Viure al carrer acurta la vida trenta anys

Viure al carrer arrabassa una mitjana de trenta anys de vida, i la mortalitat de les persones sense sostre és quatre vegades superior a la de la població general, amb una esperança de vida de cinquanta anys. Aquestes són les dades oficials de l’Estratègia Nacional de Persones Sense Llar 2015-202 i de la darrera enquesta de l’INE a persones en aquesta situació.  

A l’estat espanyol, almenys 33.000 persones viuen sense llar, 754 estan a la ciutat de València. El 41,4% de les persones sense sostre a Espanya considera que el seu estat de salut no és l'adequat (13 punts més que la població amb llar) i el 30,7% d'elles manifesta tindre una malaltia greu o crònica.

Les organitzacions que treballen amb aquests col·lectius posen l’accent en aquestes dades perquè la societat siga conscient dels drets que es vulneren pel fet de no tindre un sostre. Juan Manuel Rodilla, coordinador de Sant Joan de Déu a València, remarca que les patologies cròniques, físiques i mentals i les addicions freqüents en aquesta part de la població “apareixen a conseqüència d’estar en una situació molt dura de vulnerabilitat”. 

Des d'aquesta organització també posen el focus en la violència en què es manifesta l'aporofòbia, l'odi a les persones pobres. Huit de cada deu persones sense llar han patit algun tipus de violència al carrer i una de cada quatre dones han patit violència sexual. La llei orgànica de protecció integral de la infància i l'adolescència davant la violència, que va entrar en vigor l'any passat, inclou en el Codi Penal l'aporofòbia dins dels delictes d’odi. 

A més, segons explica Rodilla, un de cada quatre persones ateses per Sant Joan de Déu no té targeta sanitària. Davant d'aquest problema social, cal una resposta integral des d’àmbits com el psicològic o el laboral.