València ocupa el lloc 180 en l’índex de millors ciutats
És la tercera ciutat espanyola en el rànquing d’Oxford Economics, després de Madrid (30) i Barcelona (72)
Nova York, Londres i París encapçalen l'Índex Global de Ciutats 2026 de la consultora Oxford Economics, difós este dimarts, que situa Madrid i Barcelona entre les cent primeres i València en el lloc 180, la tercera ciutat espanyola de la classificació.
Seattle, San Francisco, Dublín, Boston, San José (Califòrnia), Tòquio i Zúric completen els deu primers llocs de la llista, que avalua cinc categories: economia, capital humà, qualitat de vida, medi ambient i governança.
Madrid ocupa el lloc 30 i lidera la classificació espanyola, seguida de Barcelona (72), València (180), Palma (200), Bilbao (211), Màlaga (212), Saragossa (219), Sevilla (229), Santa Cruz de Tenerife (239) i Las Palmas (248).
A Llatinoamèrica, Buenos Aires ocupa el lloc 138, Lima el 196, Ciutat de Mèxic el 221, San José de Costa Rica el 297 i Bogotà el 299.
Oxford Economics identifica a més com a 'ciutats a vigilar' Brasília, Lima, Medellín, Monterrey i Santiago, que espera que pugen llocs en el rànquing en els pròxims anys. A més, preveu un creixent pes de les ciutats asiàtiques a mesura que l'augment de la productivitat i del producte interior brut (PIB) n'eleven els nivells de vida.
Fortalesa econòmica versus qualitat de vida
Els Estats Units i Europa dominen els primers llocs de l'índex, encara que amb perfils diferents: les urbs estatunidenques destaquen especialment per la seua fortalesa econòmica i capital humà, mentre les europees obtenen millors resultats en qualitat de vida, medi ambient i governança.
Segons la consultora, Madrid destaca per tindre una economia diversificada i capital humà, alhora que Barcelona combina una sòlida base econòmica i de talent amb una elevada qualitat de vida i atractiu internacional. València i Bilbao destaquen pels bons resultats en qualitat de vida i medi ambient.
L'informe assenyala entre els principals reptes de les grans ciutats espanyoles el creixement demogràfic i la pressió sobre la vivenda, on l'augment de la demanda i la limitada oferta han elevat els preus de compra i lloguer.
Més llegit
-
Sánchez espera que la situació a Ceuta estiga estabilitzada a finals d'any
-
Pérez Llorca veu amb "preocupació" una subvenció "a dit" del Botànic a la UGT el 2021
-
El cap de la unitat de bombers de Buñol que mesurava el Poio: "Ens va estranyar que ens retiraren"
-
Bomba: el València Basket fitxa Nicola Mirotic
-
Acord entre el Consell i els sindicats per a implantar la jornada laboral de 35 hores setmanals en l'administració
-
Assassinen a Mèxic una estudiant espanyola de 21 anys en intercanvi acadèmic