissions (ZBE), pas previ a la seua aprovació inicial pel ple municipal. Amb este pas avant, PP i Vox han segellat definitivament un acord que es va plantejar a principis d'any, a canvi de tirar avant els pressupostos: fer una norma sense sancions, que entraria en vigor en gener del 2025.

El regidor de Medi Ambient, Manuel Villar (de Vox), ha explicat que respecten "l'ordenament jurídic i les obligacions" imposades des de la Unió Europea, però que mantenen "la mateixa posició" que defenen des del principi del debat obert entorn de la norma: establir la ZBE sense sancions "davant de la bona qualitat de l'aire d'Alacant".

Amb esta decisió presa, l'oposició al complet (PSPV, Compromís i EU-Podem) han decidit abandonar la sala abans que s'iniciara el debat. El president de la comissió i edil de Coordinació de Projectes, Antonio Peral, ha reprovat als grups d'esquerres que abandonaren el ple i els ha acusat d'estar "més pendents de muntar el circ que d'ocupar-se dels assumptes que afecten la gran majoria d'alacantins". A més, ha dit que era "una actitud infantil". Les al·legacions presentades han sigut rebutjades, segons ha indicat el mateix consistori en un comunicat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Ajuntament de València i l'arquitecta Gustafson actualitzaran el disseny del projecte del Parc Central]]> L'Ajuntament de València i l'arquitecta Kathryn Gustafson, autora del projecte del Parc Central, actualitzaran el disseny d'este espai “amb una perspectiva integral per a generar el nou pulmó verd del sud de la ciutat”.

Així ho ha anunciat este dijous l'alcaldessa de València, María José Catalá, després de la reunió que ha mantingut amb la que ha qualificat de la millor paisatgista del món, per a “impulsar amb les seues idees el desenvolupament d'esta zona de la ciutat”, ha informat l'Ajuntament. Catalá ha assegurat que València, com que ja existeix el projecte i es troba adequat al planejament de la ciutat, es pot actualitzar de manera ràpida.

En tot cas, ha indicat que el primer que cal fer per a poder impulsar el nou pulmó verd és reivindicar, “tots junts”, el soterrament de les vies del tren i l'execució de l'estació central, actuacions necessàries per a poder dur a terme el gran projecte Gustafson.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[València aprova l’esborrany de l’ordenança de zones de baixes emissions]]> L'Ajuntament de València ha aprovat l’esborrany de l'ordenança de zones de baixes emissions (ZBE) este divendres. Encara queda pendent la redacció de la versió definitiva, que haurà de ser aprovada pel ple de l’Ajuntament, però és un primer pas cap al compliment de la llei de canvi climàtic i transició energètica, que obliga a establir diverses ZBE en els municipis de més de 50.000 habitants. L’aprovació d’este esborrany arriba al límit del termini que tenia l’executiu de María José Catalá per a adaptar a la normativa vigent l'ordenança que va aprovar el desembre i que no complia amb els requisits establits pel Ministeri de Transició Ecològica. 

L’esborrany aprovat hui defineix dos zones de baixes emissions diferents. Una és València ZBE, delimitada per la Ronda Nord, Tarongers, Serradora i Bulevard Sud, i abasta una superfície de 27,8 km², quasi tota la ciutat. L’altra és Ciutat Vella ZBEES, que comprén una extensió de 0,3 km² dins del districte de Ciutat Vella i ha sigut declarada com a zona de baixes emissions d'especial sensibilitat.

Així mateix, l'ordenança assenyala que a partir de l'1 de gener del 2028 es prohibirà l'accés dels vehicles amb l'etiqueta A —o sense etiqueta— segons el catàleg de distintius mediambientals de la DGT. Es tracta dels cotxes de gasolina de més de 27 anys i els de gasoil de més de 22. L’equip de govern considera que són “vehicles molt antics” i, per tant, la mesura és “raonable”, segons ha explicat Jesús Carbonell, regidor de l’Àrea de Seguretat i Mobilitat de València. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un camí per a ciclistes i vianants connectarà el tram XVI del Jardí del Túria i el pont de les Drassanes]]> La junta de govern local de València aprova este divendres una subvenció de la Generalitat d'un milió d'euros que destinarà a finançar l'execució d'un camí per a ciclistes i vianants entre la urbanització existent entre el tram XVI del Jardí del Túria i el pont de les Drassanes, segons ha informat l'Ajuntament en un comunicat.

Esta intervenció, que s'emmarca en les actuacions impulsades a la ciutat amb motiu de la capitalitat verda europea 2024, donarà continuïtat al jardí de l'antic llit del Túria, per la vora dreta del riu existent en el futur parc de desembocadura. Així mateix, connectarà tres zones de la ciutat: Natzaret, les Moreres i el Grau.

L'Ajuntament acceptarà la subvenció i iniciarà un expedient de modificació de crèdit per generació d'ingressos. A més, segons l'acord de la junta de govern local, donarà llum verda a la creació d'un projecte de despeses per al seguiment d'esta ajuda sol·licitada pel regidor de Planificació i Gestió Urbana, Juan Giner.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[AVA-Asaja rebutja la llei europea de restauració de la natura perquè els “asfixia”]]> L’associació d’agricultors valencians Ava-Asaja ha expressat este dilluns de vesprada el rebuig a la llei europea de restauració de la natura, aprovada hui mateix, perquè “asfixia els agricultors europeus”, als quals, a més, no s’ha tingut en compte, segons ha manifestat el seu president Cristóbal Aguado en un comunicat. 

La norma, que s’ha aprovat este dilluns in extremis, té com a objectiu la restauració del 20% dels ecosistemes degradats a la UE abans del 2030 i tots ells a mitjan segle, incloses les terres de cultiu. L'aprovació ha indignat el sector agrari europeu, afirma el comunicat, ja que no se l’ha tingut en compte a l’hora d’elaborar aquesta normativa malgrat que, afirmen, hi ha hagut “múltiples protestes” en contra durant els últims anys. 

En el comunicat, AVA-Asaja afirmen que “no hi ha medi ambient amb una agricultura morta, ni seguretat alimentària amb una rendibilitat degradada”. Ho fan en resposta a les declaracions de la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, que ha assegurat que l’aprovació de la llei és molt bona notícia i que, per a aplicar-la, caldrà “un compromís amb el sector primari”. En este sentit, Aguado afirma que la principal amenaça per als agricultors és la falta de sostenibilitat ambiental, social i econòmica de les explotacions agropecuàries.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[EN CONTEXT | El negoci insostenible de la moda ràpida]]> Vivim sepultats per muntanyes de roba. El model actual de la industrial tèxtil, conegut com a fast fashion, té un efecte pervers, segons denuncien les organitzacions ecologistes. Es fabrica el doble de roba que fa vint anys, en un model d'un sol ús, un consum ràpid de roba molt barata. En ell, es poden trobar camisetes a poc més d'un euro i sabates a cinc, totes elles de baixa qualitat i de vida curta, perquè ens les posem set o huit voltes com a màxim. De tot el que es fabrica, el 35% no es ven ni ix mai de la botiga i el que sobra, acaba al fem.

Tampoc existeix un sistema de reciclatge suficient que permeta gestionar de forma correcta tots eixos residus. Cada any, es llancen al fem cent mil tones de roba; de tot el tèxtil que dipositem, en un contenidor només s'hi recicla el 10% i d'aquest, només una mínima part (el 3%, incloent-hi el calcer), es destina al mercat de segona mà. 

Segons denuncia Greenpeace, les marques prefereixen llançar-ho abans que reciclar-ho, perquè els ix més barat. "El sistema tèxtil ha tocat sostre i la gent creu que, quan deposita la roba en un contenidor, hi ha un sistema de gestió eficient, però s'està exportant a tercers països", ha contat Celia Ojeda, membre de l'organització ecologista.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Govern no permet a Setaigües fer una consulta popular sobre la implantació d'energies renovables]]> El govern espanyol no ha autoritzat fer una consulta popular a Setaigües (Foia de Bunyol) sobre si l'Ajuntament d'aquesta localitat ha d'afavorir o no la implantació d'instal·lacions d'energies renovables en el terme municipal, per considerar que no és un cas de competència pròpia municipal ni és de caràcter local. Així ho ha acordat en la reunió del Consell de Ministres d'aquest dimarts, on ha recordat que és competència exclusiva de l'Estat autoritzar consultes populars.

Segons els informes emesos, la Comunitat Valenciana estima que és una consulta popular sobre la qual el municipi no té competències. D’altra banda, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha desestimat la consulta perquè afecta competències fora de l'àmbit local. I l'informe de la Direcció General de Règim Autonòmic i Local, del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, considera que no procedeix l'autorització.

En aquest context, el Govern no ha autoritzat la consulta popular perquè no es reuneixen tots els requisits legals exigits, ja que no és un assumpte de competència pròpia municipal ni és de caràcter local.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un grup de treball tècnic, en què participen les autonomies, decidirà les regles d'explotació del transvasament Tajo-Segura]]> Un grup de treball tècnic, amb participació d'experts de les diferents autonomies implicades (siguen conques cedents o beneficiàries d'aigua), decidirà les noves regles d'explotació del transvasament Tajo-Segura, sota el paraigua del Ministeri de Transició Ecològica. L'anunci l'han fet en una roda de premsa compartida la ministra Teresa Ribera i el cap del Consell, Carlos Mazón, després de la reunió dels equips de govern i Generalitat a Madrid per a abordar la situació hídrica de la Comunitat Valenciana.

Mazón ha celebrat la incorporació de personal tècnic "no polític" de les autonomies com a "música nova" respecte de la "unilateralitat" del passat i com un pas avant cap a "una nova etapa" que soterre els conflictes de gestió dels recursos hídrics i que evite que arriben als jutjats, si bé ha advertit que el nou cicle "s'ha de regar perquè germine bé". "M'alegraré molt que Múrcia, Castella-la Manxa i Andalusia estiguen per a abordar les regles d'explotació. M'encantarà que puguem parlar tots amb rigor i responsabilitat. Intentarem bufar tots a favor perquè puga haver-hi acord", ha subratllat.

Transició Ecològica convocarà la setmana que ve una reunió amb les direccions generals de les diferents autonomies per a abordar la selecció dels perfils tècnics. La ministra ha subratllat que el grup de treball tècnic no implica canviar els termes del pla hidrològic ni els cabals ecològics, ambdós recorreguts judicialment per la Generalitat. Ha explicat que es tracta "d'actualitzar les regles de transvasament" tenint en compte les aportacions tècniques de les veus expertes de les autonomies. "Per exemple, si segons la disposició d'aigua en capçalera correspon una quantia o una altra per a transvasar-se i quins són els condicionants per a decidir, dins d'aquest llindar, si l'aigua s'ha de traure més amunt o més avall", ha dit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Fira València acull el primer Congrés Mundial de l'Hidrogen]]> El primer Congrés Mundial de l'Hidrogen té lloc en la fira eMobility, que té lloc aquesta setmana a Fira València. La convenció és un punt de trobada on veus expertes i empreses analitzen els beneficis de l'hidrogen verd, que ja es proposa, juntament amb l'electricitat, com un dels vectors energètics més importants per a canviar la mobilitat. De fet, ambdues opcions competeixen per a convertir-se en l'alternativa als combustibles fòssils.

En aquest sentit, Jota Sierra, director del congrés, ha explicat a À Punt que en el sector ja parlen d’electrificació més que de vehicle elèctric perquè “el vehicle electrificat pot funcionar tant amb bateries com amb piles d’hidrogen”. 

Precisament aquest últim combustible avança cada dia més en la carrera per a convertir-se en el nou fuel dels nostres vehicles. “Sembla que siga el nou or”, diu Sierra. Però matisa que, tot i que serà un vector energètic molt important dins de la mobilitat, serà un actor més dins de la mobilitat, i no l’únic. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pescadors i barquers de l’Albufera reclamen punts de recàrrega per a poder passar a motors elèctrics]]> Els barquers de l'Albufera que començaren fa uns mesos la transició dels motors a gasoil cap als elèctrics, es troben ara amb la incertesa de no saber si finalment s'instal·laran punts de recàrrega al llac. L'Ajuntament de València tenia interés a dur a terme el projecte, però ara com ara no els han informat de cap actuació.

Ciprià Calero fa any i mig que és barquer al Palmar. La seua barca, de dotze metres de llargària, és de les més grans que es permet per a navegar pels canals de l'Albufera i fa temps que es planteja si fer el pas cap a l'electrificació, segons ha explicat en declaracions a À Punt. És un dels pocs amb espai particular on endollar una embarcació, però assegura que encara hi ha molts entrebancs per a adaptar la flota del Palmar cap a un ús més sostenible. Diu que hauria d’haver-hi punts de recàrrega per a les barques i afirma que “si no els instal·la l’Ajuntament, serà impossible”. 

El canvi suposa substituir els motors de gasolina, contaminants i sorollosos, per altres que funcionen amb bateries. La Confraria de Pescadors del Palmar s'ha fet amb la primera d'aquestes barques a llum, un prototip que, de moment, només poden carregar a través d'un allargador fins a l'endoll més pròxim, i que pertany a instal·lacions municipals.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Comissió Europea proposa un nou objectiu de retallada de CO₂ per a la UE, el 2040]]> La Comissió Europea proposarà aquest dimarts un objectiu de reducció d'emissions de CO₂ per al 2040 com a senda per a col·locar la Unió Europea en la carrera de la indústria verda i aconseguir la neutralitat climàtica a mitjan segle, una fita que hauran d'acordar els estats membres i el Parlament Europeu.

La llei europea de clima ja fixa una retallada d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle el 2030 almenys d'un 55% respecte al 1990, com a primer gran accelerada de la UE per a contribuir a l'objectiu global de limitar l'ascens de les temperatures a 1,5 °C al final de segle. Aquesta norma estableix, a més, que el 2050 la Unió Europea ha d'alliberar només el diòxid de carboni que siga capaç d'absorbir.

El nou objectiu per al 2040 que la Comissió Europea pretén acordar, marcarà el ritme de l'esforç al qual hauran d'adequar-se en la dècada vinent els Vint-i-set —que entre el 1990 i el 2022 ja han rebaixat les seues emissions en un 32,5%—, a més d'oferir una perspectiva a les inversions a la llarga de cara a la carrera tecnològica amb els Estats Units i la Xina.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La implantació de les zones de baixes emissions avança de forma desigual]]> Amb el suport de Vox, el govern del partit popular a l'Ajuntament d'Alacant ha aprovat aquest dimarts els pressupostos municipals. Els més abundants de la història, però que suposen acceptar les esmenes plantejades pel partit liderat per Santiago Abascal. Entre altres, una que desmunta la zona de baixes emissions (ZBE) de la ciutat i elimina les multes als vehicles que incomplisquen la normativa. 

Així, finalment Alacant tindrà una zona de baixes emissions, però no se sancionarà a qui no la complisca. Una modificació en l’ordenança municipal que era una “línia roja” per a Vox si volien comptar amb el seu suport per a tirar avant els pressupostos, segons ha indicat en declaracions a À Punt la portaveu del partit al consistori, Carmen Robledillo. “Hem frenat les restriccions i els alacantins podran circular lliurement per la seua ciutat”, ha afirmat.

L'oposició critica que es buide l'ordenança de contingut i alerta que estan posant-se en perill inversions europees, ja que es van atorgar a la ciutat per a executar obres de millora i, si no es duen a terme, caldrà tornar els diners, explica el portaveu de Compromís, Rafa Mas. Per la seua banda, el portaveu de Podem, Manolo Copé, critique que es posen en risc els diners “per una aplicació ideològica” i recalca que només és qüestió de complir la llei. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Alacant no posarà multes per infringir la ZBE a canvi de tirar avant els pressupostos]]> L’ordenança que posarà en marxa la zona de baixes emissions (ZBE) a Alacant no contemplarà sancions per als vehicles que infringisquen la norma. És una decisió de l’equip de govern fruit de les negociacions amb el grup municipal de Vox per a pactar els pressupostos del 2024. L’acord, que s’ha fet públic aquest dimarts, ha provocat el rebuig en bloc de l’oposició progressista.

El portaveu de la junta de govern, Manuel Villar, afirma que l'observatori de medi ambient de la ciutat indica que no hi ha problemes de contaminació. Per aquest motiu s’ha decidit que el flux de trànsit a la ciutat “seguirà com abans” i la ZBE s’utilitzarà “sobretot per un tema de mobilitat”.

L'ordenança municipal que regularà la ZBE està vinculada al Pla de Recuperació Transformació i Resiliència finançat amb el fons Next Generation d'Europa, que destina dèsset milions d'euros a la ciutat per a dur a terme dotze projectes de transformació urbana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’Ajuntament de Moncofa tornarà a recórrer contra la partió maritimoterrestre]]> La Direcció General de Costes ha desestimat les al·legacions presentades per l'Ajuntament de Moncofa (Plana Baixa) i continua avant amb les delimitacions que poden fer perdre al consistori la titularitat de 37.000 metres quadrats de terreny. 

La zona en conflicte s'ubica a la part esquerra del riu Belcaire i l'avinguda del Mare Nostrum de Moncofa. Costes considera que aquests terrenys són ribera natural i estan greument erosionats. D'altra banda, l'Ajuntament acusa el Ministeri de no haver protegit la platja amb espigons, fet que, a causa de la construcció d’embassaments i ports, ha produït l’erosió de la platja. És un contenciós que va començar ara fa deu anys i que ha continuat paral·lel a la degradació de la costa. I, tot i la publicació de la llei de costes en el BOE, l'Ajuntament recorrerà en contra novament en els tribunals. 

D’altra banda, els grups ecologistes sí que veuen amb bons ulls la modificació en la línia de costes. El responsable de marjal d’Acció Ecologista Agró, Enric Amer, explica que fins ara la mar s’ha menjat 150 metres del que era la costa antiga, canviant tot el perfil de la costa. Ara la mar té molta força i està enviant la primera línia, inclosos els passejos marítims. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Benidorm, capital també de les baixes emissions]]> Benidorm és la primera ciutat valenciana que ha confirmat que a partir de l’1 de gener tindrà operativa una zona de baixes emissions (ZBE) que començarà a funcionar en proves. La ciutat de la Marina Baixa, capital del turisme valencià, complirà així l’obligació establerta en la llei de transició ecològica i canvi climàtic.

Benidorm ja té zones amb accés restringit a les platges de Ponent i Llevant, i al centre històric només poden accedir residents, vehicles de càrrega i descàrrega en hores determinades i vehicles de clients d’establiments turístics amb autorització prèvia, i que funciona des de 2021, segons recorda l'Ajuntament a À Punt. Una experiència que li permetrà ara ampliar la zona d’accés restringit. També incorporarà majors sistemes de control com ara sensors i mesuradors ambientals per a monitorar l’evolució de la qualitat de l’aire. Així mateix, s’instal·laran més càmeres.

La ZBE ocuparà 74 hectàrees dividides en tres zones: Centre, Llevant i Ponent i estarà restringida als mateixos vehicles esmenats abans, segons recull l'Ajuntament al seu web. Per a accedir-hi caldrà tindre el distintiu ambiental. En cas de ser resident o estar empadronat en la zona de baixes emissions es podrà demanar una moratòria anual ampliable a l’Ajuntament i això hi permetrà l’entrada. 

Continua llegint-ho en el web

]]>