Txernòbil commemora els quaranta anys de la catàstrofe amb el temor renovat per la guerra
La central, convertida en zona de risc militar, manté viu el perill de fugues radioactives
Una campana ha tocat a la 1:23 de la matinada a la plaça d'Slavútitx per a recordar el pitjor accident nuclear de la història, el de Txernòbil, quaranta anys després. A la ciutat, construïda per a acollir els desplaçats per la catàstrofe, els assistents han encés ciris i han depositat flors en homenatge a les víctimes, moltes d’elles amb equips de protecció i mascareta.
La commemoració arriba en un context marcat per la guerra a Ucraïna, que torna a situar este enclavament nuclear en el centre de la preocupació internacional. La zona, encara contaminada, s’ha convertit en part del front i en un espai de risc potencial davant de possibles incidents militars.
El 26 d’abril del 1986, durant una prova de seguretat al reactor número 4 de la central, situada a uns 130 quilòmetres de Kíiv, una fallada en el sistema i un disseny defectuós van provocar una explosió que va soltar a l’atmosfera una quantitat de radiació equivalent a centenars de bombes atòmiques. Les conseqüències es van escampar per més de 200.000 quilòmetres quadrats i van obligar a evacuar poblacions senceres, com la ciutat de Prípiat, on vivien unes 50.000 persones.
Quaranta anys després, la xifra de víctimes continua sent objecte de debat, amb estimacions que oscil·len entre milers i desenes de milers de morts. El reactor accidentat el van segellar amb una caixa de formigó i acer, reforçada després amb una nova estructura de seguretat.
Així i tot, el risc persistix. Un dron rus va caure en esta protecció el febrer de l’any passat i encara no l’han reparat completament. Organitzacions com Greenpeace alerten que hi ha perill de fugues radioactives i advertixen que un eventual enfrontament militar podria desencadenar un nou accident.
La central de Txernòbil va ser, de fet, un dels primers objectius de les forces russes en la invasió d’Ucraïna, que la van ocupar durant setmanes abans de retirar-se. Hui, quaranta anys després de la tragèdia, el record de la catàstrofe conviu amb una amenaça que torna a posar en alerta la comunitat internacional.
Més llegit
-
Trump, evacuat il·lés després d’un tiroteig en el sopar de corresponsals de la Casa Blanca
-
Mor atropellada una dona a la V-31 a Beniparrell (Horta Sud)
-
La manifestació pel 25 d’Abril a València reunix diverses lluites socials i territorials: “Som la força del país”
-
Localitzen a Sagunt la menor de 12 anys desapareguda ahir
-
Qui és Cole Allen, el sospitós del tiroteig en el sopar de corresponsals de la Casa Blanca?
-
La Generalitat comença a negociar per a implantar les 35 hores setmanals l'1 de gener del 2027
Més vist
-
25.04.2026 | Moros i Cristians d'Alcoi: entrada cristiana | Primera part
-
25.04.2026 | Moros i Cristians d'Alcoi: entrada mora | Primera part
-
25.04.2026 | Moros i Cristians d'Alcoi: entrada mora | Segona part
-
25.04.2026 | Moros i Cristians d'Alcoi: entrada cristiana | Segona part
-
25.04.2026 | Moros i Cristians d'Alcoi: entrada mora | Prèvia
-
25.04.2026 | Informatiu nit