La competència i la sequera fan perillar el futur de la garrofa valenciana

La campanya de la garrofa ve enguany marcada per la sequera: les poques pluges han deixat un fruit més menut. I ara s'hi suma la competència d'altres països.

La garrofa, arrelada al nostre ecosistema i l’economia valenciana, té infinitat d’usos. "S'utilitza en molts àmbits en el sistema alimentari, des de la gelateria fins a productes cosmètics", explica José Vicente Guinot, vicepresident d'AVA-Asaja.

Enguany ha plogut poc i l’arbre també ho patix. No han agafat una grandària mínima. "A penes tenen polpa i s'han quedat molt primetes", assenyala Paco Aguilar, llaurador a la Vall d'Uixó.

Este arbre també ajuda a frenar les flames en un incendi forestal, per la seua fulla gruixa i consistent que reté molta humitat. Actuen com a tallafocs naturals.

"La reforestació és prou fàcil. En canvi, el pi mediterrani es crema i no deixa cap llavor perquè puga rebrotar", afig Aguilar.

La competència d’altres països fa que els beneficis encara siguen menors. "La collita de la garrofa actualment no és molt rendible. Han baixat molt els preus, estan per uns cinquanta cèntims i requerixen molt de temps", explica el llaurador de la Vall.

Segons el vicepresident d'AVA-Asaja, això provocarà l'abandó de la garrofera. Les associacions agràries insistixen que mantindre viu este cultiu no és només una qüestió econòmica, sinó una prioritat de seguretat mediambiental per a protegir els nostres boscos de la devastació del foc.