La transhumància, una travessera a la recerca de l’eterna primavera

Amb l'arribada del fred, els ramats de vaques i ovelles baixen de les muntanyes de Terol a la recerca de les pastures amb aliment a zones més temperades. És l'anomenada transhumància, una activitat que a hores d'ara només fan un grapat de pastors, però que té grans beneficis ecològics i de benestar animal.

Després de passar l'estiu a les muntanyes de Cantavella, amb l'arribada del fred, pastors i ovelles baixen a la recerca del que anomenen l'eterna primavera. “A l’hivern neva i s’ha de donar menjar al ramat. Si busques no gastar els diners, pots aprofitar les pastures de l’hivern”, assegura el pastor Gonzalo Gargallo. 

Durant quatre dies travessen les comarques dels Ports i l'Alt Mestrat i el Baix Maestrat fins arribar a Sant Rafel del Riu. Una llarga travessia amb diferents beneficis tant per a l'ecosistema com per als animals. “És brutal com ajuda a desbrossar de manera natural. És una carn que aprofita els recursos que d'altra manera no es podrien fer ús, com són les pastures als llocs més difícils", explica el tècnic de la càtedra d’Agroecologia de la Universitat de València, Miquel Montés. Ara, el mantell blanc d'ovelles descansa per a reprendre la marxa demà amb la primera claror del matí.