Un projecte valencià pioner permetrà reutilitzar les closques d’ou per a fer taulells o calcer

Les granges avícoles de la Comunitat Valenciana generen 2.300 tones de residus d’ous a l'any que fins ara es destruïen, però gràcies a un projecte liderat per l’Institut Tecnològic del Calcer molt prompte podran reutilitzar-se per a fabricar taulells o sabates.

La Comunitat Valenciana lidera aquest projecte centrat a separar les primeres matèries de l’ou per a donar-los una nova utilitat. De la closca s’extraurà el carbonat de calci al qual se li donaran dues utilitats principalment: per a la fabricació de taulells, i també del cautxú amb què es fa la sola de les sabates.

D’altra banda, de la membrana interior, rica en proteïnes es podrà utilitzar per a fabricar adhesiu per al calcer, també per a la indústria cosmètica i per a fer biofertilitzants, més ecològics que els actuals. 

La coordinadora d’I+D de l’Institut Tecnològic del Calcer, Paqui Aran, explica que aquesta iniciativa permetrà que un residu que actualment té un gran impacte ambiental es convertisca en primera matèria —provinent de fonts renovables— per a indústries estratègiques de la Comunitat Valenciana. 

Les granges avícoles a la Comunitat Valenciana produeixen anualment 110 milions de dotzenes d'ous, de les quals es trenquen entre un 0,5% i un 2% en el procés d'embalatge. Això suposa que es perden 2.300 tones d'ous a l'any dels quals a hores d'ara es fa càrrec un gestor autoritzat i una part d'ells es fa servir per a fer adob.

Però els costos de transformar les closques en adob són molt alts perquè fa falta un tractament tèrmic molt elevat, assenyala Marcia Mendes, presidenta de l’Associació Avícola Valenciana. Volen ser més eficients, indica Mendes, i aquesta iniciativa és una bona oportunitat per a millorar la sostenibilitat del seu sector. 

Aquest projecte pioner en el reaprofitament integral de tots els residus de l’ou està liderat per l’Institut Tecnològic del Calcer i hi participen, a més de l’Associació Valenciana d’Empreses Avícoles, la Unió de Llauradors i Ramaders i l’Institut Tecnològic de la Ceràmica. S’espera que el 2024 siga una realitat.