Un cap d'Emergències confirma a la jutgessa que el comandament únic en la dana el tenia l'exconsellera Pradas

El cap del Servei de Planificació de l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE), adscrita a la Conselleria d'Emergències, ha confirmat a la jutgessa que instruïx la causa penal oberta entorn de les responsabilitats de la tragèdia que era la Generalitat, a través de l'aleshores consellera del ram, Salomé Pradas, qui exercia el comandament únic aquell 29 d'octubre. Tant ella com qui era el seu número dos, Emilio Argüeso, són els dos únics imputats per ara en este procés iniciat per a esclarir presumptes delictes d'homicidi i lesions imprudents per les 228 víctimes mortals que va causar la tragèdia.

Este últim tècnic, citat este divendres a declarar al jutjat en qualitat de testimoni, ha explicat que la llei valenciana de protecció civil establix que el comandament és "únic" davant d'una catàstrofe, de manera que les funcions s'assignen al director del pla. I que el comité de direcció "no és més que un comité" sense capacitat executiva de comandament, en el qual està qui dirigix el pla i la delegada del govern, Pilar Bernabé, a qui ha reconegut que el pla d'emergències "no li assigna cap funció específica" ni operativa, més enllà de participar en el Cecopi (Centre de Coordinació Operativa Integrat) en nom de l'Estat. "Com a membre del Cecopi era representant de l'administració central", ha dit.

La llei, ha apuntat, deixa en mans de la persona al capdavant de la conselleria competent la direcció de l'emergència. Encara que, veient la magnitud que va adoptar la tragèdia, considera que s'hauria d'haver decretat la situació d'emergència catastròfica, de manera que el president de la Generalitat, Carlos Mazón, hauria agafat el comandament en substitució de Pradas mentre l'Estat no declarara l'interés nacional, tal com estableix l'article 12.4 de la llei 13/2010.

El testimoni, que ostentava el càrrec al capdavant de Planificació des de 2023, ha explicat que el dia de la dana va acudir a la seu de l'Eliana a les 12:30 hores i s'hi va quedar fins a les 17:20 hores. Ha comentat que no va formar part de la part operativa de l'agència d'emergències i eixe dia no va participar en la gestió. Tampoc va veure els membres del Cecopi.

A més, ha afirmat que hauria d'haver-se declarat la situació d'emergència nacional el dia de la riuada —és a dir, el nivell 3—, igual que va ocórrer amb la inèdita apagada elèctrica que vam viure el passat 28 d'abril. Entre altres motius que justifiquen la seua opinió ha esmentat la interrupció del trànsit per carretera i ferroviari, i especialment l'afectació del bypass, la circumval·lació principal que envolta la ciutat de València i l'àrea metropolitana. Sobre açò, ha apuntat que corresponia a la Delegació del Govern i a l'Estat, i que es tracta d'una decisió discrecional la responsabilitat de la qual recau en qui l'adopta. Cal matissar que la normativa estatal faculta el Ministeri de l'Interior per a declarar l'emergència d'interés nacional per iniciativa pròpia, però també a les comunitats autònomes per a demanar-la.

El compareixent davant de la jutgessa de Catarroja instructora també ha qüestionat el paper de la Conferència Hidrogràfica del Xúquer (CHX) aquell fatídic 29-O, concretament quant al seguiment hidrològic. Segons ha dit, si bé la Generalitat disposa de dades sobre la pluja, la interpretació tècnica de l'impacte corresponia a l'organisme estatal perquè és qui compta amb el coneixement necessari sobre els cabals i l'evolució. “Una cosa és que ploga i una altra cosa és que el riu porte aigua. Quanta aigua porta? Quina perillositat té?”, ha subratllat el funcionari. Finalment, ha opinat que els ajuntaments havien d'haver activat el pla d'emergències per inundacions i, si no el tenien, el territorial.