Les treballadores de la llar i les cures denuncien condicions d’esclavitud i reivindiquen els seus drets

A la Comunitat Valenciana, 54.000 dones dediquen als treballs de la llar i les cures. D’aquestes, 16.200 no tenen contracte laboral i el 60% (32.400 treballadores) són migrants. Aquest dijous, coincidint amb el Dia Internacional de les Treballadores de la Llar i de les Cures, el col·lectiu ha eixit al carrer per a reivindicar els drets laborals que els pertoquen (com el mínim descans, pagues extres i vacances) i per a denunciar situacions d'explotació, violència, discriminació i un tracte que frega l’esclavitud, que pateixen especialment les conegudes com a "internes".

“Estem ací per a recordar a la societat que no són esclaves, i per a reivindicar els seus drets laborals, que encara estan per aconseguir. La part ocupadora coneix que la treballadora té uns drets, però no els vol fer valdre”, ha afirmat Marcela Bahamón, membre de l'Associació Intercultural de Professionals de la Llar, qui ha afegit: "Hi ha qui realment creu que tindre una treballadora interna és tindre una esclava, 24 hores per set dies de la setmana". Susi Fernández ha treballat quatre anys com a interna i ha contat com "no podia dormir, no tenia llibertat ni tenia vida".

Una de cada tres treballadores de la llar viu sota el llindar de la pobresa i una de cada sis en extrema pobresa, a pesar de dedicar-se al treball que sosté la vida des de les cures. La precarietat econòmica i la situació administrativa irregular, que les manté sense contracte, ha fet que moltes s’hagen tornat invisibles per al sistema. 

Una d'aquestes dones ha parlat amb À Punt Notícies sense donar el seu nom per a contar el seu cas. "Va insistir moltíssim a dir-me que jo era una persona il·legal i que no tenia drets, que em denunciaria a Hisenda per cobrar en negre. Ens amenacen que, si parlem, ens enviaran al nostre país", ha contat sobre el seu ocupador.