"Quan veuen que soc una persona trans, ja no m'ensenyen la casa o no em fan l'entrevista"

La plaça de l’Ajuntament de València acull des de dissabte l’acampada de protesta pel dret a la vivenda. Una vintena de tendes de campanya formen el campament que, a més, este dimarts ha incorporat diferents xarrades i col·loquis sobre el problema del preu de la vivenda. Una dificultat que es veu agreujada per a col·lectius vulnerables, els quals tenen un obstacle afegit per a accedir a un lloguer.

És el cas, per exemple, de les persones migrants o de les que pertanyen al col·lectiu trans. En estos casos, denuncien que, a més dels preus abusius del lloguer, pateixen racisme immobiliari i transfòbia, que els obstaculitzen, encara més, accedir a una vivenda.

Una de les persones que es troba en esta situació és Bru, de trenta anys, qui vol accedir a una vivenda que, assegura, el sistema li nega no només per la qüestió econòmica, sinó també per la seua condició de persona no normativa. “Soc una persona trans no binària que té barba i una corporalitat, amb pits, i si veuen ambdues coses pensen que soc una persona trans, que òbviament és així, i llavors immediatament ja no m'ensenyen la casa o quan veuen la meua corporalitat no volen fer l'entrevista”, explica Bru.

El seu testimoni és part d’una realitat que també denuncia Karina, una dona migrant que relata com el seu llogater no vol fer-li un contracte de lloguer. El còctel de tenir pocs recursos econòmics i ser una dona racialitzada, explica Karina, actua de tallafoc per a aconseguir un habitatge. “El racisme immobiliari existeix i a les persones de distint color ens afecta, se’ns nega per l’accent quan truques per telèfon”.

“Has de tenir un padrí o alguna persona blanca d’estos territoris que et recomane o t'apadrine perquè et lloguen una casa”, afirma també Àlex, membre de l’acampada per la vivenda. Fa tres dies que fan nit a l'acampada per la vivenda per a visibilitzar, també, esta realitat sovint amagada.