Les inspiradores històries d'Alina i Elena amb el valencià: "Un idioma és un tresor, que no s’ho perden"

Quina millor manera per a saber si és difícil parlar valencià que sentir el que diuen aquelles persones que ja el parlen i que mai l’han parlat a sa casa, amb la família. És el cas de la romanesa Alina Chezan Mihaela, professora de valencià, i de la búlgara Elena Guenova, veïna de València.

Alina va arribar amb una beca Erasmus. I arribat el moment de triar els idiomes que necessitava, ella ha contat a l'equip del programa Zoom que no volia estudiar espanyol i anglés o espanyol i francés, “perquè considerava que eren llengües que molta gent parlava i coneixia… Apareixia també el català com a possibilitat. I vaig pensar i per què no? Així vaig començar amb espanyol i català”, ha explicat. Ara treballa de professora de valencià.

Un idioma és un tresor, que no s’ho perden. Elena Guenova - Dona búlgara i veïna de València que ha aprés valencià

Un cas similar arreplegat pel programa és el d'Elena Guenova. Ella és búlgara. Viu a València amb la família i és alumna d’Alina. “Jo visc ací i, si he elegit aquesta terra per a la meua segona pàtria, cal parlar aquest idioma. Jo soc búlgara i esperaria que un espanyol, un català, parlara búlgar si decidira viure al meu país. Pense que ací és igual. Qualsevol persona que viu a València, com també a Catalunya, pot entendre la por que tenen ací a perdre la seua identitat i la seua llengua”.

Què va impulsar Elena a estudiar valencià?

El fet de no poder comunicar-se amb els mestres de les seues filles, que parlaven en valencià, la feia sentir malament. “Vaig veure que tenia un buit i vaig voler resoldre”. Ara, als que no el parlen encara, els diu “que vagen a veure espectacles en valencià, que consumisquen cultura en valencià, perquè guanyaran en riquesa, saviesa, acceptació… Un idioma és un tresor, que no s’ho perden”.

El programa de Zoom dedicat al valencià a la carta