La jove de Xàtiva Carla Maronda ha perdut les extremitats per un bacteri

Carla Maronda acaba de fer 26 anys i ha sobreviscut a una infecció greu en la sang per un bacteri que li ha causat seqüeles irreversibles en les extremitats. Esta jove de Xàtiva (Costera) està dins del 5% de persones que sobreviuen a eixe bacteri, però li ha costat car perquè li han hagut d'amputar les mans i els peus.

Carla acaba de fer públic el seu cas a través de les xarxes socials, i ha decidit crear una associació per a ajudar les persones que, com ella, es veuen obligades a adaptar-se a una nova vida, amb les dificultats que comporta. Tot va començar quan l’operaren d’un quist a l’engonal “molt apegat a l’os”, explica la jove. Els primers símptomes foren ofegament i esgotament extrem, raó per la qual l’induïren un coma del qual es va despertar deu dies després. En el moment de despertar-se “no sentia les mans, no sentia els peus”, conta. 

Tres mesos després, la vida d'esta jove ha canviat per complet, i ningú li ha confirmat encara com un bacteri tan destructiu que només té un 5% de percentatge de supervivència va entrar en el seu organisme. Li va provocar diverses parades cardiorespiratòries i una fallada multiorgànica que va obligar els metges a induir-li un coma durant quasi dos setmanes.

La gravetat de la situació era tanta que van fer que la família i totes les amistats anaren a visitar-la per acomiadar-se. La necrosi que va patir a les extremitats tenia com a única eixida l'amputació. Però lluny d'afonar-se, va traure forces per a contar el seu cas en les xarxes socials, amb l'objectiu de visibilitzar la seua realitat. 

L'estima i suport del seu entorn han sigut el pilar en què recolzar-se. A pesar que no ha necessitat ajuda psicològica professional, reconeix que falten recursos públics per a ajudar a recuperar una vida autònoma. Les pròtesis mioelèctriques per a les mans —capaces de fer moviments senzills mitjançant les contraccions musculars voluntàries de la persona que les porta— costen uns 85.000 euros cadascuna. 

Per això, en este nou camí que enceta, ha decidit crear una associació d'ajuda per als que passen per situacions similars. Perquè ha hagut de renunciar a moltes coses, però vol transmetre que a pesar del que li falta, conserva el més important. “Encara em queda molta vida al davant”, assegura.