EN CONTEXT | Per què han baixat les adopcions?

La valenciana és la segona autonomia que més adopta a Espanya, un estat que durant anys ha sigut el segon del món en adopcions. Tanmateix, la situació ha canviat molt en dos dècades i les adopcions internacionals, que van assolir la xifra màxima el 2004, s'han desplomat un 94% en els últims vint anys.

Entre les causes hi ha la decisió d'alguns països d'origen de no continuar amb les adopcions internacionals. Per exemple, la Xina, en plena crisi demogràfica, ha decidit tancar definitivament les portes. "Açò fa que hi haja menys xiquets i que els temps d'espera s'allarguen molt", explica Angélica Such, directora general de Família, Infància i Adolescència.

L'alternativa és l'adopció nacional, que a hores d'ara ja supera la internacional, tot i que es manté estable i no s'ha produït cap augment significatiu malgrat les limitacions de l'altra via.

Què fa que els números es mantinguen invariables en el temps? Per una banda, la nostra normativa de gestió autonòmica és més garantista i adaptada a l’infant. "En l'adopció nacional busquem la família que necessitem", expressa Such. Per altra banda, no totes les famílies accepten estes necessitats.

Hem entrevistat Daniel Álvarez i Vicent Molina, dos pares i activistes de l'adopció que han format les seues respectives famílies a través d'esta adopció amb necessitats especials, i no podrien estar més feliços amb la decisió. "En el meu cas, tinc un xiquet i una xiqueta amb necessitats especials, i són genials els dos", explica Álvarez.

Ampliar l’adopció a “necessitats especials” suposa que el xiquet o xiqueta puga tindre alguna condició familiar o mèdica, no necessàriament greu. "Potser per patologies o per condicions tenen unes necessitats especials d'atenció", il·lustra Such.

"Hi ha xiquets i xiquetes que estan esperant família, perquè tenen unes característiques que algunes de les famílies que demanen adoptar no volen", explica Molina. No obstant això, a poc a poc, esta tendència canvia. Amb la caiguda de les adopcions internacionals, han pujat un 11% les adopcions nacionals amb necessitats especials.

Mentrestant, a Espanya, en una dècada, s'han registrat més de 2.500 bebés nascuts a l’estranger per gestació subrogada. Una pràctica il·legal a l'estat espanyol que genera molta controvèrsia. "Volem ser pares d'una criatura i punt o volem ser pares d'una criatura que ja existeix? És diferent", conclou Molona