Una manifestació a València denuncia els "més de 36.000 assassinats" a l'Iran pel règim dels aiatol·làs

Desenes de persones s'han concentrat esta vesprada a la plaça de l'Ajuntament de València per a protestar pels "més de 36.500 assassinats en 48 hores" en les protestes a l'Iran a mans del règim dels aiatol·làs.

Els manifestants, que han iniciat la protesta a les 17:00 hores, han portat banderes del país persa i cartells de denúncia. També han llegit un manifest, mentre a terra han depositat les fotos de les víctimes, una recreació de fèretres i ciris.

"Quasi 40.000 persones van morir en dos dies. Cada família coneixem algú que ha mort allà, fins i tot jo: el meu amic", assegura a À Punt Notícies Alí Rafat, resident iranià a València i present en la manifestació.

Elena, una altra resident iraniana a la capital, va més enllà. "Exigim al règim que no hi haja negocis amb el règim islàmic i exigim l'expulsió dels diplomàtics iranians i els seus familiars d'Espanya", afirma,

Un mes de protestes i desenes de milers de víctimes

L'Iran travessa una de les onades de protestes més intenses de la història recent, iniciades el 28 de desembre de 2025 al basar de Teheran. Encara que van començar per la crisi econòmica i la inflació, es van transformar ràpidament en un alçament nacional contra el règim teocràtic. La mobilització ciutadana a l'Iran compta també un rerefons feminista, amb les demandes de llibertat posades en marxa amb el moviment Dones, vida i llibertat de 2022, també amb el descontentament per la despesa militar en grups com Hamàs i Hezbol·là mentre la població patix mancances.

Teheran acusa els Estats Units i Israel de les protestes per a "provocar" el caos, mentre el règim ha donat "carta blanca" a les forces de seguretat per a usar força letal i des del 8 de gener regix una apagada d'internet quasi total per a ocultar la magnitud de les massacres. Malgrat això, es filtren vídeos de combats de carrer en ciutats com Bandar Abbas i Mashhad.

Almenys 3.117 persones han mort, segons el balanç oficial, mentre ONG opositores com Hrana, amb seu als EUA, situen en 6.373 els morts, amb denúncies que els morts han pogut superar els 17.000 encara no confirmats i més de 40.000 arrestos.

La relatora especial de l'ONU per a l'Iran, la japonesa Mai Sato, ha assenyalat a mitjans estatunidencs que informes de metges dins de l'Iran indicaven que podrien haver-se registrat fins a 20.000 morts per la repressió, encara que segons Nacions Unides estes xifres continuen sent difícils de corroborar.

La resolució del Consell de Drets Humans, aprovada amb els vots a favor de 25 dels 47 membres del Consell, entre ells França, Itàlia, Espanya i el Regne Unit, va instar les autoritats iranianes a posar fi a les execucions extrajudicials, les desaparicions forçades, la tortura i altres abusos contra manifestants pacífics.

La resolució va prorrogar dos anys més el mandat de la Missió Internacional Independent d'Investigació sobre l'Iran i per un any el de la relatora.