Qui s'està beneficiant de la pujada de preu de la cistella de la compra?
Mentre productors i consumidors apunten a les grans cadenes i grans superfícies, la gran distribució i els supermercats afirmen que també han baixat els seus guanys
Any rere any els consumidors i els llauradors busquen respostes al repartiment de beneficis en la cadena alimentària, que van des del productor al consumidor. I any rere any la pilota passa d'uns a altres, i tot mentre els preus pugen. Costa aclarir-se. L’equip de Zoom, en el programa dedicat als preus de la cistella de la compra a Nadal, ha intentat aportar un poc de llum en aquesta qüestió controvertida. Davant del preu de la cistella de la compra més elevat dels darrers trenta-quatre anys, s’han tornat a preguntar qui està beneficiant-se d’aquesta pujada de preus.
Juan Carlos Insa, el portaveu de la Unió de Consumidors de Castelló, ha dit que respecte del 2021 els preus de la cistella de la compra han pujat aproximadament un 15 %, “que en euros són uns 800 euros de sobrecost". És a dir, que les famílies estan pagant 800 euros de més d'un any a un altre. El catedràtic d’Economia de la UV, Joan Ramon Sanchis, ha sigut molt clar i directe: “les grans empreses tenen un gran poder al mercat. Estan especulant amb els productes més escassos”.
“El marge de benefici de la gran distribució està al voltant del 2 i del 2,5%"
En defensa dels supermercats i la gran distribució, Pedro Reig, director de l’associació de Supermercats de la Comunitat Valenciana, ha parlat per a Zoom. Segons Reig, “el marge de benefici de la gran distribució està al voltant del 2 i del 2,5 %, per tant, no hi ha cap encariment dels preus ni del benefici, pel que fa al marge d’algun operador”. Segons Reig, moltes cadenes han hagut de baixar els marges de beneficis l’any 2022.
Mentre això diuen els supermercats i la gran distribució, segons l’últim índex de preus en origen i destinació dels aliments de la Coordinadora d’Agricultors i Ramaders, alguns productes bàsics com la llet han incrementat un 108% el preu en el recorregut de la granja a les grans superfícies. Els encisams arriben a un increment del 511%, la creïlla al 656%, i l’all encapçala el rànquing amb un 743%, així mentre a l’agricultor se li paga el quilo d’all a 0,70 euros, però al supermercat es ven a 5,90 euros.
Per a Juan Carlos Insa no hi ha cap mena de dubte, per a ell els sectors productius i els consumidors són els més mal parats de la cadena alimentària.
Més llegit
-
Les primeres investigacions de l'incendi que ha cremat 37 hectàrees al Saler apunten que ha sigut intencionat
-
Troben un cadàver al pantà de Bellús, on buscaven un home desaparegut
-
L'incendi al parc natural de l'Albufera crema 31 hectàrees i manté evacuats el Saler i dos càmpings
-
Un doble accident, principal hipòtesi dels investigadors en la mort del matrimoni irlandés en un 'jacuzzi' a Cullera
-
Un grup d'encaputxats furta de matinada el Tresor de Villena, un dels conjunts arqueològics més importants de l'edat del bronze
-
Entra en vigor la nova jubilació flexible, que s'estén a autònoms i incorpora més incentius