Més de tretze anys per matar i esquarterar el propietari de la casa on vivien a Alacant

L'Audiència d'Alacant ha imposat sengles condemnes que sumen més de 13 anys de presó per als dos acusats, una dona de 53 anys i un home de 33, per matar i esquarterar el propietari de la vivenda on convivien, al barri de Verge del Carme de la ciutat d'Alacant.

Els dos encausats foren declarats culpables d'un delicte d'homicidi per un jurat popular el 15 de juny, després d'una setmana de juí respecte als fets registrats el juny de 2024, quan aparegueren les primeres restes del cos de la víctima abandonades en una partida rural d'Alacant.

La Fiscalia sostenia en el seu escrit d'acusació que els dos encausats mataren el propietari de la vivenda, de 56 anys, amb la intenció de quedar-se amb l'ús de l'immoble i amb la pensió del seu propietari. I que, després de donar-li mort, esquarteraren el cadàver i li calaren foc per a eliminar-ne proves.

Sol·licitava que se'ls condemnara a 15 anys de presó pel delicte d'homicidi i dos anys més per un delicte continuat d'estafa. Per la seua banda, les defenses demanaven la lliure absolució en considerar que no s'havia provat que els processats —que mantenien una relació sentimental— mataren el propietari de l'habitatge.

El jurat va considerar provat l'homicidi per set vots a dos. En concret, van estimar demostrat que es van posar d'acord per a “posar fi a la vida” del propietari de l'habitatge, “si bé no consta la manera en què ho feren”. I que després esquarteraren el cos i li calaren foc a les seues distintes parts, després de ruixar-les amb gasolina i repartir-les en distints paratges de les partides de Fontcalent i de la Serreta, “amb intenció de fer desaparéixer les seues empremtes i qualsevol altre element que permeteren la seua identificació”.

La sentència dictada ara apunta que el jurat va considerar acreditat l'homicidi basant-se “essencialment en proves indiciàries, tenint en compte que no hi ha prova directa de com van succeir els fets i quina va ser la causa de la mort que no s'ha pogut determinar a través de les dos autòpsies realitzades a causa de les troballes en distints moments de les restes mortals del difunt i altres analítiques i informes complementaris realitzats sobre parts anatòmiques del cadàver, atés l'estat en què van ser trobades les restes”.

En este sentit, apunta que “vistes les proves practicades en este cas no hi ha prova directa sobre com es produí la mort”, ni “de la intervenció dels acusats en ella”. Amb tot, afig que “que no hi haja prova directa no implica que no es puga arribar a la conclusió i tindre per acreditat que la defunció es produí per haver donat mort els acusats a eixa persona, sobre la base de la prova indirecta o indiciària”.

“Els jurats han considerat que concorreixen ací indicis que, valorats conjuntament i posats en relació els uns amb els altres, constituïxen prova suficient que desvirtua el principi de presumpció d'innocència de què disfrutaven els acusats”, recalca la sentència.

La resolució establix per a cada un dels processats una pena de dotze anys de presó pel delicte d'homicidi, als quals se sumen un altre any, nou mesos i un dia de presó pel delicte continuat d'estafa en una sentència recurrible en apel·lació davant el Tribunal Superior de Justícia (TSJCV) en deu dies. Les defenses ja han anticipat la seua intenció de presentar el dit recurs.