La xacra que no entén de fronteres: la violència masclista va matar 137 dones cada dia al món

La violència masclista va matar 137 dones al dia arreu del món l’any passat. En termes anuals, la xifra no és menys colpidora. La violència contra les dones que van exercir parelles o familiars pel fet de ser dones va posar fi a 50.000 vides durant tot el 2024. Esta xifra suposa més de la meitat, vora el 60%, de totes les dones assassinades al món l’any passat. Són dades que revela un informe de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) amb motiu del Dia Internacional contra la Violència Masclista.

Esta xacra social colpeja especialment el continent africà. Allà van assassinar 22.600 dones l’any passat. Prop d’esta dolenta xifra queda Àsia, amb 17.400 dones assassinades per les parelles o familiars, i Amèrica, on la violència masclista va acabar amb 7.700 dones el 2024, com recull l’informe de l’ONU.

En el cas d’Europa, l’organisme internacional xifra en 2.100 les víctimes de totes les manifestacions de violència contra les dones. Oceania és el continent amb esta dramàtica xifra més baixa. Tot i això, hi van assassinar 300 dones el 2024.

En el cas concret d’Europa, els botxins van ser, en la majoria dels casos, el 64%, la parella de les víctimes. A pesar d’esta xifra tan impactant, hi ha continents, com Amèrica, on este percentatge és encara més elevat. Segons l’ONU, el 69% de les dones americanes que van morir a causa de la violència masclista ho van fer a mans de la parella.

El paper de les noves tecnologies

El fenomen de la violència masclista, lluny de millorar, s’agreuja amb avanços de la societat, com ara les noves tecnologies. L’organisme internacional alerta que les ferramentes digitals, lluny de contribuir a erradicar les manifestacions violentes contra les dones, les han agreujades.

És el que passa, per exemple, amb els coneguts com a deepfakes, que segons l’Incibe, l’Institut Nacional de Ciberseguretat, són vídeos manipulats amb la intenció de fer creure els usuaris que veuen una determinada persona fent declaracions o afirmacions que mai no van fer. Com afig l’organisme nacional, per a crear estes falses declaracions, els manipuladors recorren a ferramentes d’intel·ligència artificial que permeten canviar els rostres o la veu.

Així les coses, amb la popularització d’estos vídeos falsos i d’altres semblants, l’ONU creu que es fomenten actituds “que precedixen al feminicidi”, com el control coercitiu, la vigilància o l'assetjament a les dones.

A més, l’organisme internacional fa una advertència en esta línia. Les periodistes, polítiques o activistes tenen més risc de patir esta violència manifestada amb elements com els vídeos falsos. I com a mostra d’esta vulnerabilitat, una altra xifra que aporta l’ONU: una de cada quatre dones periodistes al món assegura haver rebut amenaces de violència física o de mort a través d’internet.

L’ONU argumenta que la base de tot crim masclista són estereotips com que les dones han d’estar “subordinades” als homes, la discriminació o la igualtat. No obstant això, hi ha factors, com ara el fet d’haver viscut antecedents violents a casa o l’anunci d’una separació de la parella que es convertixen en caldo de cultiu per a molts homes, que acaben cometent crims masclistes de les parelles.

L'educació i la normativa

Enfront d'este desolador escenari que deixa cada any la violència contra les dones, l’ONU convida a abordar este problema social a través de l’educació. En l’àmbit legal, criminalitza els assassinats masclistes en lleis nacionals o contempla agreujants en els homicidis que estiguen motivats per la violència de gènere.

De la mateixa manera, insta a implantar respostes de justícia penal, com ara la creació d'unitats especialitzades en forces policials, fiscals i tribunals. A més, l’ONU recomana als països que facen campanyes públiques i de sensibilització, com la de “Ni una menys” o el popular “Me too”, així com la recopilació de dades sobre els crims masclistes per a evidenciar esta xacra social que assota tot el món.

En este sentit, l’organisme internacional posa com a exemple el sistema VioGén, de seguiment de les víctimes de la violència masclista i de protecció de les víctimes, del Ministeri d’Interior, que es va implantar el 2007.