Una nova tècnica liderada per la UV confirma que els habitants de Pompeia moriren asfixiats
L'estudi de la UV ha fet servir una tècnica no invasiva amb fluorescència de rajos X per a analitzar els individus que van quedar atrapats en la cendra
Un equip internacional de recerca liderat per la Universitat de València (UV), en què participen la Universitat de Cambridge i el Ministeri de Cultura italià, ha analitzat per primera vegada els ossos dels calcs de Pompeia amb una tècnica innovadora i conclou que els habitants van morir asfixiats.
La ciutat de Pompeia, la més afectada per l'erupció del Vesuvi l'any 79, va quedar sepultada per diverses capes de cendra volcànica que durant quasi 2.000 anys va ocultar els cossos dels habitants de la ciutat. Amb el temps es van descompondre deixant uns buits en la cendra calcificada. Fent servir aquests buits, van elaborar uns motles d'algeps de les persones mortes per l'erupció. Són els anomenats calcs".
L'estudi, en què participa la UV, posa en pràctica un mètode per a obtindre informació d'aquests motles d'algeps de les víctimes, l'anàlisi amb fluorescència de rajos X. L'objectiu era determinar la composició elemental dels ossos i la de l'algeps utilitzat per a fer el motle. "És la primera vegada que un equip liderat per la UV ha tingut accés a aquestes extraordinàries restes arqueològiques", ha recordat l'investigador de la UV i autor de l'estudi, Gianni Gallello, a À Punt NTC. El mètode, a més, presenta avantatges perquè produeix "unes analítiques no destructives que no necessiten cap mostreig", ha assenyalat.
Els investigadors van examinar la calç i els ossos de set individus de Pompeia i els van comparar amb ossos cremats de la necròpoli de la Via Ostiense, a Roma, i ossos no cremats de la necròpoli islàmica de la Colata, a Montaverner (Vall d'Albaida). Amb la comparació, la investigació conclou que els individus de Pompeia van morir per asfíxia.
Entre els estudiosos de la qüestió hi ha debat sobre si la mort dels pompeians va ser per asfíxia a causa dels gasos del volcà o per la deshidratació corporal causada per les altes temperatures. Un debat controvertit sobre el qual ara posa més llum l'estudi de la UV.
"Quan els ossos van patir els efectes de les altes temperatures per les ondes piroclàstiques i els corrents de magma, les víctimes ja havien mort, probablement per la inhalació de gasos tòxics", ha apuntat l'arqueòleg de la UV i primer firmant de l'estudi, Llorenç Alapont.
A més, la posició de les víctimes, relaxada o estirada, i alguns d'ells cobrint-se amb la roba, reforça la hipòtesi que van ser la cendra i els gasos els que van causar la mort en segons. En altres poblacions pròximes, com Herculà (més pròxima al Vesuvi), els habitants van quedar abrasits per ondes piroclàstiques de més de 500 graus, segons conclou l'estudi.
La tècnica feta servir per aquest estudi permetrà "fer analítiques d'altre tipus, com de genètica o d'isòtops. És una informació més que segurament ajudarà a la reconstrucció dels fets", ha explicat Gallello.
Més llegit
-
L’alcalde de la generació Z i un dels més joves d'Espanya: Jaime Ruix governarà la Pobla de Vallbona amb 26 anys
-
Les infeccions sexuals es disparen entre els majors de seixanta anys
-
‘Punt a punt’ retransmet hui la semifinal de l’Eurolliga del Valencia Basket
-
L’activista valenciana Emilia Nacher relata en À Punt les tortures patides després de la intercepció de la Flotilla cap a Gaza
-
El professorat enceta este dilluns una tercera setmana de mobilitzacions
-
L'aprenentatge de llengües retarda l'aparició de malalties cognitives
Més vist
-
24.05.2026 | Informatiu migdia | L'oratge
-
23.05.2026 | Informatiu nit | L'oratge
-
Animalades, un món bestial | Amb gust o sense
-
Los santos inocentes
-
Certamen Provincial de Bandes Diputació de València 2024 Secció Primera: Unió Artística Musical de Montroi
-
Cañizares recorda la final de la Champions del 2001 a Milà