Directes
Ara en la televisió
A LA SACA
Notícies

El TSJCV desestima dos recursos contra la doble denominació de Castelló/Castellón

Les sentències poden ser recorregudes en cassació davant la sala tercera del Tribunal Suprem

Accés sud de Castelló i connexió amb la CV-10, AP-7 i CS-22 / Google Maps

La secció quarta de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha dictat dos sentències en què desestima els recursos plantejats per la Plataforma per la Llengua i el portaveu del grup municipal socialista de Castelló contra el canvi de denominació del municipi per la seua forma bilingüe.

Els magistrats han rebutjat tots els motius de nul·litat del decret que enumeraven els recurrents, tant els relatius al procediment i els seus cursos reglamentaris com a una suposada falta de motivació de la decisió o la possible vulneració d'altres lleis i decrets. En un comunicat, el TSJCV recorda que els mateixos arguments que exposen ara els magistrats per a avalar la doble toponímia van servir igualment en una sentència de la mateixa secció, emesa el 2022 per a avalar el decret de 2019 que aprovava la denominació de la ciutat en la seua forma exclusiva en valencià.

En eixa resolució judicial la secció quarta del TSJCV va establir que l'Administració municipal "pot promoure —i el Consell decidir— si optar per la denominació bilingüe o només en l'idioma cooficial que es corresponga amb el territori de predomini lingüístic". És a dir, eixa sentència declarava “viables jurídicament per al municipi bé la denominació bilingüe o bé només en l'idioma oficial que es corresponga amb el territori de predomini lingüístic en què, per llei autonòmica, s'ubica el terme municipal”.

La nova toponímia en castellà i valencià va ser aprovada provisionalment pel Ple de l'Ajuntament de Castelló de la Plana el 30 de maig de 2024 i ratificada en última instància pel decret 187/2024 del Consell el 17 de desembre del mateix any. La secció quarta manifesta que “els acords municipals i el decret del Consell no incorren en arbitrarietat, sinó que suposen manifestació de la discrecionalitat administrativa, per descomptat subjecta a elements reglats que no consten transgredits”.

Ambdues sentències, que han sigut notificades hui a les parts, poden ser recorregudes en cassació davant la sala tercera del Tribunal Suprem.

També et pot interessar