València plantejarà que les alqueries de l’horta puguen destinar-se a allotjaments turístics

El ple de l'Ajuntament de València d'este dijous aprovarà sotmetre a informació pública la memòria per a adaptar les normes del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) al Pla de l'Horta, que possibilita recuperar alqueries i zones d'horta degradada per a usos d'allotjament turístic rural, restauració i venda directa de productes locals.

Eixa adaptació del PGOU al Pla d'Acció Territorial d'Ordenació i Dinamització de l'Horta de València (PATODHV) busca l'encaix jurídic entre les dos normatives que regulen els usos de l'horta i de les infraestructures agrícoles i generar un marc "més àgil", segons el regidor d'Urbanisme, Juan Giner.

Ha defensat que es manté "el màxim nivell de protecció" de l'horta, alhora que obri la possibilitat de la recuperació d'horta abandonada i de les alqueries i vivendes agrícoles.

En l'actualitat, en el moment d'implantar un ús o activitat en sòl de protecció d'horta, han de tindre's en compte les dos normatives, la qual cosa obliga l'Ajuntament i la Generalitat a determinar en cada cas quin és el pla més restrictiu des del punt de vista ambiental. També augmenta la complexitat del règim urbanístic d'este sòl, donada l'heterogeneïtat normativa i de concepte que es dona entre tots dos instruments, fent que en moltes ocasions resulte difícil establir quina dels dos resulta aplicable, segons argumenta el consistori en un comunicat.

Els usos més amplis que arreplega l'adaptació s'apliquen únicament a l'horta més degradada de la perifèria metropolitana, indicada en el PAT com a zona H3, i ja estaven vigents des del 2018.

Per això, el regidor ha assegurat que l'adaptació "no rebaixa gens" la protecció de l'horta de València, però sí que obri la possibilitat de recuperar alqueries i vivendes tradicionals per a donar-los "un ús vinculat amb el cultiu de les terres i amb la seua conservació".

“No es crea cap dret nou, sinó que s'aclarix el marc aplicable i s'integra en el planejament municipal una norma autonòmica de rang superior que ja era vinculant", ha assenyalat Giner.

El PAT de l'Horta establix que el planejament urbanístic incorporarà la classificació i zonificació del sòl establida pel pla territorial, per la qual cosa l’adaptació del Pla General respon a eixe mandat per a aportar seguretat jurídica a ciutadans, tècnics i administracions, afigen les mateixes fonts.

Zona de màxima protecció

A la zona H1 (grau 1, màxima protecció), l'objectiu del PAT és preservar el seu caràcter agrari i paisatgístic, protegir l'activitat productiva i fomentar la recuperació del patrimoni cultural existent.

Es permeten instal·lacions agràries de nova planta de menys de 25 metres quadrats; hivernacles temporals; rehabilitació i ampliació de vivendres existents de tipologia tradicional; usos terciaris -restauració, allotjament turístic rural i venda al detall dels agricultors de la zona- només en edificacions existents d'arquitectura tradicional, amb la condició que la superfície lliure de parcel·la es destine a ús agrari i es mantinga en bon estat de cultiu; usos dotacionals en edificacions existents; horts d'oci i socials d'iniciativa pública, i instal·lacions hípiques ja existents.

Segona zona més protegida

A la zona H2, s'afigen als usos del grau 1, noves instal·lacions hípiques i horts d'oci d'iniciativa pública o municipal, i es prohibix reestructuració parcel·lària si altera séquies i camins històrics.

La zona més degradada

A la zona H3 (horta més degradada), per a incentivar la recuperació, el PAT amplia els usos permesos incloent, amb caràcter restringit, construccions de nova planta (instal·lacions agropecuàries); cria comercial d'animals; noves construccions d'ús dotacional, allotjament turístic rural i restauració en edificacions de nova planta, amb caràcter restringit, venda directa al detall dels agricultors de la zona, horts d'oci de caràcter privat, noves instal·lacions hípiques, i aparcaments dissuasius vinculats a estacions de transport públic, sense límit de superfície.