Un físic valencià de la NASA: "Es vol establir una presència permanent humana a la Lluna"

La nau espacial Orion de la NASA va aterrar a l'oceà Pacífic diumenge, després d'haver completat la missió d'orbitar durant 26 dies la Lluna. Aquesta és la missió que vol dur la primera dona a aquest satèl·lit el 2024 i, encara més, completar-la amb una missió a Mart el 2040.

Qui ha dirigit el sistema de guiatge i control de la nau és el físic i enginyer aeroespacial Eduardo García Llamas, que va nàixer a València i que des de fa anys treballa per a la NASA.

En una entrevista en Les notícies del matí, Eduardo García ha destacat que la missió ha sigut "tot un èxit". "Les maniobres i demostracions que volíem executar s'han realitzat amb èxit i l'objectiu número u de la missió, que era recuperar la nau, el mòdul de la tripulació de maniquins, s'ha aconseguit".

Artemis 1 ha sigut la primera missió, en la següent missió, Artemis 2, "volaran quatre astronautes, serà de menor duració i més simple, se circumval·larà la Lluna huit dies, però no es descendirà ", segons ha explicat.

En el 2025, "si ix tot com esperem, Artemis 3 seria la primera missió després de més de 50 anys en la qual de nou éssers humans xafaran el sòl lunar". En aquest cas una dona i home negre.

El principal propòsit de tot aquest programa de la NASA, segons ha assenyalat l'enginyer valencià, és "construir bases i amb el temps establir una presència permanent humana a la Lluna".

A més, es pretén utilitzar la Lluna com a zona d'experimentació per a futurs viatges a Mart. "Es pretén realitzar investigacions científiques i desenvolupar tecnologia i tècniques d'autosuficiència i generació d'energia elèctrica que es puguen aplicar en una missió a Mart en un futur més llunyà".

Això es deu, ha dit, al fet que els astronautes "hauran de viure molt de temps a Mart abans de tornar a la Terra i es necessiten desplegar tècniques i sistemes d'autosuficiència en el terreny que esperem dur a terme a la Lluna".

I sobre com avançarà la ciència, Eduardo García Llamas ha dit que "en un termini de cent anys, sí que crec que haurem anat a Mart, però no per a tindre una presència permanent".