L'efecte Föhn i la Comunitat Valenciana

Per què quan bufa ponent pugen les temperatures al nostre territori? Per què no plou quan ens arriben fronts de l'oest? Açò té una fàcil explicació i no és altra que l'efecte Föhn.

Este fenomen es dona en relleus muntanyosos, quan una massa d'aire es veu forçada a ascendir, i una vegada supera l'obstacle, torna a baixar. En la nostra comunitat podem observar aquest efecte quan bufa el vent de ponent, i la massa d'aire que havia ascendit per la Meseta, es veu forçada a baixar en arribar al prelitoral. 

El fenomen físic que l'explica és ben senzill: suposem una parcel·la d'aire que ocupa un volum constant i que no intercanvia calor amb els voltants (és a dir, pateix un procés adiabàtic). Ests volum troba un obstacle natural, com una muntanya, i ascendeix. En guanyar altura, l'aire de la parcel·la es gela a raó d'1 °C per cada 100 metres (segons el gradient adiabàtic sec).

Hi haurà un punt en el qual assolirà el punt de reixiu i el vapor d'aigua que es trobava a la parcel·la es condensarà. Si continua ascendint este aire, ara continuarà gelant-se a raó de 0,6 °C per cada 100 metres (segons el gradient adiabàtic humit). És en esta fase on es formen núvols i precipitacions. És per això que moltes vegades amb ponent plou a l'interior i no a la costa.

Una vegada la massa d'aire haja superat el relleu, haurà perdut ja bona part de la seua humitat i es veurà forçat a descendir. Esta vegada la temperatura pujarà a raó d'1ºC per cada 100 metres, és a dir, segons el gradient adiabàtic sec.

Esquemàticament es podria explicar a partir de la següent imatge, on es veuen ben clars els fenòmens que pateix la hipotètica parcel·la d'aire.

Un clar exemple d'este fenomen es va donar el dia 28 de gener, quan bufava fort vent de mestral a l'interior de Castelló. A la zona muntanyosa es van acumular núvols que van deixar fins i tot alguna gota, mentre que a la costa es gaudia d'un dia completament assolellat, i de temperatures agradables.