Els tuiters que desitjaren la mort a un xiquet que volia ser torero descarten que els missatges feriren el menor

Les defenses dels tres processats per escriure missatges ofensius en xarxes socials contra un xiquet malalt de càncer pel fet de voler ser torero i, fins i tot, desitjar-li la mort, han negat que els missatges arribaren al menor i, per tant, l'afectaren negativament. Els processats han acusat el pare del menor, que exerceix l'acusació en el procés, de "sobreactuar" i mentir en la sessió del nou judici que s’ha celebrat aquest divendres a València. 

Al setembre del 2019, un jutjat penal de València va absoldre els tres processats, però posteriorment l'Audiència Provincial va ordenar repetir el judici, amb un tribunal diferent, perquè va considerar "evident que el fet, per mitjà de l'escriptura en xarxes socials, constitueix un delicte contra la integritat moral".

En el nou judici, celebrat aquest divendres, en el mateix jutjat però amb un jutge diferent, tant la Fiscalia com l'acusació particular han considerat els tres processats responsables d'un delicte contra la integritat moral i han reclamat penes d'un any de presó i una indemnització de 9.000 euros.

A l'octubre del 2016 els acusats (una dona que resideix a Guipúscoa, un jove de Barcelona i un altre que viu a València) van escriure els missatge, després d'una correguda benèfica a València per a recaptar fons per a la investigació de malalties com la que patia Adrián, que aleshores tenia huit anys, i que va morir sis mesos més tard a causa de la seua patologia.

L’acusació popular que exerceix l'Associació Nacional Afectats per Internet i les Noves Tecnologies tan sols ha reclamat una condemna de sis mesos per a la dona, amb una multa diària de tres euros pel menor temps possible.

La fiscal especialitzada en delictes d'odi, Susana Gisbert, ha subratllat que "el menor es va assabentar del que havia succeït i va patir", tal com havia explicat anteriorment el pare, que ha intervingut com a testimoni.

"Està clarament acreditat el mal a la integritat moral del menor, que estava en una situació d'especial vulnerabilitat. No fa falta intenció o dol per a ferir algú, igual que fer alguna cosa "en calent" -com han argumentat els processaments que van escriure els seus comentaris- tampoc no justifica res", segons Gisbert.

Totes les defenses han reclamat la lliure absolució dels acusats argumentant que els comentaris es van fer sense ànim d'ofendre ningú, amb el propòsit de ser difosos en un cercle reduït de familiars o amics, que van ser esborrats als pocs minuts i per entendre que "no es pot pressuposar mal al menor, ja que no està acreditat que veiera la televisió".

Segons les defenses, el pare ha oferit una "versió inventada" i "ha sobreactuat" en el seu testimoni. Per la seua banda, aquest home ha declarat: "Intentàrem deixar el meu fill al marge de tota la polèmica, però se'n va assabentar".

En el torn final de paraula, el tuiter de València ha assegurat que "en cap moment" va voler atemptar "contra la integritat moral de ningú", ha defensat que és "activista" i col·laborador en associacions contra el càncer i ha afirmat sentir-se una víctima, perquè el seu comentari es va basar en una "notícia errònia". L'altre acusat ha demanat disculpes per les seues paraules i ha reiterat que va actuar "cabrejat". L'acusada no ha fet ús del seu últim torn de paraula.