L'experiència d'Eva Mollo amb l’agorafòbia: dels inicis de la malaltia a la curació

Una bona salut mental és fonamental per a la persona i el seu desenvolupament, tot i que alguna vegada les fòbies son motiu de broma en la societat. El relat de la valenciana Eva Mollo i la seua fòbia als espais oberts, l’anomenada l’agorafòbia, no és per a prendre-se-la de broma. Ha contat a l’equip de Zoom que ella ho va viure i quan va començar tot. Eva va patir un conjunt de símptomes “que t'apareixen en un moment concret i que t'impedeixen des d'eixir al carrer, estar en espais grans, quedar-te sola, i fins i tot eixir del llit".

Com va començar tot?

“Jo tenia díhuit anys acabats de complir. Estava amb les meues amigues pel carrer. Anàvem de festa per Blasco Ibáñez i de sobte vaig començar a pensar que m'anava a morir. Com un vertigen bestial d'estar sola al món, una angoixa horrible… el pànic més gran que he sentit en la meua vida va ser aquella nit”.

Eva es va gitar pensant que l'endemà tot seria diferent. I no va ser així: “L'endemà al matí ja no podia ni eixir del llit. De nou em va tornar el mateix atac de pànic”. En el cas d’Eva, els episodis d’agorafòbia anaven en augment. Va arribar un punt en què sentia horror d’eixir de casa.

“Jo sentia que els carrers es feien més estrets… Recorde anar amb el gos i haver de tocar les parets del carrer per tal d’assegurar-me que la sensació només passava al meu cap. Va ser horrible. De sobte, no podia estar a soles, no podia eixir de casa…”. El pare d’Eva, metge de professió, li explicava que tot el que li ocorria no era físic i només eren sensacions seues. “Això em va ajudar a comprendre que tot depenia de mi. I que eixir al carrer depenia de mi”, remarca.

Ara que està recuperada reconeix que "anar a teràpia, demanar ajuda, parlar i comprendre què et passa és fonamental per a sanar-te”. Eva ara s’ha recuperat d’aquell trastorn que durant un temps li va complicar la vida, en dificultar-li accions quotidianes com conduir, fins a anar a classe o eixir amb les amigues.