Pedres com a pilotes de golf

Dins dels núvols de tempesta tenim moviments verticals de gran energia que espenten gran quantitat d’aire carregat d’humitat i gotes d’aigua cap a les capes superiors de la troposfera.

Les temperatures són negatives a partir de la zona mitjana i sobretot alta de la troposfera, o poden registrar temperatures inferiors a -40 °C. Amb aquestes condicions les gotes d’aigua que ascendeixen es congelen i d’altra banda tenim també la formació de xicotets  cristalls de gel directament per solidificació del vapor d’aigua.

Aquests xicotets grànuls de gel cauen per la gravetat, molts es desfan, altres són recoberts per una xicoteta capa d’aigua líquida. Si cauen fora del núvol, poden arribar a terra com a gotes d’aigua o xicotet granís. Si ho fan dins del núvol, poden ser capturats pels corrents ascendents de nou i ascendir a les capes altes del núvol de tempesta.

D’aquesta manera pot iniciar-se un cicle que fa créixer de volum els grànuls de gel, acumulant aigua en la superfície i congelant-la després. Quan la massa de cada grànul o bola de gel no pot ser mantinguda pels corrents del núvol cauen.

De vegades allò que pot passar, si els corrents dins del núvol són molt turbulents i energètics, és que les xicotetes boles de gel xoquen entre si i poden adherir-se les unes a les altres, generant pedres de gel de grans dimensions, amb formes molt capritxoses que acaben per caure i provocar grans danys i ser molt perilloses.

Ací hem mostrat algunes de les que van caure dijous 28 a Cinctorres i al coll d'Ares.

Ara és quan entrem en la temporada de tempestes més fortes i intenses i, per tant, quan poden generar-se les pedres més grans. 

Cada tempesta és diferent, i no podem saber mai en principi quina serà la més danyosa. Caldrà seguir-la i veure'n l'evolució.