Juliol de rècords

Aquest estiu passarà a la història dels registres meteorològics com un dels més càlids, si no el que més.

Juny va ser el més càlid, com a mínim, des del 1950 i juliol ha portat el mateix camí.

No hem tingut tants rècords com a la resta de la Península, ni com a França o Anglaterra, però molts dies hem estat amb valors de temperatura molt per damunt dels normals, de dia i de nit.

Aquesta persistència de temperatures superiors als valors normals ha sigut la característica més notable d’aquesta onada de calor a tot Espanya.

No havíem tingut mai una primera part d’estiu tan càlida. Si a l’agost no afluixa la calor –i no pareix que afluixe la primera part–, estarem davant de l’estiu més càlid registrat mai. Però esperem un poc, i vegem que farà agost.

Fins al final de juliol nosaltres també hem tingut alguns rècords, com ara:

Aeroport d’Alacant-Elx.

Temperatura mínima a la ciutat de València.

I toca parar atenció també a l'onada de calor marítima, és a dir, el calfament sense precedents que s’està registrant en la capa superficial del Mediterrani prop de les nostres costes.