Una teràpia aconsegueix regenerar la medul·la espinal en ratolins

Avanç esperançador per al tractament de lesions en la medul·la espinal. Una teràpia gènica provada en ratolins ha aconseguit estimular la regeneració de neurones en aquest òrgan si està danyat i guiar els nervis perquè tornen a connectar-se amb les regions correctes, i recuperar així la mobilitat. L'estudi, encapçalat per l'Institut Federal Suís de Tecnologia, demostra que el recreixement de neurones específiques en les regions que són dianes naturals conduïa a la recuperació, mentre que si ho feien de manera aleatòria, resultava infructuós.

Quan la medul·la espinal de ratolins o d'humans està parcialment perjudicada, després de la paràlisi inicial es produeix una recuperació àmplia i espontània de la funció motora, que pot treballar-se amb la rehabilitació física. Però en els casos més greus, sobretot si la lesió és completa, aquest procés no es produeix i els tractaments estan molt limitats per la incapacitat de les neurones espinals de regenerar-se de forma natural després del dany.

Fa anys que les troballes d'aquest últim estudi estan cuinant-se. L'equip investigador, format també per les universitats de Califòrnia, Harvard i Lausana, així com el centre suís NeuroRestore, ja va identificar el 2018 un enfocament perquè els axons —xicotetes fibres que uneixen les cèl·lules nervioses i els permeten comunicar-se— tornen a créixer després d'una lesió de la medul·la espinal en rosegadors. No obstant això, detectaren que aquesta regeneració d'axons en les lesions greus de medul·la espinal no era suficient per a restaurar la funció motora, ja que les noves fibres no aconseguien connectar-se als llocs correctes en l'altra part de l'òrgan danyat.

En el nou estudi que publica Science, l'equip s'ha inspirat en la natura per a dissenyar una estratègia terapèutica que reprodueix els mecanismes de reparació de la medul·la espinal que es dona espontàniament després de les lesions parcials, explica Jordan Squair, d'Institut Federal Suís de Tecnologia.

Primer, utilitzen anàlisis genètiques avançades per a identificar els grups de neurones que permeten millorar la marxa després d'una lesió parcial de la medul·la espinal. La simple regeneració d'axons d'aquestes cèl·lules nervioses, però, no tenia cap impacte en la recuperació funcional sense una guia específica. És aleshores quan dissenyaren una teràpia gènica múltiple per a activar programes de creixement en les neurones, augmentaren la regulació de proteïnes específiques per a afavorir el seu desenvolupament a través del nucli de la lesió i administraren molècules guia per a atraure les fibres nervioses en regeneració cap als objectius naturals per davall de la zona danyada.

Els ratolins amb lesions anatòmicament completes de la medul·la espinal recuperar la capacitat de caminar i exhibien patrons de marxa "que s'assemblaven" als detectats en rosegadors que havien aconseguit reprendre el moviment de manera natural després de danys parcials.

La investigació reconeix la complexitat de promoure la regeneració a grans distàncies en no rosegadors perquè això requereix estratègies amb característiques espacials i temporals complexes. Si bé encara han de superar-se molts obstacles abans que aquesta teràpia puga aplicar-se en humans, l'equip ha fet "els primers passos cap al desenvolupament de la tecnologia necessària per a assolir aquesta gesta en els pròxims anys", considera l'Escola Politècnica Federal de Lausana (Suïssa), en un comunicat.

"Esperem que la nostra teràpia gènica actue de manera sinèrgica amb els altres procediments d'estimulació elèctrica de la medul·la espinal", assenyalen Grégoire Courtine, director del NeuroRestore, i altres dels signants de l'estudi. En aquest sentit, l'expert estima que "una solució completa per al tractament de la lesió de la medul·la espinal requerirà tots dos enfocaments: teràpia gènica per a regenerar les fibres nervioses rellevants i estimulació espinal per a maximitzar la capacitat de totes dues fibres i de la medul·la espinal davall de la lesió per a produir moviment".