La transhumància, una pràctica ancestral que busca l’eterna primavera

La transhumància de vaques continua viva en algunes comarques, com les del Baix Maestrat i els Ports. Ara, quan la calor ja es fa notar, els pastors deixen les terres del litoral per a emprendre un camí cap a terres més elevades que asseguren la pastura i el benestar dels animals. 

Vora tres-centes vaques fan a peu el camí de la Sénia a Fortanete, a Terol, per a buscar pastures elevades i deixar arrere la calor. De camí, fan parada obligatòria a Xert a causa de les altes temperatures. “Amb la calor que fa, els animals caminen menys. Necessiten més aigua i a sobre portem un centenar de cries. Tot això influïx molt”, assegura el pastor Lionel Martorell. 

Els esperen més de cent quilòmetres al llarg d'una setmana. Es tracta d’una pràctica ancestral que beneficia el bestiar. “En esta zona només en quedem dos. Un que va a Traiguera i nosaltres que anem a la Sénia”, detalla Martorell. 

Desfan el camí que van recórrer al novembre per a trobar un clima més agradable. Ara els esperen les muntanyes properes als dos mil metres sobre el nivell de la mar. I així, al darrere d'unes bones temperatures per a estos animals, la transhumància seguix viva al nostre territori.