La fusta: un sector amb una taxa d'atur zero que necessita treballadors

Plena ocupació en el sector de la fusta i el moble. Les empreses necessiten treballadors, però no en troben. La falta de formació, el relleu generacional o l’accés a l’habitatge dificulten cobrir llocs de treball, fins i tot als municipis rurals.

Juan Ángel Paredes va arribar des del Paraguai l’any 2010. Aleshores va entrar com a aprenent en una empresa de fusta, de la qual és ara és l'encarregat. "Vaig entrar en Valenciana Moldura i vaig començar de ben avall, i a poc a poc he anat pujant de categoria", comenta Paredes.

Un recorregut habitual en un sector amb plena ocupació. A la Comunitat Valenciana, el sector és un dels motors industrials, però les empreses no troben personal. "Reposar eixos treballs ens costa, amb gent qualificada o sense", apunta Alejandro Bermejo, el president de la Federació Empresarial de la Fusta de la Comunitat Valenciana, Fevama.

La Formació Professional no dona l'abast per a cobrir totes les places que oferixen en el curs escolar, en un sector que s’ha modernitzat i automatitzat. "És un sector que està estirant l'economia, totalment mecànic i automatitzat, i que no té res a vore amb el que feia abans en les fusteries", diu Bermejo.

És per això que els alumnes que entren troben treball abans d'acabar els estudis. La taxa d'atur en el sector és zero, i els alumnes que comencen les pràctiques en la majoria dels casos es queden a treballar.

Davant d’esta situació, són les empreses les que formen els treballadors sense qualificació. Però encara queda per afrontar l'altre gran escull: el de l’habitatge. Sense accés a la vivenda, la mobilitat laboral es frena. "Ens diuen que els agradaria treballar a tal lloc, però no hi ha vivenda, no hi ha vivenda disponible ni en el medi rural", assegura el president de Fevama.

Per garantir el relleu i la continuïtat del sector, des de la patronal demanen més implicació a les administracions públiques.