Sol en omega

Molts matins des de les nostres platges veiem l’eixida del Sol amb una forma estranya. No era el sol una esfera? Per què el veiem deformat quan queda prop de l’horitzó? La clau la té la refracció que provoca l’atmosfera dels rajos de llum que provenen de l’espai exterior i han de travessar l’atmosfera que ens envolta abans de percebre’ls pels ulls.

Amb unes condicions meteorològiques concretes, es produeix fenomen de miratge, és a dir, la deformació que pateix el Sol no pertany a ell, sinó que és una mateixa imatge invertida de si mateix. Açò es produeix quan hi ha una certa estabilitat atmosfèrica i queda una capa d’aire calent –de menor densitat– just sobre la superfície.

Per sort al nostre territori és molt habitual veure este fenomen òptic. El mar Mediterrani és una massa d’aigua quasi tancada que es calfa més que aigües obertes com els oceans, i moltes nits la temperatura de l’aigua del mar és major a la de l’aire que l’envolta, per tant, amb una situació estable hi ha moltes nits i matinades una capa d’aire càlid just damunt de la superfície que es trenca en calfar el sol o en bufar el vent.